Resultats de la cerca

De nom Albert-Bernard Bongo, després de cursar estudis secundaris es decantà per la carrera militar en l’exèrcit colonial francès, en el qual ascendí fins al grau de capità Amb la independència 1960 abandonà l’exèrcit i inicià una carrera política a l’ombra del president Léon M'Ba, del qual fou un fidel collaborador Confinat alguns dies en l’intent de cop d’estat del 1964, des de l’any següent fou successivament representant presidencial, adjunt a la defensa i, des del 1966, vicepresident Confirmat en el càrrec el 1967, la mort de M'Ba aquest any el situà a la presidència del país El 1973 es…

Diplomat a l’Institut International des Droits de l’Homme de París, fou un activista en els moviments d’independència Afiliat al partit Istiqlāl 1943, dedicà molts esforços a l’organització del moviment obrer de Casablanca 1944-49 i de les classes populars marroquines emigrades a França 1949-52 Participà en l’organització i direcció dels moviments de resistència i de l’Exèrcit d’Alliberament 1953-56 L’any 1959 fou un dels membres fundadors del partit Union National des Forces Populaires UNFP, que posteriorment 1975 esdevingué Union Socialiste des Forces Populaires USFP Detingut i empresonat,…

Inicià els estudis de dret, que abandonà per llicenciar-se 1973 i doctorar-se 1976 en filologia clàssica Fou director de la Biblioteca Nacional 1996-2000 i secretari de cultura del govern espanyol 2000-2004 Com a poeta, pertany a la generació anomenada dels “Novísimos” per Josep M Castellet, i la seva lírica es caracteritza per una recerca de la bellesa, la construcció formalista d’un món mític i un llenguatge molt esteticista Entre els seus llibres de poesia destaquen Los retratos 1971, Elsinore 1972, Scholia 1978, Necrofilia 1983, La caja de plata 1985, Premio de la Crítica de poesia…

A només tretze anys començà a collaborar a la premsa de Montevideo com a caricaturista Entre d'altres, en publicà al diari El Sol , amb les seves caricatures Fou cap de redacció del setmanari Marcha 1960-64 i director del diari Época 1964 Fou empresonat a l’Uruguai i a l’Argentina per les seves idees polítiques d’esquerra, i visqué exiliat a Espanya des del 1975 fins al 1985, anys que residí a Calella i publicà Conversaciones con Raimon 1977 En tornar a l'Uruguai fundà una editorial i retornà a l'activitat de columnista És autor d’una nombrosa i variada bibliografia La seva trajectòria com a…

Fill d’un militant del Partido Popular Democrático posteriorment, Partido Social Democrata, el 1974 formà part de les joventuts d’aquest partit, que abandonà un any després Graduat en enginyeria a la Universitat de Coïmbra el 1980, l’any següent ingressà al Partido Socialista Fou enginyer tècnic de l’administració de l’Ajuntament de Covilhas, d’on també fou membre del consell municipal 1989-96 Diputat al parlament des del 1987, en el primer govern d’ António Guterres fou successivament secretari d’estat adjunt de Medi Ambient 1995 i ministre d’Esports i Joventut 1997, càrrec des del qual…

Estudià taquigrafia a l’Acadèmia de Taquigrafia de Barcelona, on es graduà Més tard, exercí com a professor de taquigrafia al Collegi Mercantil 1879-81 i al Centre de la Joventut Mercantil de Barcelona 1880-82 El Centre Taquigràfic Barcelonès el designà president 1880-81 Afeccionat al periodisme, s’inicià com a collaborador a “La Reforma” 1881-82 i a “La Voz de Catalunya” 1883-85 Treballà també amb Vallès i Ribot, secretari de Pi i Margall El 1886 emigrà a l’Uruguai, on s’establí per poc temps a Montevideo i posteriorment, fixà la seva residència a Buenos Aires Fundà i dirigí el setmanari…

Es llicencià a la Universitat de València el 1976, i s’hi doctorà el 1982 Professor a la Facultat de Geografia i Història d’aquesta Universitat des del 1976, n’és catedràtic des del 1988 Interessat per la geografia de la població i per la geografia econòmica, ha publicat sobre aquests temes, entre d’altres,  La despoblación de la Mancha 1980,  Propiedad agraria y sociedad rural en la España mediterránea Los casos valenciano y castellano en los siglos XIX y XX 1983, tesi doctoral,  Pobreza y desigualdad en los países desarrollados 1992 i Geografía de la pobreza y la desigualdad en los países…

Inicià estudis de grafisme publicitari, que abandonà per seguir una carrera artística El 1979 s’incorporà a l’Escola d’Arts Visuals de Nova York, i desenvolupà una afinitat amb altres artistes, com Jean Michel Basquiat, que el portà a l’ underground i a la pràctica dels grafits com a expressió d’aquesta cultura La seva obra es caracteritza per la instantaneïtat, per la diversitat d’espais en què s’expressa i pel seu particular llenguatge sígnic i gestual, amb influències com ara la calligrafia japonesa El 1981 féu la primera exposició individual a Nova York, però trobà el suport natural de la…

Situació Aquesta església es trobava vora el camí ral de Vic a Olot, a l’indret del coll Sagorga, vora les ruïnes de Cal Corema Es troba passat el pont nou de la carretera de Tavertet sobre la riera de la Gorga, des d’on cal enfilar-se en direcció a llevant, vora uns alzinars APF Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Cabrera Fou una església sufragània de la de Santa Maria de Corcó que després passà a capella rural i finalment s’abandonà El terme de Cabrera es documenta a partir del 940, quan Sendred permutà al bisbe Guilerà de Barcelona diversos béns, situats…

L’antic poble de Torlanda, originat a redós del seu castell i avui dia totalment despoblat, es troba enlairat dalt d’un turó, a la dreta de la carretera de Rocafort de Queralt a Conesa En la documentació del segle XI el seu castell és anomenat Segura Posteriorment, ja al segle XII, aquesta fortalesa s’esmenta amb el nom de Torlanda, com és el cas d’una escriptura datada el 1178, per la qual Bernat de Piles, la seva esposa Sibilla i Berenguer Company la cediren al rei Alfons I segons aquest document, els mencionats personatges feren donació al dit monarca del “ castrum de Turlanda quod ab…