Resultats de la cerca
Es mostren 3682 resultats
Anna Maria de Saavedra i Macià
Literatura catalana
Educació
Escriptora i professora.
Vida i obra Filla de Román de Saavedra Entre els anys 1919 i 1921 començà a publicar a Penedès poemes de regust finisecular i desig classicista de perfecció formal Des de llavors, la seva poesia evolucionà adquirint trets propis del postsimbolisme La seva consolidació poètica data del 1924 el 4 d’abril El Dia de Terrassa li publicà un conjunt de nou poemes amb una breu presentació elogiosa, que reproduí La Veu de Catalunya Són poemes de to popularitzant, però fan una reflexió sobre l’home i la mateixa poesia S’acosten molt a la dicció i les formes que havia adoptat Marià…
,
Pere Tintorer i Sagarra

Pere Tintorer i Sagarra
© Fototeca.cat
Música
Pianista, compositor i pedagog.
Vida Nasqué circumstancialment a Mallorca, on els seus pares, que eren catalans, s’exiliaren durant la guerra del Francès Altra vegada a Barcelona 1822, inicià els estudis musicals amb Ramon Vilanova, llavors mestre de capella a la catedral Vers el 1830 es traslladà a Madrid per estudiar al conservatori, institució que li atorgà el primer premi de piano el 1832 Aquest any viatjà a París, on estudià amb PJ Guillaume Zimmermann i rebé grans elogis de HJ Bertini, F Liszt i AF Marmontel El 1836 s’establí a Lió, on es dedicà a la docència i a fer concerts De nou a Barcelona 1852, continuà la seva…
Contaminació ambiental i exercici físic
La contaminació ambiental en els medis urbans és deguda principalment a l’ smog , és a dir, una sèrie de gasos i de partícules, com ara diòxid i triòxid de sofre, monòxid de carboni, hidrocarburs, ozó i diversos òxids de nitrogen, que són expellits, fonamentalment, per les xemeneies i els vehicles motoritzats Els efectes nocius que se’n deriven afecten tota la població urbana, per bé que són més intensos en els nens, els vells i els subjectes que pateixen trastorns respiratoris crònics Tanmateix, els esportistes, i també les persones que fan exercicis físics de manera regular, estan…
música de Pàdua
Música
Música desenvolupada a Pàua (Itàlia).
La presència de la universitat des del 1222 tingué una influència fonamental en la vida cultural de la ciutat, que un segle més tard era un nucli artístic capdavanter El segle XIV fou l’època de l' ars nova italiana, amb Pàdua com a centre principal abans que Florència es consolidés com a plaça més representativa d’aquest estil musical Destacaren especialment Marchetto da Padova, autor dels tractats sobre les noves formes de notació Lucidarium in arte Musicae Planae 1317-18 i Pomerium in arte Musicae Mensuratae 1321-26, i Bartolino da Padova, pels seus madrigals i balades polifòniques La…
Joan Casanovas i Maristany
Història
Història del dret
Polític i advocat.
Llicenciat en dret 1911, es dedicà a la defensa dels sindicalistes perseguits Milità en el Partit Republicà Català i fou diputat provincial per Vilafranca del Penedès 1919-23 Les seves campanyes a favor dels obrers el dugueren repetidament a la presó Com a conseller de la Mancomunitat de Catalunya 1921, fou un dels portaveus de l’oposició de l’esquerra enfront de la Lliga Regionalista Implantada la Dictadura, s’exilià a França 1924, i sostingué l’actuació de Francesc Macià i d’Estat Català, al qual, de fet, pertanyia Collaborà a Ressorgiment de Buenos Aires, i a les Hojas Libres , que dirigia…
Samsó
Literatura catalana
Personatge principal de La fam, de Joan Oliver.
Presentat inicialment com un perdulari guiat pels instints principalment el que dona el títol a l’obra, la seva complexitat es va perfilant a mesura que avança, fins al moment en què es fa digne del seu nom bíblic i acaba essent, ell també, un salvador del poble, bo i acabdillant la revolució Només llavors el personatge es deslliura de la seva condició habitual i pren un to èpic i abrandat, tan impropi del seu caràcter, cosa que podria fer pensar en un canvi Però a partir d’aquí Samsó experimenta un retorn a la seva condició original, i es constata que el despertar d’aquella heroïcitat era…
Flordeneu
Literatura catalana
Reina de les fades, personatge quimèric que encisa el cavaller Gentil al poema Canigó, de Jacint Verdaguer.
Flordeneu encisa el jove cavaller↑ Gentil , quan aquest puja al cim del Canigó, on pensa trobar el talismà que faci possible el seu amor per la pastora Griselda, interdit pels comtes Tallaferro i Guifré, pare i oncle de l’enamorat Flordeneu suplanta Griselda dient al jove cavaller que és d’ella de qui està enamorat, perquè ella, per tenir-lo, es va fer pastora Gentil, embruixat per la bellesa, la gràcia i el capteniment de la fada, s’abandona a les seves requestes d’amor i s’oblida del seu passat Llavors els dos enamorats visiten el palau soterrat de les fades, on voguen per…
Ventada de morts
Literatura catalana
Novel·la de Josep Albanell, publicada l’any 1978.
Desenvolupament enciclopèdic Situada al poble imaginari d’Escornaldiable, narra la tirania que sofreix la població per part del tirà i el seu alliberament final a la mort d’aquest El Gaio, cacic d’Escornaldiable, aconsegueix mitjançant un engany i el falsejament de la història mítica de tota la collectivitat de perpetuar-se durant segles i sotmetre el poble sota el seu govern El seu assassinat —punt de partida de la novella— destapa els mecanismes d’una lluita pel poder i, d’altra banda, permet la reconstrucció de la història del poble, la seva llegenda i els seus orígens, esborrats per una…
L’ombra de l’eunuc
Literatura catalana
Novel·la de Jaume Cabré publicada l’any 1996.
La novella presenta, a partir del repàs biogràfic que el protagonista —Miquel Gensana— fa de la seva vida, la crònica històrica d’una generació —la del mateix autor— marcada per la repressió de la dictadura franquista i per la vida clandestina de la militància política activa En el transcurs d’un sopar que té lloc en un restaurant de Feixes, Júlia, amiga de Miquel Gensana, li demana informació sobre Josep M Bolós, company de joventut del protagonista, per tal d’escriure un article d’homenatge a l’amic mort Els records comuns que el protagonista anirà desgranant i l’emplaçament del restaurant…
Les viscàcies
Componen aquesta família que molts autors inclouen en la de les lorantàcies unes 400 espècies, la majoria d’elles intertropicals Es tracta gairebé sempre de mates o d’arbusts hemiparàsits que es desenvolupen, a diferència de les santalàcies, sobre les branques dels arbres, a les quals es fixen mitjançant discos adhesius i haustoris Són de ramificació simpòdica, sovint dicasial, i fan fulles oposades, enteres i molts cops coriàcies Quant a les flors, poden ser unisexuals o hermafrodites i contenen en general de quatre a sis tèpals poc vistosos —alguns cops en dos verticils— sobre els quals es…