Resultats de la cerca

Fundat al principi de la dècada de 1970 com a Club Bàsquet Lloret CB Lloret, nasqué impulsat per un grup de joves que practicava a la pista del Collegi Esteve Carles S’inscriví en competicions de la federació amb un equip sènior i un júnior Al principi dels anys vuitanta la secció femenina abandonà el club i creà el CIB Lloret, que arribà a jugar en competicions d’àmbit estatal L’estructura masculina prosseguí en competicions catalanes Ambdós clubs mantingueren la collaboració amb l’escola de bàsquet, i el 2007 es fusionaren per crear el club actual La temporada 2010-11 tenia nombrosos equips…

Durant les primeres edicions l’organitzà la Penya Ciclista Nostra Senyora del Carme d’Òdena, i era puntuable per al Cinturó de Barcelona El primer recorregut fou Òdena-Igualada-Òdena Des del 1959 l’organitzà Educación y Descanso, i posteriorment, la Unió Ciclista Igualadina, que introduí la fórmula de cursa per etapes Arribà a constar de vuit jornades i recorria indrets com Binèfar, Capellades, la Pobla de Lillet i Fraga El 1966 el disputaren juvenils i guanyà Sebastià Parra Entre altres guanyadors, destaquen Jaume Vitrià, Luis Enric i Antonio Terrones El 2001 s’integrà en el calendari de les…

Arribà al FC Barcelona 1995-2000 procedent de l’Sporting de Portugal Destacà com a extrem dret i golejador, i disputà amb el Barça un total de 179 partits i marcà 32 gols Guanyà dues Lligues 1998, 1999, dues Copes del Rei 1997, 1998, una Supercopa d’Espanya 1996 i, en l’àmbit europeu, una Recopa i una Supercopa, ambdues el 1997 L’estiu del 2000, després de pagar la clàusula de rescissió, fitxà pel Real Madrid Amb la selecció portuguesa, disputà tres Eurocopes 1996, 2000, 2004 i dues Copes del Món 2002, 2006 L’any 2000 fou distingit amb la Pilota d’Or

Pivot Des-envolupà la seva trajectòria esportiva al FC Barcelona 1982-95, on arribà com a júnior procedent de l’Associació Esportiva Sarrià Debutà amb el primer equip el 1985 i guanyà sis Lligues 1986, 1988-92, quatre Copes del Rei 1988, 1990, 1993, 1994, una Copa Asobal 1986, una Copa d’Europa 1991, tres Recopes 1986, 1994, 1995 i cinc Supercopes d’Espanya Una vegada retirat, fou gerent de les federacions catalanes d’handbol i de vela, i el 2010 fou nomenat director gerent de l’oficina tècnica de la precandidatura Barcelona-Pirineus 2022 La samarreta amb el seu número, el 2, està penjada al…

Format al planter del Futbol Club Barcelona, debutà amb el segon equip la temporada 1995-96 L’any següent jugà el seu primer partit a primera divisió Formà part del primer equip entre el 1999 i el 2001, i disputà 22 partits en dues temporades Posteriorment fitxà pel Málaga Club de Fútbol 2001-11, amb el qual jugà més de 130 partits i arribà a ser-ne capità Fou internacional amb la selecció espanyola sub-21 i guanyà el Campionat Europeu 1998  Fou director esportiu del Málaga CF entre el desembre del 2015 i mitjan temporada 2017-18, i del Real Oviedo des del desembre del 2019

Membre del Club Natació Barceloneta, fou dues vegades campió de Catalunya de 1500 m lliure 1942, 1943 i assolí quatre victòries a la Travessia del Port de Barcelona 1933, 1936, 1939, 1943 En aquesta última i en les del 1941 i del 1942, en què arribà segon, fou considerat també campió de Catalunya de gran fons Fou campió d’Espanya de 1500 m lliure 1942 i de relleus 4 × 200 m lliure 1934 amb la selecció catalana En waterpolo, fou campió d’Espanya de segona categoria 1943 i subcampió de primera 1944 Fou distingit per la federació catalana amb la medalla al mèrit esportiu 1942

Defensa lateral i central, provinent del Sevilla Fútbol Club arribà al Futbol Club Barcelona, on jugà dues temporades 1990-92, disputà 107 partits i marcà 1 gol Guanyà una Copa d’Europa 1992, dues Lligues 1991, 1992, una Supercopa d’Espanya 1991 i una Copa Generalitat 1991 L’estiu del 1992 fitxà pel Real Madrid i a mitjan temporada 1995-96 ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual jugà fins el 2000-01, que es retirà Amb l’equip espanyolista disputà 123 partits de Lliga, marcà 2 gols i es proclamà campió de Copa del Rei 2000 i de la Copa Catalunya 1996, 1999 Fou vuit vegades…

Com a jugador es formà al Club Tennis Barcino i arribà al número 4 del rànquing espanyol Fou campió del món de la Copa Galea amb la selecció espanyola i dues vegades campió d’Espanya de dobles Com a entrenador fou capità de l’equip de Copa Davis i entrenador de molts jugadors professionals, com Fernando Luna, el seu fill Sergi, Joan Aguilera i Jordi Arrese Fou director tècnic de la Federació Espanyola de Tennis El 1986 fundà la Bruguera Tennis Academy Top Team, un cente d’alt rendiment especialitzat en la formació de joves tennistes, que codirigeix amb el seu fill Sergi Bruguera

Els seus orígens es remunten al 1991 amb la creació d’un equip de carretera El primer president fou Josep Maria Arbuès El 1993, amb Josep Massanellas com a president i Josep Maria Robles com a director, incorporà els corredors Xavier Llamas i Xavier Faricle, entre d’altres El 1995 s’incrementà l’estructura de l’equip –26 corredors i 4 directors–, amb Antoni Pineda com a màxim responsable La temporada del 1997 fou la darrera Al cap de tres anys, sota la direcció de Joaquim Rovira, es creà l’equip de BTT El 2003 s’incorporaren Marc Trayter, Francesc Freixer i Eloi Gispert Arribà als 20…

Migcampista format al CE Noia, amb el qual debutà en la màxima categoria als setze anys Jugà al FC Barcelona 1987-91 i al CP Vic 1991-93, i la temporada 1993-94 arribà al CH Piera, amb el qual pujà a la divisió d’honor Al novembre del 1995 compaginà les tasques de jugador i entrenador Començà la temporada 1996-97 com a entrenador del Piera, però l’acabà tornant a jugar, primer amb l’Alberic de primera divisió, i després a França amb el Quevert, amb el qual guanyà la Lliga També fou internacional júnior i absolut amb la selecció espanyola, amb la qual fou subcampió d’Europa 1987