Resultats de la cerca
Es mostren 24786 resultats
peceta
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a la peça de dos rals castellans d’argent, del tipus ‘‘segovià’’ de Carles II.
Tanmateix, s’inspirà en el ralet barceloní, i fou encunyada a Barcelona, del 1707 al 1714, pel rei arxiduc Carles III, destinada a l’equipament de l’exèrcit i altres despeses de la guerra contra Felip V de Castella Contenia part de l’argent procedent de la gran massa de moneda anglesa, italiana i, sobretot, portuguesa, procedent del pagament de les tropes dels aliats Aquesta emissió feta des de Barcelona, però dins la tradició monetària castellana, confirma la pretensió de Carles III sobre el conjunt dels estats hispànics i l’extensió a tots ells del sistema de doble moneda, adoptat a…
parell
Conjunt format per dos conductors, aïllats i enrotllats helicoïdalment entre ells, destinat a constituir un circuit telefònic.
Normalment hom agrupa un nombre variable de parells dins una coberta comuna a fi de constituir un cable telefònic
poder refringent
Física
Transmissivitat relativa a la refracció d’una ona que travessa la superfície de separació de dos medis.
període
Física
Temps T, característic de qualsevol moviment periòdic, que transcorre entre dos estats de moviment consecutius i equivalents.
És l’invers de la freqüència i, a més a més, en el cas d’un oscillador harmònic, és relacionat amb la pulsació W per la fórmula T = 2P/W
solidari | solidària
Tecnologia
Dit del moviment que presenten dos cossos no units materialment però que evolucionen com si fossin units.
dihidro-
Química
Prefix que indica l’addició de dos àtoms d’hidrogen en la molècula d’un compost orgànic.
diagonal
Matemàtiques
Segment d’una recta que uneix dos vèrtex d’un políedre no situats a la mateixa cara.
esfera armil·lar zodiacal
Astronomia
Aparell astronòmic format per dos o més cercles i constituït com una forma perfeccionada de l’armil·la
.
Permeté l’observació d’estels i planetes, i fins i tot les diferències de longitud i latitud celestes entre els planetes i els estels
any dracòntic
Astronomia
Temps transcorregut entre dos passos consecutius del Sol per un node de l’òrbita de la Lluna.
Té una durada aproximada de 346,62 dies També s’anomena any d’eclipsis, per produir-se aquests precisament quan el Sol es troba en algun dels nodes de l’òrbita lunar