Resultats de la cerca

Joan Llimona 1860-1926 Fragment de la cúpula del cambril de l’església del monestir de Montserrat 1896-98 FF En el context del Modernisme català, el Cercle Artístic de Sant Lluc representa una opció fortament caracteritzada per la seva ideologia d’inspiració catòlica i catalanista La seva incidència en la modernització de l’art religiós és molt considerable També cal remarcar la incidència que tingué en el desenvolupament de tendències idealistes o simbolistes sota la influència dels conceptes estètics que Josep Torras i Bages va transmetre als artistes de Sant Lluc Joan Llimona fou el…

Literatura catalana L’any 2013 va estar ben atapeït d’esdeveniments i de celebracions literàries El més destacat va ser la commemoració de l’Any Espriu, ja que el 10 de juliol es complia el centenari del seu naixement Entre els esdeveniments més destacats cal citar Itineraris Salvador Espriu , l’edició del llibre Espriu, transparent a càrrec d’Agustí Pons i diversos actes commemoratius, un dels quals va ser l’institucional de la Diada, que va tenir el poeta i la seva obra com un dels referents essencials També mereix menció especial la publicació d’ Ocnos i el parat esglai , llibre pòstum d’…

També és coneguda com pesca subaquàtica o en apnea La pesca submarina és una activitat que es remunta als orígens de la humanitat S’han trobat artefactes prehistòrics que demostren la seva pràctica fa milers d’anys La pesca submarina moderna prové de la Polinèsia francesa, on els nadius pescaven submergint-se amb una llança o arpó La tècnica fou importada a França i començà a popularitzar-se a la Costa Blava al principi de la dècada de 1930, i va ser practicada, entre d’altres, per l’escriptor nordamericà Guy Gilpatric Es redactaren els primers reglaments, s’organitzaren les primeres…

El terme és relativament pla al sector central, el pla de Sant Mateu , continuació vers el N de la foia de les Coves, drenat pel barranc de Sant Mateu , afluent, per la dreta, de la rambla de les Coves, i només destaca la roca dels Ermitans, cap al NW, i el coll de la Mare de Déu dels Àngels, al SE, al N de les Talaies d’Alcalà El 36% de les 6506 ha de superfície no és conreable, i la resta és dedicada a oliveres 2080 ha, vinya, ametllers i cereals, més 140 ha de regadiu, on hom conrea llegums i fruiters La ramaderia era la font de recursos tradicionalment predominant la vila era el cap de la…

Fins el 1823 depengué del municipi de Cotlliure i fins a mitjan segle XX el seu terme es limità al sector que circumdava la vila, fins al cap de Biarra Actualment comprèn també tota la vall de Cosprons, amb la qual cosa la costa s’inicia a llevant a la platja d’en Bous, continua pel cap Gros i la cala Moresca, pel magnífic refugi natural del port de Portvendres , seguit d’un llarg espadat que acaba amb el cap de Biarra, el qual tanca pel N el port de Valentí o badia de Paulilles i pel S el cap d’Ullastrell, i acaba a la cala de les Elmes Accidenten el territori els darrers…

La línia del ferrocarril de Barcelona a Mataró i el sector fabril parallel a la mar aïlla el sector residencial de la platja de Marbella, utilitzada com a abocador fins els anys noranta, que hom la recuperà com a espai de lleure l’activitat pesquera ha estat pràcticament abandonada Antic sector de maresmes, s’hi practicà el conreu, i durant el segle XVIII s’hi installaren les primeres fàbriques tèxtils i cases per als obrers activitat que s’intensificà tot al llarg del segle XIX, i que donà lloc a alguns dels conjunts industrials més importants de Catalunya de l'època, entre els quals Can…

Comprèn, al N, el sector meridional de la plana de Vinaròs, amb terrenys quaternaris i una línia d’antigues albuferes litorals, drenat per la conca baixa de la rambla d’Alcalà, i, al S, els vessants nord-orientals de la serra d’Irta , que forma, ja dins la mar, el penyal de Peníscola , tómbol unit a la costa per un istme de sorra, on s’estableix la població La costa, al N de la ciutat, és sorrenca o amb un cordó de còdols i grava, mentre que al S forma espadats alts i mitjans que formen cales i puntes puntes de l’Hort, del Marbre, del Racó Calent, cala Blanca, cap d’Irta De N a S hi ha una…

Comprèn, al N, el sector meridional de l’horta de Gandia, regat per la séquia comuna d'Oliva sequiols de les Fonts i de Burguera, i, al S, la zona de marjals —compartida amb Dénia i Pego, ja a la Marina Alta— dedicada tradicionalment a l’arròs, regada pel sistema de regs del riu del Molinell i del riu Bullent sequiols del Vedat, del Bovar, d’Enmig, dels Racons, a la qual desguassa el riu de Gallinera La part occidental és accidentada per les serres de la Safor i de Mostalla, cobertes de pins i de matollar 1 172 ha de superfície forestal Les terres de conreu ocupaven 3 940 ha el 1985 66% del…

Situació i presentació El municipi de Vilobí del Penedès, d’una extensió de 9,34 km 2 , limita al N amb el terme de Font-rubí, a l’E amb la Granada i les Cabanyes, al S amb Pacs del Penedès i a l’W amb Sant Martí Sarroca Comprèn el poble de Vilobí del Penedès, el raval de Bellver i la caseria de les Guixeres El municipi, situat a la part central de la comarca de l’Alt Penedès, és travessat per la carretera local de Vilafranca a Font-rubí El terreny és generalment pla, amb altituds inferiors als 300 m, a excepció de l’accident de les Guixeres, a la part central del terme, on s’assoleixen els…

Tot i tenir probablement antecedents visigòtics, sobretot a partir del començament del segle VI, no n’és coneguda l’existència sinó a partir del comte Belló mort abans del 812 El comtat devia haver estat restaurat per Pipí el Breu vers el 759 De Belló, originari probablement del Conflent, davallen, d’una banda, els comtes de Carcassona i, de l’altra, els de Barcelona descendents immediats de Belló a Carcassona foren Giscafré ~812 i Oliba I 814-837, fills seus, i Oliba II 863-880 i Acfred ~873-906, fills d’Oliba I i, als comtats catalans, Sunifred I d’Urgell-Cerdanya i de Barcelona-Girona 834-…