Resultats de la cerca

Conserva 2000 uns 1 200 manuscrits, uns 650 incunables, entre els quals destaca Cordial de l’ànima 1495 del Cartoixà, una importantíssima secció lulliana ha estat publicat un catàleg dels incunables i dels manuscrits lullians i una hemeroteca mallorquina molt completa, i conté uns 70 000 volums La biblioteca fou creada el 1835 a instàncies de la Societat Econòmica d’Amics del País i el seu primer fons fou constituït pels llibres procedents dels convents suprimits el 1835, classificats per Joan Gamundí i Jeroni Bibiloni recentment hi ha estat incorporada la biblioteca de Joan Estelrich i el…

Fou privatiu dels primogènits dels prínceps del Brasil i dels primogènits del rei, des de la separació del Brasil D’entre els titulars cal destacar la princesa Maria Teresa de Portugal , muller de Carles V, pretendent carlí espanyol Actualment és portat per l’hereu del duc de Bragança, pretendent al tron portuguès

Fou elegit rei per les corts 16 de novembre de 1870 i proclamat el 2 de gener de 1871 Amb aquest acte s’acabà el període d’interinitat obert amb la revolució del 1868 Durant el seu breu regnat hagué d’enfrontar-se amb una gran part de les forces polítiques, sense que els seus partidaris arribessin a constituir un bloc capaç d’estabilitzar la nova dinastia Molt aviat es trencà la coalició governamental entre els progressistes democràtics i la Unión Liberal de Francisco Serrano Posteriorment es produïren les rivalitats entre Práxedes Mateo Sagasta i Manuel Ruiz Zorrilla, que de fet encapçalaren…

Fou restablert per Lluís Felip I, que el donà al seu net —fill del seu hereu el duc d’Orleans— Felip d’Orleans, esdevingut cap de la dinastia orleanista el 1842 i de la casa reial de França el 1883 Felip VII de França Hagué de sortir de França i establir-se a Anglaterra en promulgar-se la llei d’exili de l’any 1886 El comtat fou portat de nou pel seu net —fill del duc de Guisa Joan III de França — Enric d’Orleans, esdevingut a la mort del seu pare 1940 cap de la casa reial de França Enric VI de França i que, el 1950, en ésser derogada la llei d’exili, s’establí a França

Voltada per canals, és un mercat hortícola i un nucli manufacturer catifes, mobles, teixits Hi ha entroncament ferroviari i de carreteres Fou un feu de la casa de Brabant des del s XII fins al 1404, que passà a la casa de Nassau Conquerida pels espanyols el 1581, fou reconquerida poc temps després 1590 pels holandesos, que s’hi mantingueren fins el 1625, any que les forces espanyoles comandades per Ambrogio Spinola obtingueren la capitulació de la ciutat, esdeveniment recollit per Velázquez en la seva famosa tela La rendició de Breda El 1637 fou presa per Frederic Enric d’Orange, possessió…

Des de temps antic és la via de comunicació més freqüentada entre Andorra i Occitània, i hi passa la carretera general que, des de la Seu d’Urgell, travessa Andorra Al vessant andorrà hi ha, a 2 120 m, el refugi d’Envalira, dalt el port, el refugi de Framiquel o del Port , i al vessant occità, però dins Andorra, el nucli fronterer i turístic del Pas de la Casa 2 081 m alt De traçat molt sinuós, té una llargada de 7 km i un pendent mitjà del 9,2% El 2002 s’obrí al trànsit de turismes el túnel de 2 960 m…

Estudià filosofia i dret a la Universitat de València i fou jurisconsult a la casa del duc d’Alba Fou empresonat a València 1823 durant 26 mesos per les seves idees liberals, i hagué d’abandonar la seva casa 1836 quan les tropes carlines de Cabrera envaïren Llíria La seva afecció als estudis històrics sobre el català el portà a considerar necessari un diccionari valencià-castellà L’any 1840 inicià la redacció de la seva obra més important, el Diccionario Valenciano-Castellano , conclòs deu anys després i publicat 1851 sota els auspicis de la Reial Societat Econòmica d’Amics del País També és…

Símbol de la modernització organitzativa que el lerrouxisme impulsava entre els republicans, s’inspirà en el model de la Maison du Peuple socialista de Brusselles i aviat fou denominada també Casa del Pueblo, establerta la seva ubicació definitiva al carrer d’Aragó, al xamfrà amb Casanova “Cuartel y baluarte, cátedra y templo” és a dir, principal seu política del partit local i, al mateix temps, centre de prestació de serveis i espai de lleure i cultura per als seus més de 3000 socis, la Fraternidad-Casa del Pueblo fou fins els anys 1911-1912 la matriu i la joia de l’organització del…

En el camp de les arts plàstiques, la subhasta és un dels principals elements de comercialització de l’obra d’art A Londres, màxim centre mundial del ram, la casa especialitzada Agnew's data del 1817 i l’activitat de les cases Sotheby's i Christie's ha centralitzat les principals operacions mundials del s XX juntament amb la casa novaiorquesa Pake-Bernet La minsa activitat de subhastes d’art desenvolupada a Catalunya —poc més que les de la Sala Vayreda de Barcelona— experimentà vers el 1970 un boom espectacular sales Gobero i Subartan de Barcelona, Sala Anquin's de Reus, parallel a l’…

És molt copiosa i important la documentació econòmica catalana recollida a l’Institut Municipal d’Història de Barcelona procedent de l’audiència, on els llibres empresarials constaven com a peces de convicció en casos d’intervenció judicial Aquest fons fou salvat de l’incendi l’any 1936 actualment, ordenat i inventariat, és ofert a la consulta pública a la Casa de l’Ardiaca Es refereix principalment als s XVIII i XIX Cal destacar per les moltes referències a actuacions comercials catalanes, l'Archivio Datini, a Prato, s XIV i XV, la documentació del banquer del s XVI Simón Ruiz, guardada a l’…