Situació
Torre de planta quadrada situada al carrer de Bonaire, que segurament formava part de l’antic recinte murat.
ECSA - J. Bolòs
La vila de Fondespatla és al sud-oest de Vall-de-roures.
Mapa: 30-20 (520). Situació: 31TBF525216.
Des de Vall-de-roures s’arriba a Fondespatla per la carretera TE-302, que es dirigeix a Mont-roig de Tastavins. (CPO)
Història
El terme de Fondespatla fou donat l’any 1175 pel rei Alfons I a l’arquebisbe de Saragossa, Pere de Torroja, i al capítol de Sant Salvador d’aquella ciutat, com a part integrant del terme de la Pena d’Asnarlagaia. El 1188 Fortuny Robert, senyor de Vall-de-roures pel bisbe de Saragossa, concedí la terra de Fondespatla amb tots els seus termes a Arnau de Bretons, al seu germà Bertran i a Bernat Vidal, parent seu, amb la condició que hi fessin un castell i poblessin el terme segons les seves possibilitats. Més endavant la vila apareix en mans de la família Fondespatla. L’any 1232 Arnau de Fondespatla, la seva muller Domenja i el seu nebot Arnau concediren una carta de població als habitants del castell, tant els presents com aquells qui en el futur anessin a poblar la vila. En aquesta carta de poblament s’esmenten un total de trenta-cinc famílies. (JME-CPO)
Nucli urbà
Plànol del nucli original de la vila, amb indicació del seu possible recinte murat.
J. Bolòs
La major part dels carrers de la població vella de Fondespatla estan orientats d’E a W (amb una lleugera desviació cap al S) i són creuats per altres d’orientats de S a N (en aquest cas, una mica desviats vers l’W). Tot i haver-hi algunes irregularitats, hi veiem una distribució molt regular que només pot ser fruit d’una planificació prèvia.
Per descobrir exactament l’evolució de la població, caldria fer una anàlisi detallada del parcel·lari. Ara, però, només ens dedicarem a assenyalar-ne els aspectes més evidents.
Hi ha tres carrers importants que segueixen una orientació EW: el carrer Major, al mig, el carrer de Bonaire, al N, i el carrer de Sant Francesc, al S. Entre el carrer Major i el carrer de Bonaire hi ha una sèrie de carrers transversals. Del carrer de Sant Francesc també surten alguns carrers cap al N, com el carrer de l’Estudi o el carrer del Pont.
Entremig dels dos sectors, situats al nord i al sud de la població, hi ha un palau d’estil renaixentista, que dona al carrer Major, i també l’antic forn de pa del poble. Al sud-est de la població s’edificà l’església.
Al N de la vila, al carrer de Bonaire, s’alça una torre de planta quadrada, amb una façana que fa 6,5 m. El gruix de les seves parets, a peu pla, és de 150 cm. Actualment ha estat restaurada i a l’interior s’hi han fet quatre sostres de fusta. A fora, al carrer, veiem una porta, a peu pla, acabada amb un arc lleugerament apuntat, una finestreta rectangular més amunt i, gairebé al cim, una porteta coronada per un arc de mig punt format per cinc dovelles. Els dos metres inferiors són fets amb un aparell de carreus grossos; per damunt, hi ha maçoneria i els angles són formats amb pedres treballades. Aquesta torre, del segle XIII, potser havia format part del circuit de muralles.
Pel que fa a la possible existència de diverses etapes en l’edificació d’aquesta vila, podem cridar l’atenció, en primer lloc, sobre la planta en forma de L invertida de la part més vella de la població: el carrer de Sant Francesc és més curt que el carrer de Bonaire. No podem assegurar, però, si això correspon a dos moments constructius lleugerament diferents. A tall d’hipòtesi, podem pensar que, en una primera etapa, el poble devia tenir com a centre el carrer Major i la zona del carrer de Sant Francesc i l’església, on podrien haver viscut les 35 famílies esmentades a la carta de poblament de l’any 1232. En aquest sector també hi havia el forn, ja documentat el 1188. D’una manera purament hipotètica, podem suposar que el castell era si fa no fa al mateix indret on després es feu el palau. En un segon moment es va poder fer la quadrícula de carrers que hi ha entre el carrer Major i el de Bonaire. Només és, però, una proposta que caldria confirmar —o refutar— amb un acurat estudi del parcel·lari i de la documentació.
Sigui com sigui, podem concloure que Fondespatla és una vila “castral”, nascuda en relació amb un castell, ben documentat, i ordenada d’acord amb una quadrícula establerta prèviament, tal com trobem en moltes de les viles noves fetes a l’edat mitjana. (JBM)
Bibliografia
- Ledesma, 1991, doc. 102, pàgs. 126-127, doc. 127, pàgs. 153-154 i doc. 174, pàg. 116