Resultats de la cerca
Es mostren 7434 resultats
Android
Electrònica i informàtica
Plataforma de programari i sistema operatiu per a dispositius mòbils basat en Linux.
Fou desenvolupada inicialment per Google i posteriorment per la fundació Open Handset Alliance, grup empresarial de 48 companyies creat el 2007 en què també participa Google Android permet escriure codis basats en llenguatge de programació Java i controlar els dispositius per mitjà de llibreries desenvolupades o adaptades per Google Aquesta plataforma es donà a conèixer el 2007, juntament amb l’Open Handset Alliance, fundació per a la promoció d’estàndards oberts per a dispositius mòbils El primer telèfon mòbil que disposà d’Android fou l’HTC Dream, introduït al mercat el 2008
Domingo Caparrós Bascuñana
Boxa
Boxejador conegut com Boby Rospel color dels seus cabells.
S’inicià a Barcelona els anys quaranta El 1951 es proclamà campió de Catalunya d’aficionats en pes mosca Dos anys després es convertí en púgil professional i entrenà sota les ordres d’Antonio Blanch Es proclamà quatre vegades campió d’Espanya de pes lleuger entre el 1957 i el 1958 Abandonà la boxa el 1965, després de perdre un combat contra Fred Galiana a Barcelona Un germà seu fou campió de Catalunya d’aficionats en la categoria de pes mitjà 1969 i formà part de la selecció catalana amateur
Xavier Monteys Verdaguer
Futbol
Futbolista conegut com Monty.
Mitja punta format al futbol base del Sant Gabriel, a divuit anys ingressà al Júpiter, i després jugà al Barceloneta, el Cerdanyola de Mataró, el Saragossa i el Mataró El 2001 fitxà pel Terrassa, on jugà a segona divisió, disputà una eliminatòria de Copa contra el Real Madrid, en què marcà 5 gols, i guanyà la Copa Catalunya 2003 La temporada 2006-07 passà al Badalona, la següent a la Gramenet i, després d’uns quants mesos retirat per una greu malaltia, s’incorporà al Santboià El 2002 jugà dos partits amb la selecció catalana
César Paéz-Centellas García-Diego
Judo
Judoka.
Competí representant al Club Judo Barcelona Es proclamà cinc vegades campió d’Espanya en la categoria de pes mitjà entre el 1963 i el 1968 Integrà la selecció estatal, i exercí com a tècnic de la selecció catalana de judo Rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu de Barcelona 1968 Ocupà el càrrec de subdirector d’estudis de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya 1988-90, on treballà com a professor de judo i esports de lluita Dirigí la publicació de l’obra Hechos y anécdotas del judo catalán 1950-1965 1981
Tshitolià
Prehistòria
Grup cultural epipaleolític africà de la conca del riu Congo corresponent al final de l’evolució tumbiana.
Es caracteritza per la pervivència de l’utillatge de la fase anterior, el Lupembià, però de menors dimensions, i per la multiplicació de les puntes de fletxes de tipus variats, és a dir, per la utilització d’armes per a ésser llançades lluny A causa de l’expansió d’altres civilitzacions, aquesta indústria es concentrà de primer en el curs inferior o mitjà del riu, i, finalment, restà reduïda a la zona sud-oest del Congo, on rebé la influència neolítica de les regions veïnes, i adoptà aleshores els micròlits i la ceràmica
Privilegi General d’Aragó
Història
Privilegi concedit pel rei Pere II el Gran de Catalunya-Aragó el 1284 a les corts de Saragossa (1283-84), pressionat per la Unió Aragonesa
.
Consta de 31 articles, en els quals, a més de confirmar els privilegis d’Aragó, Terol, Ribagorça i València, el rei concedí de convocar corts als aragonesos cada any, no declarar la guerra sense escoltar el seu consell, en el qual haurien de participar també els ciutadans, i que el justícia d’Aragó intervingués en tots els plets que arribessin a la cort, mesures encaminades a retallar l’autoritat reial per mitjà de les corts, el consell reial i la figura del justícia Altres articles contenien privilegis judicials, jurisdiccionals, militars i econòmics i fiscals
Serafim da Silva Neto
Lingüística i sociolingüística
Romanista brasiler.
Fou professor de la Universitat del Brasil i de la Universitat Catòlica de Rio de Janeiro Treballà sobre el llatí vulgar História do latim vulgar , 1957 i el portuguès Manual de filologia portuguêsa , 1952 História da língua portuguêsa , 1952-1957, i Textos medievais portuguêses e seus problemas , 1956 i especialment el portuguès del Brasil Introdução ao estudo da língua portuguêsa no Brasil , 1952 i els seus dialectes, amb una considerable labor sobre el terreny Per mitjà de la “Revista Brasileira de Filologia”, que fundà i dirigí, influí molt directament sobre els estudis filològics al…
Rosamunda
Història
Reina dels longobards.
Filla del gèpida Cunimund, fou presonera i després esposa del longobard Alboí , que l’obligà a beure en el crani del seu pare En venjança, el féu matar per mitjà d’Helmoquis, amb qui es casà 572 Perseguits pels longobards, es refugiaren a Ravenna i s’endugueren el tresor reial Rosamunda emmetzinà Helmoquis, però aquest l’obligà a compartir la beguda La seva vida violenta i passional ha inspirat nombroses obres literàries i musicals, entre les quals cal destacar les tragèdies de V Alfieri 1783 i d’ACh Swinburne 1861
virga
Música
Neuma que representa una sola nota.
En la majoria de les notacions neumàtiques occidentals s’indicava per mitjà d’un traç vertical de la ploma, lleugerament inclinat d’esquerra a dreta, que finalitzava de vegades en un petit episema traçat a la part superior La virga acostumava a representar una nota d’alçada més alta que les immediatament anterior i posterior En la grafia més simple d’aquest signe es reconeix fàcilment l’accent agut dels antics gramàtics Pel que fa a l’episema, no sempre és fàcil distingir si la virga acaba mitjançant un traç voluntari o no
semibrevis
Música
Figura musical pròpia dels diferents sistemes de notació dels segles XIII al XVII i que equival a la meitat o a la tercera part de la brevis, d’on ve el seu nom.
A la vegada és dues o tres vegades més gran que la minima La seva aparició, al segle XIII, coincidí amb la de la notació mensural Durant el Renaixement, i després en el Barroc, fou adoptada com a unitat de mesura Es representà mitjançant un rombe, que amb el temps es transformà en l’actual figura de la rodona el seu silenci, que s’indica per mitjà d’un traç vertical descendent unit a qualsevol de les línies del pentagrama, és el model del qual deriva el silenci de rodona