Resultats de la cerca
Es mostren 5000 resultats
Marc Canyes
Arts decoratives
Argenter.
Documentat des del 1406 Autor d’una creu per a Granollers 1406 El 1408 els consellers de Barcelona li encarregaren una vaixella d’argent, destinada al rei Martí de Sicília en jurar com a primogènit de Catalunya-Aragó, i les maces esmaltades dels veguers Féu l’urna d’argent per al bust de Sant Sever de la seu de València 1477 i una joia d’or, ofrena de la reina Violant de Bar a la custòdia de la seu de Barcelona 1418 Tingué per deixeble o soci l’argenter Bernat Llopard El 1416 formava part del Consell de Cent barceloní El seu fill Marc Canyes , argenter, és autor del reliquiari de…
Bartomeu de Canals
Història
Cronista.
Monjo de Santes Creus, actuà com a notari el 1327 i el 1333 Escriví un Opusculum, en llatí, el fragment conservat del qual abasta del 1282 al 1344, però sembla que l’original començava amb Ramon Berenguer IV, a judicar pel Compendium de Bernat Mallol, que en bona part el transcriví fidelment No semblen de Canals, tanmateix, les notícies afegides a l' Opusculum , escrites probablement entre el 1347 i el 1359 La informació utilitzada és gairebé sempre independent de les cròniques més conegudes d’aquí ve el seu interès malgrat algun error L’autor podria ésser identificat amb un…
Ramgarda de la Marca
Història
Comtessa de Carcassona, vescomtessa de Besiers i Agde.
Filla dels comtes Bernat i Amèlia i germana d’Almodis, tercera muller del comte Ramon Berenguer I de Barcelona Fou casada vers el 1040 amb el comte Pere II de Carcassona, vescomte de Besiers i Agde el qual li deixà, tant per raó de dot com per testament, drets que tenia als comtats de Carcassona, Rasès, Coserans, Comenge, Menerba, Narbona i Tolosa Amb la seva germana sembla que tingué un important paper en les negociacions per a la venda dels comtats de Carcassona i Rasès als dits comtes de Barcelona, i a llur fill, i nebot seu, el futur Ramon Berenguer II 1064-70 tot i que, poc…
Jaume Berenguer i Amenós
Història
Lingüística i sociolingüística
Hel·lenista.
Estudià batxillerat a Tarragona i el 1940 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona Exercí el càrrec de catedràtic d’institut a Múrcia i a l’Institut Verdaguer de Barcelona, del qual fou director Durant el període 1962-69 donà classes de llengua i literatura gregues a la Universitat de Barcelona Fou membre del consell de direcció de la Fundació Bernat Metge 1964 Publicà nombrosos textos pedagògics de llengua grega, com la divulgadíssima Gramática griega 1942 Deixeble de Carles Riba, feu excellents traduccions d’obres gregues clàssiques i modernes de…
,
Berenguer I de Tolosa
Història
Comte i duc de Tolosa i comte de Velai (816-835), de Pallars i de Ribagorça (817-833), de Rosselló, d’Empúries, de Girona i de Barcelona (832-835).
Era fill d’Hug, comte de Tours, i cunyat del futur emperador Lotari Fou un personatge notable per la prudència i la fidelitat a la casa reial carolíngia, que li valgué d’ésser conseller del rei Pipí d’Aquitània A Pallars i a Ribagorça exercí drets sobirans, com ho mostra el precepte que concedí al monestir d’Alaó aquests dos comtats li foren arrabassats el 833 pel comte d’Urgell Galí I No sembla pas que tingués bones relacions amb el bisbe d’Urgell, Possidoni, d’origen franc En la lluita amb Bernat de Septimània simpatitzà amb els gots descontents d’aquí que estigués a punt de…
Sant Genís de les Heures (Perafita)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou una capella rural vinculada a la parròquia de Sant Pere de Perafita Les primeres notícies es troben l’any 1276 en el testament de Bernat de Bassil, que deixà a Sant Genís de les Heures dos sous De la capella primitiva no queda rastre i fou substituïda per una altra sota l’advocació de Sant Antoni abat, també situada prop del mas Heures com la primera no sabem si aquesta església es trobava en el mateix lloc, ja que es desconeix l’emplaçament de la capella de Sant Genís L’any 1686, quan el bisbe Pasqual visità la parròquia, ja…
Sant Pere de Trogó o Tragó (Cabó)
La vila de Trogó o Tragó, vinculada a la vall de Nempàs , posteriorment coneguda com a vall de Cabó, apareix documentada l’any 1038 també és inclosa en l’acta de dedicació de Santa Maria d’Organyà, del 1090 i en l’acte d’homenatge i jurament de fidelitat prestat pels habitants de la vall al bisbe Bernat Sanç, al 1162 No disposem de constatació directa de l’existència de l’església de Sant Pere d’aquesta vila, que es basa en la menció d’un document procedent de la collegiata de Santa Maria d’Organyà, datat l’any 1035, en què es vengué una terra situada al comtat d’Urgell in…
Castell de Pessonada (el Pont de Claverol)
Art romànic
El lloc de Pessonada és documenta des del 1023 i el seu terme “ termino de Peçonada ” és citat els anys 1055 i 1056 com a afrontació septentrional dels castells d’Orcau i de Basturs, que el comte Ramon V vengué a Arnau Mir de Tost i donà a la seva futura muller, la comtessa Valença L’any 1163 trobem en un mateix document la signatura de Pere Mir de Pessonada i de Bernat d’Aramunt, possiblement castlans dels castells respectius pels comtes de Pallars Juntament amb Vilanova, Pessonada consta en el fogatjament general del 1381 amb onze focs com un domini de Ramon de Pallars L’any…
Fortalesa de Vallbona d’Anoia
Art romànic
Malauradament ho hi ha, ara com ara, cap referència documental sobre aquesta fortalesa Amb tot, el lloc de Vallbona pertanyia des del segle X als senyors del castell de Cabrera com a feudataris dels comtes de Barcelona El 1348 l’indret de Vallbona, juntament amb el castell de Cabrera, passaren al castlà de Tous, Pere de Tous Uns anys més tard, el 1396, el seu successor Bernat de Tous cedí Vallabona i Cabrera al canonge de Barcelona, Guillem Jofre Al segle XV, Vallbona passà als Cardona i després a la família Camporells Aquests darrers emparentaren amb els Boixadors, i aquests al…
Santa Maria de Segura (Savallà del Comtat)
Art romànic
L’església parroquial del petit poble de Segura, a ponent de Savallà del Comtat, és documentada per primera vegada en les llistes de parròquies del bisbat de Vic confegides abans del 1154 Degué ésser una de les parròquies que l’arquebisbe de Tarragona Bernat Tort va reclamar al bisbe de Vic en organitzar definitivament l’arxidiòcesi Amb tot, la parròquia de Segura no va ser annexada a Tarragona i, de fet, va pertànyer al bisbat de Vic fins el 1957 La primitiva església romànica de la població ha desaparegut totalment i el seu lloc ha estat ocupat per l’actual cementiri Les seves…