Resultats de la cerca
Es mostren 13699 resultats
Els Pets

Els Pets
Música
Grup de rock català format a Constantí (Tarragonès), l’any 1985, per Lluís Gavaldà (veu, guitarra i principal compositor i lletrista), Falin Cáceres (baix) i Joan Reig (bateria i veu).
A aquests tres membres permanents del grup cal afegir-n’hi d’altres que en diversos moments n’han format part, com ara els guitarristes Ramon Vidal i Marc Grau, el qual, a més, tingué un gran protagonisme en la producció dels primers set discs El grup participà en l’esclat del rock català del final dels anys vuitanta i el començament dels noranta, que tingué com a moment àlgid d’arrencada el concert del Palau Sant Jordi de Barcelona del 1991, i aviat es consolidà com una de les formacions més populars del moviment Les seves lletres mostren un acusat compromís social i polític, i la seva…
,
Esquerra Republicana i Antimperialista
Partit polític
Formació constituïda a l’octubre de 1931 pels membres de “Treball tendència”, grup organitzat dins el Partit Comunista Català [PCC] contrari a la creació del Bloc Obrer i Camperol.
Defensà la creació d’un partit de classe i considerà el problema nacional català com una qüestió burgesa Els líders foren César Falcón i Amadeu Bernadó, director de Treball publicació inicialment del PCC, que esdevingué portaveu d’ERIA
Esquerra Nacional a Catalunya
Partit polític
Nom que prengué el Partit Català d’Acció Republicana al juny de 1934 arran de la constitució d’Izquierda Republicana, de la qual esdevingué la secció catalana.
Dirigents Faustí Ballvé president i Edmon Narro vicepresident Un grup liderat per Federico Serra Crespo se’n separà a l’abril de 1935 i al juny fundà el Partit d’Esquerra Nacional a Catalunya Izquierda Republicana Independiente Esquerra Nacional, per la seva banda, al mateix juny de 1935 es fusionà amb el Partit Republicà Radical Socialista Català per constituir el Partit Republicà d’Esquerra
La Roqueta
Publicacions periòdiques
Publicació setmanal en català apareguda l’u de gener de 1887 a Palma (Mallorca), per iniciativa de Pere d’A. Paña.
Continuadora —en fons i forma— de La Ignorància 1879-83, hi collaboraren molts dels mateixos escriptors i n'incorporà també de nous, especialment Miquel dels S Oliver Clavell de moro, Borino Ros , etc Una primera etapa arribà fins al desembre del 1887 tornà a aparèixer del 4 d’agost de 1889 al 31 de desembre de 1892, molt similar a la primera època, i de nou de l’u d’octubre de 1898 al març del 1901 En aquesta tercera època, sota la inspiració de Miquel dels S Oliver, deixà una mica de banda el seu caràcter purament literariocostumista per a incloure articles més d’acord amb el moment…
les Homilies d’Organyà
Pàgina del manuscrit de les Homilies d’Organyà
© Fototeca.cat
Història
Nom amb què hom coneix un dels texts en prosa més antics escrits en català.
Datades cap a la fi del segle XII o el principi del XIII —escrits potser per a la Quaresma de l’any 1204—, les Homilies són d’un gran valor lingüístic i històric Foren trobades a la rectoria d’Organyà Alt Urgell, parròquia on al segle XII s’establí una comunitat de canonges regulars agustinians, procedents del monestir de Sant Ruf d’Avinyó, per Joaquim Miret i Sans el 1904 Actualment es conserven a la Biblioteca de Catalunya ms 289 Es tracta d’un recull fragmentari de vuit fulls d’extensió, que inclou sis homilies o sermons corresponents als temps litúrgics de sexagèsima, quinquagèsima,…
, ,
Club Bàsquet Institució Montserrat

Partit jugat pel Club Bàsquet Institució Montserrat (samarreta i pantalons foscos)
Arxiu Fundació Bàsquet català
Basquetbol
Club de basquetbol del barri de Sants de Barcelona.
Fundat el 1930, fou impulsat per un grup d’alumnes de l’Institut Montserrat Nasqué com una agrupació escolar La secció de bàsquet, anomenada Renaixement Basket Ball, fou una de les fundadores de l’Agrupació de Basketball de Catalunya Des del 1933 disputà tots els campionats organitzats per l’Agrupació i guanyà el títol del 1936 El 1939 prengué el nom actual tot i que popularment fou més conegut com BIM El 1941 i el 1942 organitzà el torneig Competición de Ases El 1942 ascendí a la màxima categoria del Campionat de Catalunya i la temporada 1947-48 participà per primera vegada en el Campionat d…
Jordi Masferrer Puig

Jordi Masferrer Puig (a la dreta)
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ - ARXIU CONDE RAMOS / ALBERTO SEGOVIA
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Es formà al Joventut de Badalona, en el qual jugà fins el 1954 Aleshores s’incorporà al Futbol Club Barcelona i el 1957 retornà a Badalona Finalment, l’any 1960 fitxà per l’Orillo Verde de Sabadell Fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta
Josep Maria Soler Vicente

Josep Maria Soler Vicente (amb la pilota)
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ - ARXIU CONDE RAMOS / LEDESMA
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Amb el CD Mataró fou campió de Catalunya i d’Espanya juvenil, i aconseguí l’ascens a primera divisió amb el primer equip Fitxà pel Picadero JC 1967-71, amb el qual guanyà la Copa del Generalísimo 1968, el FC Barcelona 1971-74, pel Breogan de Lugo, on assolí un altre ascens a la màxima categoria, pel CD Manresa 1977-78 i l’AECC Mataró 1978-79 Amb aquest últim equip tornà a la competició com a entrenador i jugador 1981-83 Jugà nou partits amb la selecció espanyola
Gran Premi Penya Rhin

Cartell del Gran Premi Penya Rhin del 1950
Consell de l’Esport Català / Antoni Garcia
Automobilisme
Competició automobilística organitzada pel club automobilístic Penya Rhin entre el 1921 i el 1954.
Coneguda com a Penya Rhin Grand Prix, serví per a impulsar la tradició motociclista i automobilística i aconseguí gran prestigi arreu del món, amb la participació, al llarg dels anys, de pilots com Nuvolari, Varzi, Caracciola, Fangio o Ascari La primera edició, que també fou el primer Campionat d’Espanya d’automobilisme, se celebrà l’any 1921 en el Circuit de Vilafranca del Penedès i la guanyà Pierre de Vizcaya Bugatti El mateix circuit acollí les dues edicions següents, però després el Gran Premi s’aturà fins el 1933, ja que el Campionat d’Espanya es passà a celebrar a Sant Sebastià La seva…
memòria testamentària
Dret català
En el dret successori català, instrucció escrita que el testador dóna als hereus o els marmessors fora del testament i que es refereix a certes disposicions d’un caràcter particular.
Segons l’actual compilació del dret civil català, per a la seva validesa s’exigeix que cada full aparegui signat pel testador i, quant al contingut, que es limiti a disposicions referents a diner que no excedeixi de la vintena part del cabal relicte, a joies, robes i parament de casa