Resultats de la cerca
Es mostren 7627 resultats
Bonaventura Frigola i Fanjula
Música
Compositor, pedagog i mestre de capella català.
Cosí del també compositor Bonaventura Frigola i Frigola, es formà musicalment amb JJ Lleys Deixà Castelló quan tenia vint-i-quatre anys per a establir-se a Banyoles, on dirigí una escola de música que funcionava en un convent desamortitzat dependent de l’ajuntament i on exercí una prolongada tasca pedagògica El 1873 abandonà el lloc i vers el 1875 s’installà a Santa Coloma de Farners Allí dirigí la capella de música de la parròquia, que intentà reestructurar D’aquella època és l’arranjament d’un Miserere anònim, al qual canvià la instrumentació i afegí veus Fou una peça que esdevingué molt…
Argiris Kunadis
Música
Compositor, director i pianista grec.
Es formà al Conservatori d’Atenes, on estudià piano amb S Farandatos i es graduà el 1952 Més tard fou deixeble de composició de Iannis Andreu Papaioannu al Conservatori Hellènic, on es graduà el 1956 Continuà la seva formació a la Hochschule für Musik de Friburg amb Wolfgang Fortner i Karl Ueter 1958-62, institució on exercí la docència des del 1963 Fou un dels primers compositors que s’interessà per la música rebbètika, un tipus de cançó urbana grega La influència d’aquesta música i la de compositors com Igor Stravinsky i Béla Bartók queda més que palesa en el catàleg d’una obra on…
Louis Ganne
Música
Compositor i director francès.
Fou alumne de Dubois i Massenet composició i de Franck orgue al Conservatori de Música de París, on guanyà el primer premi d’harmonia Com a compositor de ballet debutà amb Les sources du Nil al Folies Bergère, el 1882 Phryné 1896 és la seva obra més important en aquest gènere És conegut sobretot per les marxes Marche lorraine 1887 i La père la victoire 1888 Després d’intentar debutar com a compositor d' opéra-comique amb Rabelais 1892, continuà amb les operetes Les Colles des Femmes 1893, Les saltimbanques 1899 i Hans, le jouer de flûte 1906 Dirigí els balls de l’Òpera de París i del Casino…
Albe Vidakovic
Música
Compositor i musicòleg croat.
Estudià teologia a la Universitat de Zagreb i, parallelament, música amb F Dugan harmonia i contrapunt i F Hajdukovici M Ivšicteoria i cant coral Després continuà la seva formació musical a l’Institut Pontifici de Música Sacra de Roma 1937-41 En tornar a Zagreb, impartí classes al conservatori 1941-48 i a partir del 1951 ensenyà música sacra i estètica a la Facultat de Teologia, on el 1957 fundà un seminari de musicologia També creà l’Institut de Música Sacra En la seva producció predomina el vessant religiós, amb nou misses, motets i peces per a orgue altres peces per a piano i escasses…
Alfredo Keil
Música
Compositor portuguès.
Fill de pare alemany i mare alsaciana, rebé una completíssima formació cultural en els més diversos camps Demostrà un talent especial tant per a la música com per a la pintura, activitats a les quals es dedicà professionalment Estudià música a Lisboa amb A Soares, O de la Cinna i E Vieira, i el 1868 es traslladà a Nuremberg, on continuà els seus estudis És considerat el fundador de l’òpera nacional portuguesa gràcies a les seves obres Dona Branca 1888, Irene 1893 i Serrana 1899, essent aquesta darrera la primera òpera en llengua portuguesa La seva producció representà un dels intents més…
Ainhoa Arteta Ibarrolaburu
Música
Soprano basca.
Nascuda en una família amb tradició musical, inicià estudis de cant al Conservatori de Sant Sebastià, que més tard continuà a Itàlia amb Ettore Campogalliani Perfeccionà la tècnica vocal als Estats Units, i guanyà un premi de l’Opera Music Theater Competition, i després un altre a Nova York a través de les Metropolitan Opera National Council Auditions 1993 El mateix any debutà a la Quincena Musical Donostiarra al costat de Plácido Domingo, i de seguida inicià una destacada carrera per Europa i els Estats Units Al Metropolitan de Nova York interpretà el paper protagonista de La traviata , amb…
Lorenzo Ondarra Quintana
Música
Organista i compositor navarrès.
Començà de ben petit els estudis musicals, que continuà de forma més organitzada a partir del seu ingrés al Seminari Caputxí a Altsasu Fou ordenat de sacerdot el 1954 Estudià cant gregorià a Madrid i Montserrat, i orgue i composició al Conservatori de Sant Sebastià Perfeccionà els estudis de composició a Lucerna, Siena i Darmstadt Com a organista collaborà amb diferents grups de cambra i corals Com a compositor destaquen les seves obres de música coral com Set cançons catalanes 1964 i Jai-abestiak 1974, i composicions litúrgiques com Magnificat 1986 i Te Deum 1998 També escriví diverses…
Ramón González Barrón
Música
Compositor, organista i mestre de capella castellà.
Parallelament a la seva formació eclesiàstica a Lleó, estudià solfeig, piano i composició i més tard continuà els seus estudis musicals a Santiago de Compostella Fou mestre de capella de la catedral de Mondoñedo Lugo del 1921 al 1926, de la d’Astorga Lleó i, a partir del 1946, de la de Madrid, on també fou director diocesà de música Compongué obres religioses, conservades a la catedral de Mondoñedo, entre les quals Salve Regina 1921, per a quatre veus, i Monstra te esse Matrem 1925, per a tres veus i orquestra Sobretot, però, destacà com a impulsor de la vida musical i com a comentarista,…
Francisco Gascue y Murga
Música
Musicòleg basc.
Enginyer de professió, dedicà, però, el seu temps lliure a estudiar la música basca i pràcticament fou el pioner en aquesta disciplina Centrà les seves investigacions en l’estudi de l’origen i les relacions d’aquesta música popular amb la d’altres països i manifestà que el folklore basc procedia de la música celta amb fortes relacions amb la música popular bretona i gaèlica La seva anàlisi provocà una gran controvèrsia en els cercles musicals bascos Les seves teories foren contestades per personalitats de l’àmbit de la música, com, per exemple, Resurrección María de Azkue i José Antonio de…
Empar Iturbi i Bàguena
Música
Pianista valenciana.
Estudià a la seva ciutat natal, on fou deixebla del compositor, crític, assagista i professor Eduard López-Chavarri Posteriorment fou introduïda als cercles musicals de París pel seu germà Josep, a l’ombra del qual desenvolupà en gran part la seva carrera com a concertista Un punt de partida important de la seva trajectòria fou la interpretació de la versió original per a piano de Goyescas , d’Enric Granados, a la Sala Careau de París, que li suposà un notable èxit Aquesta obra esdevingué emblemàtica en el seu repertori, encara que també fou una intèrpret destacada de la producció pianística…