Resultats de la cerca
Es mostren 7434 resultats
ampolla
Geografia
Recipient utilitzat per a recollir mostres d’aigua de mar a profunditats determinades.
N'hi ha de diferents tipus ampolles de Nansen, d’Ekman, de Sigsbee, etc El dispositiu consta generalment d’un dipòsit cilíndric de metall, amb una vàlvula terminal a cada extrem Suspeses d’un cable, les ampolles baixen en posició verical amb les dues vàlvules terminals obertes, de manera que l’aigua circula lliurement per l’interior En arribar a la profunditat desitjada, les vàlvules dels extrems es tanquen per mitjà d’un ressort Un termòmetre especial registra la temperatura de l’aigua en el moment d’ésser presa la mostra
Joan Baptista Blazy
Cristianisme
Literatura catalana
Assagista i traductor.
Fou sacerdot i es destacà com a conreador de la llengua catalana, en la qual predicà a la catedral de Perpinyà Feu conèixer, sobretot per mitjà de la Revue de l’Université Catholique de Lille , les obres de Ramon Llull i de Jacint Verdaguer, del qual traduí al francès en prosa Canigó 1908, Flors de Maria , Al Cel i Idillis i cants místics Participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana i collaborà amb més de dues mil fitxes lexicogràfiques en el diccionari emprès per Antoni M Alcover
,
François Bordes
Geologia
Prehistòria
Geòleg i prehistoriador occità.
Professor de prehistòria a la facultat de ciències de Bordeus i director d’Antiquités Préhistoriques de la circumscripció bordelesa Estudià les tècniques de talla, la tipologia i la filiació exactes de les indústries del Paleolític inferior i mitjà Excavà a la Micoque, Laugerie Haute i Pech de l’Azè D’entre les seves obres, cal destacar Limons quaternaires du bassin de la Seine 1953, Typologie du Paléolithique ancien et moyen 1961 i Le Paléolithique dans le monde 1968 Escriví obres de ciència-ficció sota el pseudònim de Francis Carsac
Sant Jaume de Rossells (Pinell de Solsonès)
Art romànic
No hem pogut trobar cap notícia històrica dels orígens d’aquest edifici, que cal situar en l’època alt-medieval De l’edifici que es conserva avui no podem veure’n cap vestigi romànic d’interès És possible que les reformes que sofrí el temple l’any 1761 feren perdre el poc que restava d’època original La part frontal de l’edifici, fins a mitja nau, fou afegida l’any 1866 i coberta amb una teulada de dos vessants embigats Podria haver estat part d’un atri exterior, incorporat a la planta del temple
Sant Martí de Vilanova (la Pobla de Roda)
Art romànic
Aquesta església va dependre del monestir de Santa Maria d’Ovarra per mitjà del petit priorat de Santa Maria de Nocelles El 1023 membres de la família Lierp o Vilanova dotaren l’església de Nocelles amb l’oratori de Sant Martí, al damunt de Torrueco, amb delmes, primícies, una heretat a Vilanova, defuncions i oblacions La dotació de l’església de Merli registra també una terra al Camp de Sant Martí 1122 Tot i que no en trobem esment, sens dubte després del conveni del 1295 passà al priorat de Roda
Sant Llàtzer de l’Hospital dels Leprosos (Perpinyà)
Art romànic
L’església de Sant Llàtzer era la capella de l’hospital dels leprosos, un dels més antics de Perpinyà Situat primerament al solar que ocupà després el monestir de Sant Domènec, fou transferit extramurs l’any 1243, prop del portal de Canet Posteriorment, des de l’any 1565 hom testimonia la seva localització prop del pont de la Pedra pont Joffre, a la riba esquerra de la Tet Una primera menció documental referent a l’hospital de Sant Llàtzer data de l’any 1195, quan Ramon Guirau li llegà mitja quartera d’ordi
marraix
Ictiologia
Peix de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels isúrids, d’uns 5 m de llargada màxima, de cos massís i d’un color gris blavós a la part dorsal i blanc a la ventral.
Té el musell cònic i agut i el peduncle caudal carenat, amb l’aleta en forma de mitja lluna Les dents són triangulars i d’una gran potència És vivípar de 3 a 5 cries, d’uns 70 cm de llargada És un esqual típicament pelàgic, molt bon nedador, que s’alimenta principalment dels bancs de peixos migratoris escòmbrids, clupeids és freqüent a l’Atlàntic i a la Mediterrània És un atacant potencial de l’home, bé que molt rarament s’apropa a la costa La seva carn és comestible
desmidials
Botànica
Ordre de conjugàcies constituïda per algues unicel·lulars d’aigua dolça.
Presenten un estrenyiment equatorial que divideix el cos en dues meitats simètriques Tenen dos cloroplasts, un a cada meitat, acompanyats de pirenoides La reproducció és per divisió directa És rara la reproducció sexual per conjugació La forma dels diversos gèneres és variada de mitja lluna Closterium , estrellada Micrasterias , lobulada Cosmarium , etc En alguns casos, i particularment en Closterium , als extrems del cos hi ha un vacúol amb petits cristalls de sulfat càlcic en continu moviment Són pròpies sobretot d’aigües oligotròfiques i àcides, com ara les de les torberes…
canonada

Canonada de pretoli
© Corel
Construcció i obres públiques
Conducte de forma tubular, destinat al transport de fluids i, eventualment, de matèries granulars i pulverulentes.
Els materials emprats en la seva fabricació són molt variats plom, acer, ferro colat, coure, alumini, diferents aliatges metàllics, formigó, materials ceràmics, cautxú, materials plàstics, etc Les canonades són formades generalment per canons i d’altres peces accessòries, tals com colzes, derivacions en forma de T, de creu, etc, unides a aquells per diferents procediments roscat, soldatge, per mitjà de brides, etc La secció depèn principalment del cabal que ha de transportar, i el gruix de les parets, per a un material i un diàmetre determinat, dels esforços que ha de resistir
cigala

Cigala
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument musical membranòfon que actualment subsisteix tan sols com a joguina infantil.
Consta d’una membrana de pell -o de paper, cartó, etc- tensada sobre d’una petita cavitat -un fragment de canya, mitja closca de nou, un tub de llauna o de cartó- i traspassada per un fil, un cordó o un pèl de cua de cavall, etc, lligat, per l’altre extrem, a un pal o bastonet que serveix de mànec o agafador En fer giravoltar l’instrument de pressa, el fil posa en vibració la membrana produint un so monòton que recorda el de la cigala, insecte que emet un so estrident molt característic