Resultats de la cerca

El tucà toco Ramphastos toco , que arriba a atènyer 62 cm, és el més gros i habita a les Guaianes i el Brasil El tucà menut Selenidera maculirostris fa 30 cm, és el de dimensions més reduïdes i habita al SE del Brasil El tucà de bec laminat Andigena laminirostris , de 42 cm, combina els colors blau, groc, negre, vermell i verd, i habita a Colòmbia i a l’Equador El tucà de gola blanca Ramphastos cuvieri fa 60 cm, i habita de Colòmbia a Bolívia i el Brasil El tucà de gola groga Ramphastos sulfuratus , de 57 cm, habita des…

Del més jove dels titans, Cronos, eixí la nissaga dels Olímpics Units en matrimoni amb llurs germanes, les titànides, aquests éssers engendraren una sèrie de divinitats secundàries entre les quals, Prometeu A la Teogonia hesiòdica apareixen com a protagonistes de la titanomàquia , en la qual foren vençuts per Zeus, que els precipità al Tàrtar En la tradició literària posthesiòdica foren confosos amb els gegants i arribà a ésser difícil una clara distinció entre ambdós mites Sembla clar, però, que la titanomàquia , a diferència de la gigantomàquia , fou essencialment una lluita entre…

La vida musical lituana fou fortament influïda per la russa i la polonesa Al segle XVIII penetrà al país l’òpera italiana, que arrelà especialment a Vílnius La duresa de l’ocupació russa —que arribà a prohibir tota mena d’espectacles públics— reduí la vida musical i teatral a l’exili El centre principal fou, així, Chicago, on Mikas Petrauskas, autor d’òperes, com Birute 1908, fundà un conservatori lituà de música Amb la independència lituana, fou obert a Kaunas un teatre d’òpera 1920, a l’entorn del qual sorgí una destacada activitat de ballet El govern soviètic de Lituània fomentà el conreu…

S’inicià com a porter el 1932 en el tercer equip del Luna i després passà a l’Skating Club Catalunya, mentre compaginava l’hoquei amb el futbol Posteriorment, jugà a l’equip Piscines i Esports, passada la Guerra Civil s’incorporà a la Unió, a continuació al Pàtria, del qual fou president, i també arribà a jugar al segon equip del FC Barcelona Entre el 1941 i el 1948 compaginà la tasca de jugador amb la d’àrbitre Després passà als despatxos i durant els anys cinquanta presidí el comitè d’àrbitres de la Federació Catalana de Patinatge, de la qual fou vicepresident en la dècada de 1960

Collocador sorgit de les categories inferiors dels Bombers de Barcelona, arribà al primer equip i quan aquest es dissolgué fitxà per l’Andorra, on jugà una temporada El 1992 marxà a l’Unicaja d’Almeria, on estigué més de deu anys i aconseguí vuit títols de Lliga, cinc Copes del Rei i tres Supercopes d’Espanya La temporada 2004-05 fitxà pel Futbol Club Barcelona Fou convocat 186 vegades per la selecció espanyola, de la qual fou capità, i disputà els Jocs Olímpics de Sydney 2000, el Campionat del Món 1998, 2002 i el d’Europa 2003 Li fou concedida la medalla de plata al mèrit esportiu 2002

Començà al Hoquei Club Farners, i el 2001 arribà al Club Patí Voltregà i debutà a la màxima categoria Guanyà cinc Copes d’Europa 2008, 2011, 2013, 2016, 2017, cinc OK Lligues 2011, 2012, 2013, 2014, 2016, cinc Campionats d’Espanya 2002, 2005-08, sis Copes de la Reina 2006, 2007, 2008, 2011, 2014, 2017 i set Lligues Catalanes 2003-09 També fou internacional amb les seleccions espanyola i catalana Amb Espanya guanyà un Campionat del Món 2008 i un d’Europa 2009, i amb Catalunya fou subcampiona de la Copa Amèrica 2010 i guanyà la Blanes Golden Cup 2009 Al maig del 2017 es retirà de la competició…

El 1942 arribà a Barcelona Concursà en torneigs locals i estatals amb la Societat del Camp de l’Arpa El 1950, el president de la Federació Catalana de Coloms Esportius FCCE demanà la collaboració de les societats per a establir un bon servei d’inspecció, i es feu inspector local i estatal Fou nomenat cap dels inspectors de la FCCE, però continuà competint i també fomentà la columbicultura arreu Creà noves societats com l’Amistat i la Sagrerense, a Barcelona i El Fomento, a Piera, juntament amb Josep Bellver Escrigué articles a Palomos Deportivos , la revista de la federació espanyola Rebé la…

Defensa que s’inicià en el planter del CP Vilanova Posteriorment jugà al CP Cubelles i al FC Barcelona júnior, i després retornà al club vilanoví, amb el primer equip del qual debutà la temporada 2000-01 i ascendí a l’OK Lliga la temporada 2001-02 Estigué sis temporades jugant al CP Vilanova, amb el qual arribà a una final de la Copa CERS 2006 La campanya 2006-07 fitxà pel CP Tenerife, però una anomalia cardíaca l’obligà a deixar l’esport Fou internacional juvenil amb la selecció espanyola Amb la selecció de Catalunya guanyà el Mundial B de Macau l’any 2004

Formà part de l’Aigüestoses Club de Dards i posteriorment passà al CE Dards Sant Andreu de la Barca En el seu palmarès destaquen les participacions en el Campionat de Catalunya, amb un títol de campiona 2009, un subcampionat 2008 i un tercer lloc 2008 en categoria individual, i en parelles femenines, dos campionats 2008, 2010 i una segona posició 2009 Ha participat en el 31è Dutch Darts Open, i arribà a la final del quadrant, en el Campionat Nacional FEDE, disputat a València, i en el 4t Open SDC, disputat a Sant Boi 2011, entre altres competicions Formà part de la selecció catalana en la WDF…

El 2001 arribà al Club Natació Atlètic-Barceloneta procedent del Real Canoe Natación Club de Madrid Romangué a Catalunya fins el 2004 i sumà una Lliga 2003 i una Copa del Rei 2004 als dos títols de Lliga aconseguits amb el Canoe Fou 136 vegades internacional amb la selecció d’Espanya i participà en Campionats del Món 2001, campió, i 2003 i Jocs Olímpics Sydney, 2000, i Atenes, 2004 Té la medalla de serveis distingits de la federació espanyola en bronze 2000, argent 2001 i or 2003 i la medalla extraordinària al mèrit esportiu 2001 També té l’Orde Olímpic del Comité Olímpico Español COE 2002