Resultats de la cerca

Jesuïta des del 1619, residí un quant temps a Osca, on es relacionà amb Juan de Lastanosa, que animava l’ambient intellectual de la ciutat Fou vicerector del collegi dels jesuïtes de Tarragona 1642-44 i capellà de les tropes de Felip IV al setge de Lleida 1646 L’esperit normatiu de l’orde apareix a El héroe 1637, breu tractat, influït per Sèneca, Aristòtil i Castiglione, sobre les condicions que ha de reunir un capitost el seu complement és El político 1640, apologia de Ferran el Catòlic A l' Agudeza o Arte de ingenio 1642, veritable manifest del conceptisme barroc, formulà el seu ideari…

Encara que la idea de recobrament i de restauració fou tinguda des de temps molt reculats, el concepte en el seu sentit antonomàsic i tòpic és modern i fou introduït en la historiografia catalana, procedent de la castellana, en temps probablement no anteriors a mitjan segle XIX L’acció de la reconquesta peninsular no fou contínua ni amb un ritme semblant en tots els estats cristians de la Península L’asturianolleonesa, després d’un període inicial de concepcions més aviat localistes, incorporà l’ideal de restauració de la monarquia visigòtica des del començament del segle IX, en temps d’…

Era fill del conestable de Castella Ruy o Rodrigo López de  Ávalos , que fou desposseït dels seus béns i desterrat, juntament amb la seva família 1422, pel rei Joan II de Castella per haver conspirat a favor de l’infant Enric d’Aragó Installat a València, Enyego i els seus germanastres esdevingueren patges del rei Alfons el Magnànim  a les corts de València 1422-30, Saragossa, Lleida i Barcelona 1430-32 El 1432 s’incorporà a la campanya d’Itàlia Capturat a la batalla de Ponça  1435, passà al servei del duc de Milà Filippo Maria Visconti, de qui fou cambrer ducal 1436-44, i tingué…

Situada a la conca prepirinenca homònima, sobre la terrassa superior de la riba esquerra de l’Arga, aigua avall de la seva confluència amb el Sadar Al llarg del segle XX ha sofert una important expansió i principalment dels anys cinquanta als setanta, en els quals el fort desenvolupament industrial de la ciutat ha estat afavorit pel règim foral, que ha facilitat la installació de nombroses empreses, les quals s’han situat a la perifèria Les indústries més destacables són la d’automòbils, maquinària, papereres i tèxtilsegle Centre d’ensenyament superior Universidad de Navarra, fundada el 1952…

L’obra s’inicia amb la fundació del monestir pel comte Guifré el Pelós 879 i acaba el 1147, any en què fou redactat « ab ipsa usque ad praesentem dominicae incarnationis annum, qui est millesimus centesimus quadragesimus septimus » El cronicó és definit pel seu autor com a « collectionis summa de dignitatibus & libertatibus Rivipullensis coenobi » per això, Rudolf Beer recomana de designar l’obra amb aquest títol i no pas amb el de Brevis historia , triat arbitràriament per Baluze L’autor del cronicó basteix la redacció seguint en tot moment la documentació conservada al…

Tot i la presència ja al segle III d’un bisbe de Tarragona, Fructuós o Fruitós, martiritzat el 259, la província no assolí la seva plena estructura fins al període visigòtic L’any 516, data de celebració del primer concili provincial, comprenia, a més de la de la capital, Tarragona, les següents diòcesis ja documentades anteriorment Barcelona 347, Girona 400, Ègara 450, Vic 516, Lleida 516, Empúries 516, Tortosa 516, Urgell 527, Roses segle V, Saragossa 254-58, Calahorra 306 o 457, Osca 527, Tarassona 549, Pamplona 589, Oca o Auca Burgos Amaia i Segia vall de l’Ebre i Alesanco o…

Situació Torre de planta quadrada situada al carrer de Bonaire, que segurament formava part de l’antic recinte murat ECSA - J Bolòs La vila de Fondespatla és al sud-oest de Vall-de-roures Mapa 30-20 520 Situació 31TBF525216 Des de Vall-de-roures s’arriba a Fondespatla per la carretera TE-302, que es dirigeix a Mont-roig de Tastavins CPO Història El terme de Fondespatla fou donat l’any 1175 pel rei Alfons I a l’arquebisbe de Saragossa, Pere de Torroja, i al capítol de Sant Salvador d’aquella ciutat, com a part integrant del terme de la Pena d’Asnarlagaia El 1188 Fortuny Robert,…

Els furs foren normalment escrits, però hom en coneix d’altres, com el de Saragossa, que no tingueren cap redacció que recollís tot el dret que comprenien Els furs més antics, de caràcter local, aparegueren al segle X, com el de Castrojeriz 974 Aquests furs locals es desenvoluparen al segle XI i adquiriren la plenitud al XII Aviat formaren famílies d’abast geogràfic més o menys extens Així, el fur de Lleó 1017 fou concedit també a unes altres poblacions Villavicencio, Valle de Fenar, Pajares, etc, a l’igual del de Sepúlveda 1076 i el de Conca aquest, concedit per Alfons VIII de…

El 1078 ja s’havia casat amb Mafalda de Pulla-Calàbria Encara que, segons el testament del pare, els dos germans havien de regnar en igualtat de condicions, la situació real, en començar el coregnat, era d’una certa preeminència del Cap d’Estopes En una avinentesa, potser quan estava a punt de partir en una expedició vers Múrcia, es veié obligat a fer promesa solemne de repartiment amb el seu germà davant els bisbes de Barcelona i Girona, els vescomtes d’aquests comtats i el de Cardona En tornar de l’expedició, que fou en ajut del rei sarraí de Sevilla, contra els de Toledo, València,…

Són dotze els concilis provincials de Lleida coneguts entre l’any 546 i el 1460, celebrats en aquesta ciutat per raó de la seva situació geopolítica en ésser el centre geogràfic de la metròpoli Tarraconense Tots ells foren presidits per legats de la Santa Seu o per l’arquebisbe de Tarragona, amb l’assistència dels bisbes pertanyents a aquesta província eclesiàstica Concili del 546 Fou el primer concili provincial visigòtic ilerdense que se celebrà a l’església de Santa Eulàlia, i el de més transcendència en ésser recollides algunes de les seves disposicions al concili IV de Toledo, al…