La contaminació ambiental en els medis urbans és deguda principalment a l’smog, és a dir, una sèrie de gasos i de partícules, com ara diòxid i triòxid de sofre, monòxid de carboni, hidrocarburs, ozó i diversos òxids de nitrogen, que són expel·lits, fonamentalment, per les xemeneies i els vehicles motoritzats.
Els efectes nocius que se’n deriven afecten tota la població urbana, per bé que són més intensos en els nens, els vells i els subjectes que pateixen trastorns respiratoris crònics. Tanmateix, els esportistes, i també les persones que fan exercicis físics de manera regular, estan especialment exposats a aquests efectes, ja que durant la realització d’aquestes activitats s’incrementa notablement l’intercanvi de gasos amb el medi ambient.
En les persones que s’entrenen físicament de manera habitual, la inhalació d’aquestes substàncies pot redundar en un menor rendiment de llurs capacitats físiques o, a la llarga, com en la resta de les persones, afavorir el desenvolupament de diversos trastorns pulmonars crònics. La mateixa realització d’exercicis físics, en incrementar les capacitats cardiorespiratòries, constitueix un factor positiu per a contrarestar els efectes de la contaminació ambiental. Això no obstant, per tal de potenciar aquest avantatge convé que l’activitat física es realitzi en un medi com menys contaminat millor.
L’ideal seria dur-la a terme en zones rurals, on la contaminació ambiental és substancialment inferior. Dins del medi urbà, però, resulta més beneficiós de practicar-la en zones menys poblades, com ara parcs, o bé elevades, com ara turons, on l’aire és més pur, i en les hores en què el trànsit sigui com menys intens millor.
També pot ésser beneficiós de practicar l’exercici físic en l’interior, per exemple en el propi domicili o en un gimnàs, ja que, si les finestres estan tancades, el nivell de contaminació amb smog en aquests llocs sol ésser tres vegades inferior al de l’exterior. Això no obstant, en aquests casos cal procurar que no es concentri massa gent, ja que llavors s’incrementen significativament els nivells de diòxid de carboni i els microorganismes que floten en l’aire.