Resultats de la cerca
Es mostren 2030 resultats
Guardamar
Municipi
Municipi del Baix Segura, situat a la costa, a la plana deltaica del Segura i a les plataformes pliocèniques del sud, que conformen extensos plans i pujols (el Castell, el Molí de Vent, lloma de les Raboses i el Moncaio).
És dominat per l’aridesa climàtica i la presència i l’acció del Segura la gola del qual avança submarinament que migparteix els arenals que des de l’albufera d’Elx han donat peu a les conegudes dunes en foren fixades 846 ha el 1900, sota la direcció de l’enginyer Francesc Mira, amb pins, eucaliptus i palmeres, que han esdevingut un dels millors atractius del terme La pesca té alguna importància, però és l’agricultura el capítol econòmic fonamental el sòl conreat cobreix 2682 ha La majoria és regat 1804 ha, sobretot amb aigua elevada i la resta amb la derivada des de la presa de Rojals…
Cluster
Astronomia
Projecte de l’ESA (Agència Europea de l’Espai) per a l’estudi del Sol, que consta de quatre satèl·lits iguals, que serien situats als vèrtexs d’un tetràedre ideal per tal d’estudiar el vent solar en tres dimensions.
Les òrbites d’aquests satèllits serien polars i fortament ellíptiques, amb apogeu a 130000 km de la Terra Cada satèllit pesaria 525 kg i és previst que siguin llançats per un Ariane 5 al final del 1995
El treball al país de les quatre revolucions
Catalunya era definida, fins els anys setanta del segle XX, com el resultat de la suma de la revolució comercial de l’edat mitjana i de la Revolució Industrial del segle XIX És a dir la suma de l’expansió per la Mediterrània iniciada per Jaume I i l’aplicació del vapor en la indústria, un procés simbolitzat per la fàbrica Bonaplata del carrer de Tallers de Barcelona Actualment, cal revisar el contingut d’aquestes dues mítiques revolucions històriques, i cal afegir-ne dues la revolució neolítica de la cuina, i la revolució democràtica iniciada el 1931 La revolució de la cuina L’economia d’una…
música de Berlín
Música
Música desenvolupada a Berlín (Alemanya).
Berlín començà a destacar en el camp de la cultura quan els Hohenzollern, electors de Brandenburg, l’escolliren com a capital del principat 1415 Convertida en un important centre de la vida artística i literària alemanya, mantingué aquesta hegemonia cultural fins ben bé la primera meitat del segle XX Música religiosa Les primeres notícies sobre la música religiosa a Berlín daten del segle XV, però la ciutat prengué una embranzida determinant amb la Reforma protestant, que s’hi difongué cap al 1539 La capella de la cort dels prínceps electors Staatskapelle fou molt activa ja des del darrer…
L'home de Talteüll: la cauna de l'Aragó
Excavacions de la cauna de l'Aragó, Talteüll, ~550 000-400 000 BP NS La cauna de l'Aragó Talteüll, Rosselló té un paper excepcional entre els jaciments del Paleolític inferior dels Països Catalans perquè ha conservat bé les evidències arqueològiques, entre les quals hi ha restes dels humans que la van ocupar, dels animals que caçaven i de les indústries o tècniques que empraven Aquestes evidències han estat ben estudiades, presentades i divulgades Des del 1964 Henry de Lumley hi organitza cada any una campanya d'excavació que dura uns quants mesos i sobre els materials obtinguts hi treballa…
Frank Martin
Música
Compositor suís.
Vida Fill d’un ministre calvinista, començà a compondre ben aviat, quan només havia rebut lliçons de Joseph Lauber, que l’instruí en les disciplines de piano, harmonia i composició Pel que sembla, una audició de la Passió segons sant Mateu , de JS Bach, l’incità a voler esdevenir compositor, encara que en un primer moment estudià també física i matemàtiques Tot i que mai no assistí al conservatori, el talent musical de Martin fou inqüestionable, com ho demostren algunes de les seves primeres obres Suite per a orquestra 1913 o la Symphonie burlesque sur des thèmes savoyards 1915 Molt influït…
pi
Pi pinyer
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbres perennifolis, de la família de les pinàcies, de fulles aciculars (agulles), reunides en grups de 2 a 5, sobre un braquiblast.
Són monoics, amb flors estrobiliformes Les flors femenines en madurar es lignifiquen i constitueixen cons o estròbils pseudocàrpics les pinyes Els cons dels pins tenen les esquames tectrius atrofiades i es componen solament d’esquames seminíferes lignificades i terminades en una apòfisi sovint prominent, cadascuna de les quals duu dues llavors pinyons El pollen de pi, dispersat pel vent i produït esponerosament, té els grans amb dues vesícules aeríferes El gènere comprèn més de 100 espècies, distribuïdes per l’hemisferi nord, de les quals només sis es fan espontàniament als…
aerostació
Esports aeris
Esport aeri consistent en el vol dels ginys menys pesants que l’aire (aeròstats).
Els aeròstats són ginys sense motor que disposen d’un receptacle que conté un gas lleuger i que sol estar proveït d’una cistella per a tripulants o instruments La seva sustentació en l’aire es deu a la força ascensional principi d’Arquimedes Hom pot classificar els balons en captius i lliures i en tripulats i no tripulats Els balons captius, fixats a terra amb un cable, s’utilitzaven en missions d’observació militar tripulats i en defensa antiaèria o estudis de meteorologia no tripulats Els balons lliures s’empren des del segle XIX en la investigació de camps com la física, l’astronomia i la…
avenc

L’avenc de Krúbera-Voronya
Profundezas (CC BY-NC-ND 2.0)
Espeleologia
Geomorfologia
Cavitat natural on predomina la component vertical.
Pot estar constituït per un pou o diversos pous enllaçats entre si Quan la cavitat està formada per pous i galeries s’anomena cova-avenc El 1889 Edouard Alfred Martel, l’iniciador de l’ espeleologia , consagrà a França com a terme geogràfic el mot avenc procedent de l’occità aven Als Països Catalans els avencs són designats popularment per molts d’altres termes segons les comarques bòfia, canya, caricau, forat, grallera, cigalera, pou, bavorell, bufador, etc La davallada a l’avenc exigeix una tècnica especial i material adient, que ha evolucionat molt Hom pot distingir tres grans tipus d’…
orquestra de corda
Música
Grup instrumental format íntegrament per membres de la família del violí, caracteritzat per: la participació de dos o més membres d’una mateixa tessitura d’aquesta família que interpreten la seva part a l’uníson; l’estabilitat de la seva constitució, amb un mestre concertador i un conjunt de normes a seguir, i la distribució en quatre parts: primers i segons violins, violes i violoncels (tot i que hi pot haver divisi), amb un o més instruments doblant els violoncels a l’octava inferior (contrabaixos).
D’acord amb aquestes característiques, el primer compositor que emprà una orquestra de corda fou Arcangelo Corelli a la Itàlia de la segona meitat del segle XVII Si, en canvi, es considera que l’orquestra de corda no ha d’incorporar els dos darrers trets, aleshores el seu origen s’hauria de situar a França, a l’entorn de l’any 1600, amb els grups que donaren origen als cèlebres 24 Violons du Roi vegeu orquestra Malgrat que actualment pot semblar del tot natural que l’orquestra estigui formada a l’entorn del violí, als segles XVI i XVII la situació era completament diferent A Anglaterra…