Resultats de la cerca
Es mostren 6064 resultats
Francesc Pujols i Morgades
Francesc Pujols i Morgades (1934)
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
Vida i obra El conreu de la poesia li feu guanyar la Flor Natural als Jocs Florals del 1903, amb un Idilli maragallià, fet que el decidí a entrar al cercle d’intellectuals de l’Ateneu Barcelonès Allí conegué el qui fou el seu amic i collaborador, Joan Maragall Publicà el 1904 el Llibre que conté les poesies de Francesc Pujols , amb un pròleg de Joan Maragall que en lloa el contingut i l’aproxima a la pròpia estètica, tot i que els versos poden ser entesos en clau paròdica El 1906 usà el pseudònim d’ Augusto de Altozanos per signar la novella humorística, insòlita i agosarada, El nuevo…
, ,
matriu
Matemàtiques
Disposició dels elements d’un cos K
de la manera següent
.
Segons que el cos K sigui el dels nombres reals o el dels nombres complexos, hom parla de matriu real o de matriu complexa , respectivament Cadascuna de les línies horitzontals de nombres és una fila de la matriu, i cada línia vertical de nombres n'és una columna En l’exemple donat, la matriu A té files i columnes hom diu que A és una matriu m × n El conjunt de les matrius m ×és notat per M m X n K Una matriu pot ésser expressada també mitjançant el seu element genèric a i j , en la forma A = a i j Aquí, és l' índex de fila i j és l' índex de columna La fila formada pels elements a i…
Sacramentari gregorià (ms. 82)
Art romànic
Foli 11 del ms 82, amb la caplletra E, estructurada a partir de la torsió d’una au ECSA - J Colomé Manuscrit realitzat en pergamí * Cada foli mesura aproximadament 265 × 185 mm Les planes són ocupades per 19 línies de text, a una sola columna, encabides dins una caixa d’escriptura de 180 × 105 mm Les rúbriques són en vermell i els diferents folis foren numerats modernament amb xifres aràbigues El llibre és construït amb quadernets de quatre bifolis, ordenats mitjançant un reclam collocat verticalment a la part interior del darrer foli al vers Des de Denifle-Chàtelain hom ha proposat una…
Llucià Gallissà i Costa
Historiografia catalana
Historiador de la literatura i biògraf.
Vida i obra Ingressà en la Companyia de Jesús el 1746, feu els vots el 1765, i fou catedràtic de retòrica, poètica i filosofia a la Universitat de Cervera Exiliat a Ferrara amb la resta de companys jesuïtes de la Corona d’Aragó el 1767, obtingué el títol de doctor en dret civil i canònic per la Universitat de Cesena 1779 Humanista, erudit, filòsof, teòleg, lingüista, bibliògraf, escriptor i corrector literari, fou prefecte de la Biblioteca Pública de Ferrara i, més tard, havent rebutjat ofertes napoleòniques per a regir la Biblioteca Nacional de França i installat a Vic 1798, fou el primer…
música antiga
Música
Per bé que tant en el passat com actualment el terme música antiga ha servit -i en el seu sentit més literal encara serveix- per a designar simplement la música d’èpoques anteriors (sovint en el sentit despectiu de música antiquada), a partir del segle XX hom l’aplica sobretot al moviment interpretatiu que cerca la recuperació del llegat musical europeu comprès entre l’època medieval i el segle XIX.
Les arrels d’aquest moviment es troben en la mirada retrospectiva que feu la historiografia romàntica envers la música d’alguns dels compositors més emblemàtics dels segles XVI al XVIII, com GP Palestrina o JS Bach Des del principi del segle XX, ha afavorit el conreu d’una recerca musicològica que es proposa solucionar els problemes que sorgeixen de la lectura de les fonts originals -signes de mesura, semitonia, instruments originals, etc- i els problemes d’ordre tècnic que acompanyen la interpretació vocal i instrumental del repertori musical del passat La restauració d’instruments originals…
península de Tajmyr
Península
Península de Sibèria, Rússia, la més septentrional de l’Àsia, entre el golf Ienissei, a la mar de Kara, i el golf Khatanga, a la mar de Laptev.
El seu punt més sortint és el cap Čel’uskin Amb una superfície d’uns 400 000 km 2 , és plana al N i al S i muntanyosa al centre monts Byrranga, 1 146 m alt La vegetació és de tundra i de bosc tundra al S, i hi ha jaciments de carbó Els rius principals són P'asina, Tajmyr i Khatanga
Saint-Cloud
Ciutat
Ciutat del departament d’Alts del Sena, França.
Nucli residencial, amb algunes indústries electrònica, aeronàutica S’hi troba el centre internacional de pesos i mesures Al segle XVII J Hardouin-Mansard i P Mignard hi construïren un palau on tingueren lloc els fets del 19 de brumari Bombardejat durant la guerra del 1870, fou destruït el 1891 El 1677 hi fou creada una manufactura de porcellana que funcionà fins el 1766
peix serra

Peix serra (Pristis pectinata)
FWC Fish and Wildlife Research Institute (CC BY-NC-ND 2.0)
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels raiformes, de la família dels prístids, que poden arribar als 11 m de longitud total.
Llur característica més important és la prolongació del morro en una làmina plana, horitzontal, que té als costats una sèrie de dents fortes agudes, perpendiculars a l’eix de la dita làmina Utilitzen aquesta eina per a remoure el fang en cerca de llur aliment, constituït per animals bentònics A la Mediterrània només arriben individus perduts de l’espècie P pectinata
endonucleasa de restricció
Bioquímica
Endonucleasa que reconeix seqüències específiques de bases de l’ADN, el qual talla en indrets ben determinats: aquesta escissió afecta totes dues cadenes, sia a l’altura d’una mateixa parella de bases, sia deixant lliures dues curtes seqüències complementàries.
Així, p ex, l’endonucleasa de restricció BamHl reconeix la seqüència de les sis parelles de bases GGATCC i talla la cadena d’ADN entre les dues guanines Hom disposa d’un centenar llarg d’endonucleases de restricció específiques, la funció i l’actuació de les quals hom coneix detalladament Tenen un gran camp d’aplicació en enginyeria genètica i en biotecnologia
capa
Física
En un àtom, nivell d’energia que pot ésser atribuït a un o diversos electrons corticals en funció de llur nombre quàntic principal n
.
Correntment, hom considera com a màxim 7 capes d’electrons que, per ordre, s’anomenen K, L, M, N, O, P i Q, essent la capa K la més propera al nucli Una capa completa conté 2 n 2 electrons En realitat, aquestes capes consten, respectivament, i com a màxim, de 2, 8, 18, 32, 18, 8 i 6 electrons nivell d’energia