Resultats de la cerca
Es mostren 3388 resultats
Cobega
Economia
Concessionària i distribuïdora de refrescos i begudes.
Una de les concessionàries de Coca-Cola més importants d’Europa, fou constituïda el 1951 amb el nom de Cobega , amb seu inicialment a Barcelona i des del 2007 a Esplugues de Llobregat Baix Llobregat L’empresa, controlada per la família Daurella , estengué el seu àmbit d’actuació de Catalunya i Andorra a Aragó, les Balears i les Canàries per a la beguda de cola que començà a fabricar per al mercat espanyol el 1953 i totes les seves altres marques, com ara Fanta, etc, i llançà altres begudes com la tònica Finley 1969, Sprite 1975, Aquarius 1991, Nestea 1993, etc El 1997 dugué a terme una…
Montesa

Motocicletes i treballadors de Montesa dels anys quaranta
ARXIU PERMANYER
Motociclisme
Empresa fabricant de motocicletes.
El seu origen es remunta a l’any 1944, als tallers de l’industrial barceloní Pere Permanyer Puigjaner, que començà fabricant un motor de dos temps El mateix any se sumà al projecte Francesc X Bultó , pilot experimentat L’11 de febrer de 1945 s’inscrigué el primer prototip amb marca XX en una prova de regularitat del Reial Moto Club de Catalunya, pilotat per Josep Lluís Milà Diversos pioners del motociclisme a Catalunya, com els germans Milà, JM Llobet Turuta o Joan Soler Bultó, començaren a pilotar motocicletes Montesa Turuta assolí la primera victòria per a la marca al I Premi…
Sunifred I d’Urgell-Cerdanya
Història
Comte d’Urgell i Cerdanya (834-848), de Barcelona, Girona, Narbona i altres comtats septimans (844-848).
Segons investigacions d’Abadal, era fill del comte Belló de Carcassona Belló I de Carcassona i germà d' Oliba I de Carcassona , successor d’aquest a Carcassona, la qual cosa explicaria les futures bones relacions entre el Casal de Barcelona , eixit de Sunifred, i el Casal de Carcassona, i la tradicional afecció dels comtes catalans a l’abadia carcassonesa de la Grassa Com altres membres de la família carcassonesa, es distingí pel seu legitimisme i per la fidelitat a la dinastia carolíngia En premi a aquesta fidelitat pròpia i sobretot del seu germà Oliba I, el rei Lluís I el Piadós li…
Castell de Benavent (Benavent de Segrià)
Art romànic
El poble de Benavent de Segrià s’alça a 234 m d’altitud, enmig de la plana segrianenca L’origen de l’indret cal cercar-lo en una almúnia andalusina, la qual, després de la seva conquesta vers mitjan segle XII, fou cedida pels comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell al comte Arnau Mir de Pallars Jussà com a recompensa per la seva participació en la conquesta de Lleida 1149 El comte Arnau Mir, tot seguit, atorgà l’esmentada almúnia a Guillem de Benavent, el qual va redenominar l’indret, on construí un castell, posant-li el seu cognom Les propietats de Guillem de Benavent —…
Mondolfo
Localitat
Localitat de la província de Pesaro i Urbino, a les Marques, Itàlia, entre els rius Metauro i Cesano, prop del litoral adriàtic.
Bernardino de Cárdenas y de Portugal
Història
Lloctinent de Catalunya (1592-96), duc de Maqueda, marquès d’Elx i senyor de Crevillent, net de Bernardino de Cárdenas y Pacheco.
Durant el seu govern, el bandolerisme assolí un moment crític amb les infiltracions d’hugonots i la revolta de Joan Cadell 1592 Actuà de forma autoritària prescindint sovint de les constitucions Per pressió de la duquessa de Cardona, Joana d’Aragó, fou nomenat virrei de Sicília 1598-1601 En morir, li succeí en aquest càrrec el seu fill Jorge de Cárdenas y Manrique mort el 1644
Lluís-Alexandre Procopi Bassecourt i du Pire
Història
Militar
Militar, fill de Procopi Francesc de Bassecourt i de Contes, segon marquès de Bassecourt i nebot del primer comte de Santa Clara.
Fou tinent de governador militar i polític de Trinidad Cuba del 1797 al 1799 Capità general interí de València 1810-11, reorganitzà les forces valencianes després de la desfeta d’Alcalà de Xivert i sofrí una important derrota a Ulldecona 1810 davant les tropes franceses, que els permeté d’ocupar Tortosa Deixà actuar lliurement la Junta d’Observació i Defensa del Regne de València, que convocà, i formà, una Junta-Congrés El 1815 fou nomenat tinent general, i el 1824 era corregidor i governador militar i polític de Barcelona
marquesat d’Olivart
Història
Títol concedit per Alfons XIII, el 1929, a Ramon Jordi de Dalmau i Falces (mort el 1970), segon marquès pontifici d’Olivart.
Aquest títol pontifici havia estat concedit pel papa Lleó XIII, el 1882, al seu pare Ramon de Dalmau i d'Olivart
carrer de Montcada
El carrer de Montcada
© Fototeca.cat
Carrer
Carrer del barri de Ribera de Barcelona que va de la plaça del mateix nom —tocant al passeig del Born— fins a la plaça de Marcús, on hi ha una capella romànica del s. XII, tocant al carrer de Corders.
Documentat des del s XI, fou al s XII que adquirí una veritable personalitat, tot i que no fou conegut amb el nom actual fins a la darreria del s XIII Trencà la seva unitat l’obertura del carrer de la Princesa s XIX, que el travessa Ric en palaus antics amb importants patis, fou revalorat des del 1930, i a la postguerra reeixí la idea de fer-ne centre cultural i museístic el Palau Dalmases, obra mestra del barroc, que conté l’extraordinària capella flamígera s XV dels Boixadors, és seu de l’Òmnium Cultural i ho fou de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1962 fins al 1982 el palau gòtic d’…
la Vilavella
Vista general de la Vilavella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, enclavat dins el terme de Nules, des d’1 km a ponent del Calvari de Nules fins als darrers contraforts del NE de la serra d’Espadà: muntanyes dels Cristallets, del Pilonet de Santa Bàrbara, del Calvari i de Sant Sebastià.
Excepte aquest sector interior, el terme és pla, i baixa suaument cap a llevant Un terç del territori és improductiu el secà pràcticament ha desaparegut el regadiu es dedica quasi totalment a tarongers De la tradicional indústria espartera i espardenyera resta una fàbrica d’espardenyes de sola d’espart en règim cooperatiu Hi tenen una importància notable els banys de la Vilavella , d’aigües termals i medicinals oligometàlliques sulfatadocalcicoclorurades, que brollen de les fonts Calda o de la Vila, Freda, de l’Oliverar, Blanca, de la Ronya, del Metxó i de la Murta, aprofitades…