Resultats de la cerca
Es mostren 3522 resultats
Sebastià Piera i Llobera
Política
Polític i militant comunista.
Fill d’un mestre d’escola, combaté en el bàndol republicà en la Guerra Civil Espanyola Militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC, en acabar la guerra s’exilià a França i, després d’estar retingut als camps de concentració d’Argelers i Sant Cebrià, anà a l’URSS i el 1941 s’allistà a l’Exèrcit Roig per lluitar contra l’exèrcit nazi en la Segona Guerra Mundial L’any 1947 retornà clandestinament a Catalunya, però fou detingut juntament amb Joaquim Puig i Pidemunt afusellat el 1949 Sotmès a interrogatoris i tortures per la policia franquista sota les ordres del comissari Juan…
Mercè Oliveró Capellades

Mercè Oliveró Capellades
Museu Colet
Esport general
Dirigent de salvament i socorrisme.
El 1955 fou nomenada regidora provincial d’Educació Física de la Sección Femenina Membre de la Federació Internacional Esportiva de l’Ensenyança Catòlica FISEC, assistí a diversos congressos com a representant de l’esport femení Fou sòcia del Club Panathlon Internacional El 1962 fou delegada d’equip de la primera competició de salvament i socorrisme en l’àmbit estatal El 1963 formà part del comitè organitzador del Campionat d’Espanya, disputat a Barcelona El 1964 organitzà els primers cursos de salvament aquàtic i de primers auxilis a Catalunya Presidí el comitè executiu del Campionat del Món…
Joan Navés Janer
Futbol
Porter de futbol i metge esportiu.
Fou porter del Badalona 1933-36 i del Reial Club Deportiu Espanyol 1936-40, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1940 Amb aquest club jugà les dues primeres jornades de la Lliga a primera divisió, però fou sancionat per un any per la seva actuació durant la Guerra Civil Ja a Màlaga, on fou enviat a fer el servei militar, jugà al Malacitano 1940-41, camuflat sota el nom de Juanito , i al Club Deportivo Málaga 1941-42 Es retirà i tornà a Barcelona, on organitzà els serveis mèdics de l’Espanyol Posteriorment fou metge del Palau Municipal d’Esports de Barcelona i de la Federació Catalana…
Antoni Moltó Arissa
Esports de tir
Tirador olímpic i dirigent esportiu.
Practicant de tir des del 1964, guanyà diversos Campionats de Catalunya i de Barcelona, i formà part de la selecció espanyola en quatre trobades internacionals El 1969 entrà a la junta directiva del Tir Esportiu de Barcelona, aleshores anomenat Tiro Nacional de Barcelona, i en fou vicepresident 1978-82 i president 1987-95 Durant el seu mandat, creà l’Escola de Tir per a la Joventut i coorganitzà les proves d’arma curta dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Des del 1979 és membre de la junta directiva de la Federació Catalana de Tir Olímpic, fou adjunt a la presidència 1987-95 i des del 1996…
Guillermo Molina Ríos
Waterpolo
Jugador de waterpolo.
El 1999 fitxà pel Club Natació Barcelona procedent del Club Natación Caballa, de Ceuta El 2007 marxà al Brescia italià Amb el CN Barcelona fou dues vegades campió de la Lliga de divisió d’honor 2004, 2005, de la Copa del Rei 2003 i de la LEN Trophy 2004 En el període 2000-12 fou tres-centes set vegades internacional i marcà 379 gols amb la selecció espanyola Guanyà uns Jocs Mediterranis 2005 i participà en sis Campionats d’Europa amb medalla de bronze el 2006, deu Lligues mundials amb medalles d’argent en les edicions del 2002, 2006 i 2012, sis Campionats del Món medalla d’or el…
Santiago Carda Torner
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Defensa que es formà al CE Noia, on debutà a la divisió d’honor a disset anys La temporada 1988-89 guanyà la Lliga espanyola i la Recopa amb el Noia i la següent fitxà pel Hockey Monza, amb el qual conquerí la Lliga i la Copa italianes, i també la Copa de la CERS La temporada 1989-90 fitxà per l’Igualada HC, on jugà fins que es retirà el 2001 i fou el màxim golejador de la seva història Conquerí sis Copes d’Europa 1993-96, 1998-99, cinc Supercopes d’Europa 1993-95, 1998-99, quatre Lligues 1992, 1994-95, 1997, dues Copes del Rei 1992, 1993 i cinc Lligues Catalanes 1992-94, 1998,…
Jordi Camps Tresserras

Jordi Camps Tresserras (a la dreta)
Arxiu J. Camps Tresserras
Hoquei sobre patins
Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins.
Davanter format al CP Tordera, club amb el qual guanyà els Campionats de Catalunya i d’Espanya de totes les categories i debutà a la divisió d’honor la temporada 1979-80 Fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1981 i guanyà la Copa CERS 1986 amb el Tordera Posteriorment jugà al CP Mollet 1986-98 i al CH Lloret 1989-92, on es retirà En la seva darrera temporada compaginà les tasques de jugador amb les d’entrenador Dirigí el primer equip del Tordera 1995-97 i el CP Voltregà 1997-2002, amb el qual arribà a dues finals de la Copa del Rei 2000, 2001 i guanyà una altra…
Nižnij Novgorod
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
És situada a la vora dreta del Volga, a la confluència amb el riu Oka en un dels grans nuclis industrials de l’URSS, famós abans de la revolució del 1917 per les seves fires En el complex industrial de la ciutat destaca la construcció d’automòbils, les drassanes i les construccions de màquines eines i de motors té també indústria química i lleugera, refineria de petroli i indústria alimentària farina Centre econòmic i cultural molt important Centre d’ensenyament superior Universitat creada el 1918 Fundada l’any 1221, fou punt estratègic contra els búlgars Capital, des del 1350, del principat…
Jaume Canyameres i Cortázar
Història
Activista cívic i cultural.
Economista de professió, treballà com a assessor en un despatx d’advocats Durant el franquisme formà part de la Joventut d’Acció Catòlica del Sant Esperit i cofundà la llibreria Àmfora, la primera en català a Terrassa durant la dictadura, participà en la campanya “Volem bisbes catalans” 1966 i fou un dels responsables del retorn de l’exili d’Agustí Bartra 1970 Membre d’entitats locals com el Centre Excursionista de Terrassa, Amics de les Arts i Joventuts Musicals, el Centre Social Catòlic o el Casino del Comerç, entre d’altres, fou un dels impulsors de la Fundació Torre del Palau Després del…
Antonio Mercero Juldain

Antonio Mercero
Tat (CC BY-SA 2.5 ES)
Cinematografia
Director de cinema basc.
Mesos després del seu naixement, el seu pare fou assassinat per un escamot anarquista Després de llicenciar-se en dret 1959, cursà estudis a l’Escuela Oficial de Cinematografía S’inicià amb diversos curtmetratges, dels quals sobresurt Lección de arte 1962, que el 1963 guanyà la Concha d’Or i el premi al millor curt del Festival de Sant Sebastià Aquest any estrenà el primer llargmetratge, Se necesita chico El 1970 començà a treballar per a la televisió, mitjà en el qual aconseguí una projecció més destacada de la seva carrera, especialment amb el curt La cabina 1972, metàfora del franquisme…