Resultats de la cerca
Es mostren 1583 resultats
port de la Picada
Depressió (2 460 m alt.) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, en el sector que separa la vall d’Aran (terme de Viella) de la Ribagorça (terme de Benasc), oberta entre el tuc de Bargàs i el tuc de la Picada (2 530 m alt.), on s’uneix la serralada que separa les valls d’Aran i de la Pica (Comenge).
Hi passa l’important camí de Viella a Benasc
rasos de Liat

Vista dels rasos de Liat
© Xevi Varela
Altiplà
Altiplà de la Vall d’Aran, a la divisòria d’aigües de l’Unhòla i del riu de Toran, estès entre les serres de pica Palomèra i d’Es Armèros, al S, i el portilló d’Albi, al N.
És centrat per l' estany de Liat , capçalera de l'Unhòla Al seu extrem meridional hi ha les mines de Liat o de pica Palomèra
Montcorbison

Vista del Montcorbison des de la Bassa d’Oles
© Xevi Varela
Massís
Massís muntanyós de la Vall d’Aran que culmina als pics de Montcorbison (2.176 m alt.) i de Letasi (2.173 m alt.), que ocupa una bona part de l’antic terme de Gausac, a l’esquerra de la Garona.
És cobert d’espessos boscs de la Varicauba, de Socascarra i de Beusa, al N de Sobèrado, a l’W de Suquero i de Piusa, a l’E Als seus vessants hi ha els oratoris de la Mare de Déu de les Neus a Gèles, d’Et Sentet de Casau i d’Et Sentet d’Arròs
tuc de Mauberme
Cim
Cim dels Pirineus axials (2 880 m), a la carena entre la Vall d’Aran (Bagergue) i Coserans (Gascunya), entre el port d’Era Horqueta (2 406 m), al NW, i el d’Orets (2 533 m), al SE.
És drenat vers el SE per l’Unhòla, al sector lacustre dels estanys de Liat i de Montoliu
tuc dels Tres Comtes
Cim
Cim (2 675 m alt.) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, que separa el Pallars Sobirà (terme d’Alt Àneu) de Coserans, a l’E de coma Gireta, que limita amb la Vall d’Aran.
Panoràmica de l’any 2015
El rescat de refugiats siris de la Mediterrània va ser constant al llarg de l’any © UNHCR La guerra a Síria, protagonitzada per l’anomenat Estat Islàmic i indiscutiblement la crisi més greu del 2015 i, fins al moment, de tot el segle XXI, va tenir conseqüències de gran abast La més evident va ser la fugida massiva cap a Europa de sirians i de ciutadans d’altres estats del Pròxim Orient, també sumits en conflictes sagnants L’allau humana de més d’un milió de persones que va creuar la Mediterrània sovint amb conseqüències tràgiques o a través de Turquia va evidenciar…
Les hipnobrials
És el darrer ordre de molses pleurocàrpiques amb peristoma doble Presenten la càpsula inclinada o horitzontal, sobre una seta llarga Comprenen moltes espècies importants, amb caulidis ramificats regularment o irregularment, de les que formen catifes més o menys grans, principalment al sòl dels boscos o en el medi aquàtic Molses de l’ordre de les hipnobrials, II 1 Brachytecium rutabulum a aspecte general del gametòfit x 2 b detall d’un fillidi x 15 2 B velutinum a detall d’un fillidi x 20 3 Scleropodium touretii a aspecte general del gametòfit x 20 b detall d…
Les parròquies i les altres esglésies seculars de nau única
Art gòtic
El bell campanar vuitavat del Pi, símbol de la vitalitat de la vida urbana i parroquial en època del gòtic ECSA - FBedmar Després d’haver estudiat en el volum Arquitectura I i en els capítols precedents del present volum l’arquitectura catedralícia i les grans esglésies de tres naus, ens centrarem seguidament en l’estudi arquitectònic de les esglésies parroquials i altres temples seculars de nau única construïdes durant els segles XIV i XV, és a dir, durant la fase de plenitud i desenvolupament de l’estil gòtic L’adopció d’aquesta divisió segons el rang dels edificis…
Sort
Vista aèria de Sort
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Pallars Sobirà.
Situació i presentació El municipi de Sort, de 105,05 km 2 , comprèn el terme tradicional de Sort 13,9 km 2 , les terres municipals de Llessui 53 km 2 i Enviny 31,7 km 2 , annexades el 1970, i les d’Altron 6,5 km 2 , el 1976 El terme s’estén per la ribera de Sort, la vall del barranc de Montardit i pràcticament tota la Vall d’Àssua Limita al N amb el terme d’Espot, a l’E amb Rialb, al S i al SW amb Soriguera, i a l’W per la collada de les Forques, amb Baix Pallars i la Torre de Cabdella El terme comprèn, a més de la vila de Sort, cap del municipi i capital tradicional del Pallars Sobirà, els…
El paisatge vegetal dels Prepirineus (territori pirenaic perifèric)
Els Prepirineus centrals Penya-segats calcaris, pinedes i rovires són els principals components paisatgístics del territori prepirinenc, tal com es fa palès en aquesta visió de la Serra d’Aubenç Alt Urgell J Nuet i Badia El sollevament dels materials silícics antics i profunds que la tectònica alpina enlairà en l’eix pirinenc bàsic, féu rossolar, esqueixats, els sediments calcaris, més moderns, que tenien al damunt Per això, a banda i banda dels Pirineus axials, silícics, hom troba aquests materials calcaris disposats en relleu en costes i fent cingleres característiques són els…