Resultats de la cerca
Es mostren 1770 resultats
Tarrés

Tarrés
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues.
Situació i presentació El terme municipal de Tarrés, de 13,08 km 2 , s’estén a l’extrem de llevant de la comarca, en contacte amb la Conca de Barberà Limita amb el terme de la Conca de Barberà de Vimbodí al SE, i amb els garriguencs de Fulleda al N i Vinaixa a l’W El poble de Tarrés és l’únic nucli de població del terme El territori d’aquest municipi és accidentat pels contraforts sud-orientals de la serra del Tallat tossal de Ràfols al NW, 659 m la serra de Vilobí, a llevant, 675 m Es troba a la divisòria d’aigües entre el Segre —al sector septentrional hi ha la capçalera de la vall dels…
Vilatge i castell del Mor (Tàrrega)
Art romànic
Situació Tossal del Mor, on s’assentava el castell i l’antic vilatge del mateix nom, documentat des de la prehistòria fins als temps moderns ECSA-J Bolòs L’antic vilatge del Mor és situat damunt el tossal homònim, el qual s’emplaça uns 2 km al nord-oest de Vilagrassa, al mig de la plana d’Urgell Prop seu hi passava el camí que, des de Tàrrega, anava cap a Tornabous i Balaguer Mapa 33-15 389 Situació 31TCG438138 A la sortida de Tàrrega en direcció a Agramunt per la carretera C-240, havent passat la via del tren, s’ha de seguir un carrer parallel a la via cap a ponent després cal agafar un…
Santa Maria de Rubinat (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
Situació Façana nord de l’església, després de treure-li un cos afegit, amb el campanar que mostra a la base lesenes angulars que indiquen una primitiva decoració de tipus llombard ECSA-E Pablo L’església parroquial de Santa Maria, avui sense culte, és situada a la part alta de la població de Rubinat, al sud-oest dels Hostalets de Cervera Mapa 34-15 390 Situació 31TCG602096 S’hi arriba per la carretera L-203, que surt de la N-II, entre la Panadella i el trencall de Sant Pere dels Arquells JAA Història El lloc de Rubinat és documentat des del 1059, any en què el termine de Rabinad apareix…
Castell de Llorac
Art romànic
Situació Façana nord d’aquest important edifici, molt malmès i destinat a usos agrícoles ECSA - J Bolòs El castell de Llorac és situat sobre el poble del mateix nom, en una elevació del terreny que hi ha al costat sud-oest Mapa 34-15390 Situació 31TCG587019 Per a arribar a Llorac cal agafar la carretera local T-224 que de Santa Coloma de Queralt mena a Guimerà Havent fet un recorregut de 8 km, el poble de Llorac es troba a mà esquerra, a peu de carretera FEB Història Hi ha referència documental del lloc de Llorac des del segle XII, quan, juntament amb el seu castell, era senyorejat per Guifré…
Bovera

Un aspecte de Bovera (Garrigues)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues, situat a la dreta del riu de la Cana, afluent de l’Ebre, que limita el terme al sud.
Situació i presentació El terme municipal de Bovera, de 31,12 km 2 , és situat a l’extrem sud-occidental de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre Limita al N, el NE i el NW amb el terme de la Granadella, i al S amb el de Flix Ribera d’Ebre El poble de Bovera és l’únic nucli de població del municipi Les aigües corren vers la conca de l’Ebre a través del riu de la Cana i formen algunes petites valls afluents de Bovera, de Negudes, de Rebolledes, Major i del Mas del Senyor, que davallen del sector boscós de la part del N del terme Al sector oest, la vall de Miarnau, desguassa les aigües a…
El marc geogràfic del romànic de l’Anoia
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca de l’Anoia, amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Situada al centre de Catalunya i seguint el curs del riu del mateix nom, s’estén la comarca de l’Anoia Per la seva superfície, 866,6 km 2 repartida entre 33 municipis, l’Anoia és la catorzena comarca més gran del Principat, representant el 2,7% de la superfície total de Catalunya Els seus límits administratius s’estableixen amb el Solsonès al nord, el Bages a l’est, el Baix Llobregat al sud-est, l’Alt Penedès al sud, l’Alt Camp al sud-oest, i la Conca de Barberà i la…
Concabella

Façana principal de l'església de Sant Salvador de Concabella
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi dels Plans de Sió (Segarra), prop de la riba dreta del Sió, al voltant de l’antic castell de Concabella i de l’església parroquial de Sant Salvador.
A llevant hi ha l’antic castell de Ratera, que esdevingué posteriorment molí i fou denominat el molí de Concabella Formà part de l’antic terme de l’Aranyó
Ascerris
Ciutat
Nom d’una suposada ciutat dels lacetans, segons Ptolemeu, i que Peire de Marca identificà, per una evolució morfològica molt dubtosa, amb el nom territorial de Segarra amb capital a Cervera.
Aquesta teoria ha estat adoptada per alguns historiadors mentre que d’altres situen Ascerris a Calaf
Montpalau
Poble
Poble del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), al vessant N de l’altiplà que separa les riberes del Sió i de Cervera, a la capçalera de la riera de Vergós.
De la seva església parroquial Sant Jaume depèn la capella de Sant Miquel
Montfalcó Murallat

Vista del poble de Montfalcó Murallat (les Oluges)
© Xavier Varela
Poble
Poble (601 m alt.) del municipi de les Oluges (Segarra), aturonat damunt la confluència del Sió i del seu afluent per l’esquerra, la riera de Vergós, de poblament principalment disseminat.
Les quinze cases del nucli, construïdes en forma compacta al voltant d’una plaça on conflueixen els vessants de les teulades, i l’església parroquial Sant Pere, formen una fortificació completament emmurallada, probablement d’origen islàmic Era de la jurisdicció del duc de Cardona