Resultats de la cerca
Es mostren 1679 resultats
Cuba 2009
Estat
El president Raúl Castro va complir dos anys al capdavant del Govern, i la seva acció política continuista ha esvaït les expectatives de canvis que s'havien generat entre la població cubana A més, l'ombra de Fidel Castro continua present En el curs d'una profunda remodelació del Govern, que va tenir lloc durant el mes de març, van ser cessats, entre d'altres, el vicepresident Carlos Lage --que va collaborar en el disseny de la remodelació econòmica dels anys noranta, la qual va afavorir la tímida obertura a la participació de les empreses estrangeres en el turisme i en altres sec-tors…
Emili Beüt i Belenguer
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor i divulgador d’estudis geogràfics.
Vida i obra Es dedicà bàsicament a la geografia descriptiva de les comarques del País Valencià L’any 1922, amb la collaboració d’E Cebrián, organitzà les Joventuts Ratpenatistes Des del 1926 fins a la seva jubilació treballà en diversos organismes de l’administració de la Diputació Provincial de València Fou un dels activistes més importants de l’excursionisme valencià a través del Centre Excursionista de València i de l’associació El Palleter Des de la proclamació de la Segona República participà, de la mà de Joaquim Reig, en les campanyes d’afirmació nacionalista que promogué el Centre d’…
, ,
Elies Tormo i Monzó
Historiografia catalana
Historiador de l’art, advocat i polític.
Es llicencià en dret i en filosofia i lletres a la Universitat de València i, traslladat a Madrid, n’obtingué el doctorat Exercí d’advocat, s’afilià al partit conservador i arribà a ser diputat de les Corts pel partit d’Albaida durant el primer govern d’Antonio Maura 1904 Poc després deixà l’acta de diputat i acceptà ser senador del Regne 1906-23, elegit pels compromissaris de les societats econòmiques d’amics del país de València, Alacant, Múrcia, Llorca i Cartagena El 1919 fou vicepresident del Senat El 1930 fou nomenat ministre d’Instrucció Pública en el govern de Dámaso…
José Manuel García-Margallo y Marfil

José Manuel García-Margallo y Marfil
© Moncloa
Política
Polític castellà.
De família d’alts funcionaris i militars que comandaren accions bèlliques al Marroc, és besnet del general i governador de Melilla Juan García y Margallo, que dirigí les forces espanyoles en la primera guerra del Rif 1893-94, anomenada també guerra de Margallo , contra les cabiles de la zona entorn de l’enclavament Llicenciat en dret per la Universitat de Deusto 1965, màster per la Universitat de Harvard 1972 i doctor per la Universitat Miguel Hernández d’Alacant 2002 Especialitzat en dret fiscal, l’any 1968 fou nomenat inspector de finances El 1977 fou elegit per primer cop diputat a les…
Yann Fouéré
Política
Activista polític i cultural bretó.
Retornat durant la infantesa a la Bretanya, d’on provenien els seus pares, de jove s’uní al moviment cultural bretó i collaborà en publicacions d’aquest moviment Retornat a París, estudià ciències polítiques i dret, i hi presidí l’Associació d’Estudiants Bretons de Paris 1933-37 Llicenciat el 1934, aquest any s’incorporà al Ministeri de l’Interior i creà també l’organització Ar Brezhoneg er Skol, per a l’ensenyament del bretó a les escoles municipals de Bretanya en una campanya que obtingué un gran ressò Del 1939 al 1945 fou vicepresident de la Unió Regionalista Bretona, i participà en un…
Alfredo Pérez Rubalcaba

Alfredo Pérez Rubalcaba
© The Council of the European Union
Política
Polític càntabre.
Llicenciat en ciències químiques per la Universitat Complutense, es doctorà el 1978, i posteriorment fou professor de química orgànica en aquesta universitat, amb estades a les de Constança Alemanya i Montpeller S’especialitzà en l’estudi dels mecanismes de reacció, sobre els quals publicà diversos treballs Membre del PSOE des del 1974, milità en la Federació Socialista Madrilenya El 1997 fou elegit membre de l’executiva i secretari de comunicació del partit L’any 2000 fou elegit membre del comitè federal Fou diputat des del 1982 i ocupà successivament els càrrecs de director del Gabinet…
Pius Font i Quer

Pius Font i Quer
Botànica
Botànic.
Doctor en farmàcia i llicenciat en ciències químiques Fou professor auxiliar de botànica a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona 1917 Per causes extraacadèmiques s’apartà de la Universitat del 1922 al 1933 El 1933 fou nomenat professor agregat de botànica a la facultat de farmàcia de la Universitat Autònoma de Barcelona També fou professor a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona 1923-39 El 1916 entrà com a naturalista agregat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, del qual més tard 1921 fou director Organitzà l’Institut Botànic de Barcelona, nascut per…
Max Cahner i Garcia

Max Cahner i Garcia
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Historiografia
Literatura
Editor, polític i historiador de la literatura.
De família d’origen alemany establerta a Catalunya des del 1890, el seu pare fou expulsat el 1936 de l’Estat espanyol amb la família, i hi tornà a residir d’ençà del 1939 El 1952, amb només quinze anys, es matriculà a les facultats de química i de dret i participà en el moviment estudiantil antifranquista Assemblea Lliure del Paranimf, 1957 i el 1964 fou expulsat de l’Estat espanyol per la seva activitat nacionalista Format als Estudis Universitaris Catalans amb Jordi Rubió i Ramon Aramon, també collaborà i rebé la influència de Joan Fuster, Pierre Vilar i Joan Coromines Amb Ramon Bastardes,…
, ,
Roger Garaudy
Filosofia
Filòsof francès.
Nascut en una família obrera i atea, a catorze anys es convertí al protestantisme i sis anys més tard 1933 ingressà al Partit Comunista sense renunciar, però, a les seves creences religioses Estudià filosofia, matèria que impartí en instituts d’ensenyament secundari a Albi a partir del 1936 El 1939 fou mobilitzat i, condecorat per les seves accions contra els alemanys, s’uní a la Resistència El règim de Vichy el detingué i l’internà en un camp de presoners d’Algèria Alliberat el 1945, aquest any s’incorporà al Comitè Central i fou elegit diputat pel Tarn Conservà l’escó fins el 1951, i el…
Filipines 2014
Estat
L’any va ser testimoni de la condemna de tres membres del Senat, acusats de malversació del Fons d’Assistència Prioritària al Desenvolupament FAPD, i, al juliol, el Tribunal Suprem va declarar inconstitucional el Programa d’Acceleració de la Despesa DAP, implantat pel president Benigno Aquino el 2011 Si bé el Govern s’havia afanyat a suspendre el FAPD, la decisió de no acceptar la dimissió del responsable polític del DAP, el secretari de Pressupostos, Florencio Abad, va aixecar nombroses crítiques de l’opinió pública Per la seva banda, el vicepresident, Jejomar Binay, va mantenir…