Resultats de la cerca
Es mostren 8720 resultats
Kaneto Shindo
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic japonès.
El 1934 entrà com a aprenent de laboratori en una petita productora, on ascendí fins a director artístic, i el 1942 passà a l’estudi Shochiku, un dels més importants de l’època Fou autor d’un gran nombre de guions i collaborà amb directors importants, especialment amb Kenzo Mizoguchi i Kimisaburo Yoshimura Amb Yoshimura, l’any 1950 fundà la productora Associació del Cinema Modern Hi debutà com a director l’any següent amb el llargmetratge Aisai Monogatari ‘La història de la meva estimada esposa’, en què relatava la relació i la pèrdua de la seva primera muller El 1952 estrenà el film d’…
Shen Congwen
Literatura xinesa
Escriptor xinès de nacionalitat miao.
Entre el 1920 i el 1940 publicà més de quaranta llibres, incloses novelles, contes i assaigs entre els quals cal esmentar el recull de narracions Petites escenes sota la lluna 1931 i la novella La ciutat fronterera 1934 Després de la fundació de la República Popular de la Xina treballà al Museu d’Història Els darrers trenta anys es dedicà només a la investigació amb treballs molt erudits
Irwin Shaw
Literatura
Escriptor nord-americà.
Es dedicà primerament al teatre, amb peces com Bury the Dead 1936, de caràcter pacifista, The Gentle People 1939, The Assassin 1945 i altres, i passà després a la novella The Young Lions 1948, ambientada en la Segona Guerra Mundial, The Troubled Air 1951, Lucy Crown 1956, Two Weeks In Another Town 1960, Voices of a Summer Day 1965 i sobretot Rich Man, Poor Man 1970, convertida en una sèrie televisiva de gran èxit, així com la seva continuació, Beggarman, Thief 1977 Cal esmentar encara Evening in Byzantium 1973 i The Top of the Hill 1979
Karl Shapiro
Literatura
Poeta i assagista jueu nord-americà.
Estudià a les universitats de Virgínia 1932-33 i Johns Hopkins 1937-39, i en 1956-66 fou professor a la Universitat de Nebraska-Lincoln En Poems 1935 emprà formes arcaiques i revelà influències del darrer Eliot i dels nous “metafísics” anglosaxons, però hi reaccionà i a partir del 1940 partí de l’experiència humana directa i conreà la sàtira social Entre altres reculls, publicà Person, Place and Thing 1942, V-Letter 1944, premi Pulitzer 1945, Poems of a Jew 1958, White-Haired Lover 1968, Adult Book Store 1976 i Love and War, Art and God 1984 Dirigí la revista Poetry 1950-56, i com a crític…
Ramón Serrano y Vicens
Medicina
Metge aragonès establert al País Valencià des del 1958.
Especialitzat en temes sociològics i ecològics, pronuncià conferències i publicà nombrosos articles i els llibres La casa sin tejado 1970, Ruta y patria del Quijote 1972, La sexualidad femenina 1975 i Informe sexual de la mujer española 1978
Henry David Thoreau
Filosofia
Literatura
Escriptor i pensador nord-americà.
Estudià a Harvard, on es relacionà amb RWEmerson i les teories del transcendentalisme , que contribuïren a la seva predilecció per la solitud i una actitud de retorn a la natura Fruit de dos anys de vida aïllada en una cabana fou Walden, or Life in the Woods 1854, on narra les seves experiències personals i la seva línia de pensament Anteriorment havia publicat A Week on the Concord and Merrimack Rivers 1849 A part certes obres de caire social, com Slavery in Massachusetts 1854 i John Brown 1859, publicà també, entre altres obres, The Maine Woods 1864 i A Yankee in Canada 1866 El 1905…
Teodor III de Rússia
Història
Tsar de Rússia (1676-1682).
Fill i successor d’Aleix I A causa de la seva salut delicada el poder fou exercit, successivament, pel seu oncle Ivan Miloslavskij, germà de la seva mare, pels cortesans Jazikov i Likhačev i per Vasilij Golicyn Durant el seu regnat es difongueren els costums polonesos i les doctrines catòliques i s’inicià una reforma militar i administrativa Fou succeït pel seu germà carnal Ivan V i pel seu germà consanguini Pere I, sota la regència de la seva germana carnal Sofia
Charles Maurice de Talleyrand-Périgord

Charles Maurice de Talleyrand-Périgord en un oli de François Gérard (1808)
Metropolitan Museum of Art (Nova York)
Història
Polític i diplomàtic francès.
Príncep de Benevent i duc de Talleyrand Fou bisbe d’Autun 1788 i diputat als Estats Generals 1789 D’idees revolucionàries, defensà la nacionalització dels béns eclesiàstics i es mostrà d’acord amb la constitució civil del clergat excomunicat pel papa, abandonà l’Església, amb la qual es reconcilià abans de morir Sospitós de reialisme, hagué d’exiliar-se 1792-96 Havent tornat a França, fou ministre d’afers estrangers 1797-99 i participà en el cop d’estat del 18 de brumari Collaborà inicialment amb Napoleó, però fou apartat 1807 en defensar un sistema d’equilibri europeu Caigut Napoleó, fou…
Franz von Suppé
Música
Nom amb què és conegut Francesco Suppé-Demelli, compositor austríac d’origen belga.
Format a Pàdua i Viena, dirigí diversos teatres Escriví operetes amables i d’una notable qualitat, com Die schöne Galatea ‘La bella Galatea’, 1865, Banditenstreiche ‘Cops de bandolers’, 1867, Leichte Kavallerie ‘Cavalleria lleugera’, 1886, i música d’escena per a l’obra de FElmer Dichter und Bauer ‘Poeta i camperol’, de la qual s’ha fet cèlebre l’obertura
Sun Ra
Música
Pseudònim del pianista i director d’orquestra de jazz nord-americà Herman Sonny Blondt.
Els anys quaranta collaborà en l’orquestra de F Henderson i l’any 1953 fundà un quartet que es convertí, el 1956, en una big band , que anomenà Solar Arkestra, on realitzà una síntesi insòlita d’elements avantguardistes, exòtics i d’espectacle visual Fou un dels primers músics de jazz a emprar instruments electrònics