Situació
Tossal del Mor, on s’assentava el castell i l’antic vilatge del mateix nom, documentat des de la prehistòria fins als temps moderns.
ECSA-J. Bolòs
L’antic vilatge del Mor és situat damunt el tossal homònim, el qual s’emplaça uns 2 km al nord-oest de Vilagrassa, al mig de la plana d’Urgell. Prop seu hi passava el camí que, des de Tàrrega, anava cap a Tornabous i Balaguer.
Mapa: 33-15 (389). Situació: 31TCG438138.
A la sortida de Tàrrega en direcció a Agramunt per la carretera C-240, havent passat la via del tren, s’ha de seguir un carrer paral·lel a la via cap a ponent; després cal agafar un carrer i una pista de terra que passen per la falda, per la banda sud, del petit serrat de Sant Eloi. Un cop passada l’autovia per un pont, veurem, davant, el tossal del Mor. (OSB-JBM)
Història
El tossal del Mor fou poblat des de molt antic, com testimonien les restes trobades des del neolític a la colonització romana. L’indret, conquerit pel comte Ramon Berenguer I, és esmentat ja l’any 1079 quan els comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II de Barcelona donaren a Berenguer Gombau el castell d’Anglesola; entre les afrontacions territorials d’aquesta fortalesa que cita el document, hi consta ipso Mauro. A partir d’aquest moment són nombroses les referències documentals a aquest lloc, sobretot en escriptures del segle XII. El castell del Mor és mencionat per primera vegada l’any 1119 en el testament sacramental de Ponç Ollemar, jurat pels testimonis sobre l’altar de Santa Eulàlia de la Seu; entre altres deixes, llegava a l’hospital de Santa Maria de la Seu, un alou que posseïa in castro de Mor, amb terres, vinyes, homes i totes les seves pertinences.
Entre els anys 1177-78 s’establí un conveni entre Alfons I de Catalunya-Aragó i els cavallers de ipso castro de Mor, pel qual aquests es comprometien a defensar el castell pel rei; per la seva banda el monarca podria disposar del castell i dels seus homes en les guerres que portés a terme i s’obligava a protegir els seus habitants. Finalment, els cavallers i el rei es prometien mútua fidelitat. Poc després, el 1179, el mateix monarca, des de Tàrrega, atorgà una fermança de protecció per a tots els homes que vivien i que en un futur poguessin viure dins el terme del castro de Mor. Entre els signants d’aquesta escriptura hi consta un Bernat dez Mor, la qual cosa indica que d’aquest indret sorgí un llinatge homònim, el qual també és documentat en molts altres instruments del segle XII.
A la darreria de la dotzena centúria, en concret l’any 1192, Alfons I de Catalunya-Aragó infeudà a Guillem d’Anglesola, senyor de Bellpuig, en recompensa dels serveis prestats, el castrum meum dez Mor, amb tots els seus termes, pertinences i drets. La fortalesa continuà en mans dels Anglesola durant els segles XIII i XIV, i durant aquesta darrera centúria hagueren d’afrontar diversos conflictes amb la universitat de Tàrrega a causa d’algunes propietats situades dins el seu terme. La desaparició de la dinastia dels Anglesola, el 1417, originà diversos plets sobre la possessió del lloc i castell del Mor, fins que els Cardona, successors dels Anglesola de Bellpuig, i més tard el duc de Sessa, tingueren el domini sobre l’indret. (OSB-MLIR)
Vilatge
L’evidència arqueològica data l’ocupació del tossal del Mor des del bronze final al baix imperi romà, i una posterior reocupació en època àrab que continuà amb el domini cristià i fins a època moderna.
Escampades per diferents indrets dels vessants del tossal, són visibles encara avui dia unes restes de construccions i habitatges d’època medieval. Cal destacar també d’aquest període el pany de paret que es conserva a la banda sud del tossal, que juntament amb altres vestigis de murs fets amb carreus ben treballats conformarien el recinte defensiu, de forma quadrangular, de l’antic vilatge. Enmig de les ruïnes han estat localitzats dos fragments de ceràmica àrab, amb decoració de corda seca, que corresponen a una gerreta datable al segle XI. D’altra banda, s’han recollit també en superfície diverses mostres de ceràmica grisa medieval cristiana, de difícil precisió cronològica, així com fragments de ceràmica de reflexos metàl·lics dels segles XIV, XV i XVI. (OSB)
Castell
Restes de mur del recinte defensiu de l’antic castell que coronen el tossal homònim.
ECSA-J. Bolòs
D’acord amb el que hom veu actualment, la part de l’espai destinat a l’antic castell ocupa el punt més elevat del turó, amb una amplada, de nord a sud, d’uns 23 m i amb una longitud de 27 m. Una mica més avall, a l’est, podem veure unes restes molt malmeses, fetes amb uns carreus força grossos, que podrien correspondre a l’església de Santa Maria, l’antiga parròquia del vilatge. (OSB)
Bibliografia
- Miquel, 1945-47, vol. i, doc. 165, pàgs. 174-175, doc. 167, pàgs. 176-177, doc. 168, pàgs. 177-178, i doc. 169, pàg. 179; Bach, 1972, pàg. 49; 1973, pàgs. 146-147 i 149; Els castells catalans, 1979, vol. VI (II), pàgs. 1 054-1 056; Sarret, 1982 [1930], pàgs. 194 i 215; Segarra, 1984, pàgs. 62 i 300; Baraut, 1988-89, IX, doc. 1316, pàgs. 144-145; Saula, 1989, 1, pàgs. 14-15; Altisent, 1993, vol. I, doc. 65, pàgs. 70-71, i doc. 67, pàg. 72.