Resultats de la cerca

Pioner dels gimnasos catalans, fou fundat l’any 1860 per Joaquim Ramis Taix Oferia la possibilitat de practicar-hi exercicis higiènics i ortopèdics a homes i dones Disposava d’una sala de gimnàstica, i en un lloc destacat del local hi havia un cartell amb el reglament i un altre amb l’ordre dels exercicis del dia Inicialment, s’installà al soterrani del passatge d’en Colom, més endavant s’ubicà a la plaça Reial i al principi del segle XX al carrer de Provença Actualment desaparegut, quatre pintures que decoraven el gimnàs estan exposades al Museu i Centre d’Estudis de l’Esport…

Especialitzada en arc compost, destacà al final dels anys noranta al Club Arquers Salt Guanyà sis Campionats de Catalunya d’arc compost a l’aire lliure i tres en sala Participà en el Campionat d’Espanya per equips amb l’Arc Sant Celoni, en el qual coincidí amb Carme Atienza Des de mitjan dècada del 2000 participà en diversos Campionats del Món i d’Europa El 2011 establí el rècord d’Espanya de 50 m amb arc compost Presidí el Club Esportiu Tir amb Arc Figueres, i rebé la placa de la Federació Catalana d’Esports de persones amb Discapacitat Física pel seu suport a l’esport adaptat

S’inicià a la Sala d’Armes Montjuïc i debutà en competició d’espasa l’any 1991 Guanyà dotze Campionats d’Espanya consecutius 1991-2002 Participà en els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 i Sydney 2000, i aconseguí la medalla de bronze en espasa individual en aquests últims També guanyà la medalla d’or en floret a la Copa del Món 2000 i la medalla d’or individual i la de bronze per equips al Campionat d’Europa 2001 Es retirà l’any 2002 Fou president de la Federació Catalana de Minusvàlids Físics 2007-08 Rebé la insígnia d’argent de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya…

Situació Estat actual d’aquesta antiga església parroquial, destruïda i abandonada arran de les guerres del segle XVII ECSA - A Roura Les ruïnes d’aquesta església preromànica es troben aïllades a uns 2 km al NE del poble de Belestar, envoltades d’una vinya Al seu costat hi ha les ruïnes d’una sala o clos Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 43′ 50″ N - Long 2° 37′ 07″ E Hom hi arriba per una pista que arrenca de la carretera D-21, a mà dreta en direcció a Caramanh, poc abans de la cruïlla amb la carretera que va a Cassanhas CPO Història Aquesta església de Jonqueròlas havia estat la parròquia dels…

Situació Molí medieval, a l’interior d’una construcció més tardana, avui molt malmesa ECSA-J Bolòs El molí medieval és amagat per una construcció feta en època moderna És situat a la riba dreta del riu de Set, sota el poble abandonat de les Besses Mapa 33-16 417 Situació 31TCF185889 Per a arribar-hi cal seguir la carretera que va de Cervià de les Garrigues vers l’Albagés un cop fets uns 3 km, surt una pista a mà esquerra que porta al molí i a la font de les Besses Història A la carta de poblament concedida l’any 1225 per part d’Arnau Punyet i la seva dona Marquesa a cinc famílies per tal que…

Fou dins de la societat feudal que en les ciutats de la Mediterrània occidental emergiren sòlides formes d’autogovern, encapçalades per sectors patricis que en diferents correlacions de força s’imposaren als altres poders que hi senyorejaven Aquest fou un llarg procés, a voltes conflictiu, que als Països Catalans es va desenvolupar al segle XIII i no va desembocar fins al segle XIV en governs municipals plenament modelats A partir de llavors aquests bastiren seus estables, més o menys monumentals, amb les quals palesaren el seu afermament, al mateix temps que buscaren posicions de…

El dia 22 de juliol de l’any 1641, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Bernat de Cardona i de Raset Girona 1591 – 1658, ardiaca major i canonge de la seu de Girona diputat militar Francesc de Sala Alemany i de Vivet, cavaller de la vila d’Arenys diputat reial Jeroni Pastor i Biosca, ciutadà honrat de Barcelona originari de Lleida oïdor eclesiàstic Francesc Girona, canonge de la seu de Lleida oïdor militar Joan Francesc d’Amigant, cavaller de Manresa oïdor reial Josep Ferrer, doctor en dret i ciutadà de Barcelona El diputat eclesiàstic…

Es formà a Llotja, on guanyà un premi per un projecte de biblioteca 1838, i es titulà a l’Academia de San Fernando de Madrid 1843 Projectà la nova façana del Teatre Principal de Barcelona 1845 El mateix any feu un avantprojecte per al Teatre del Liceu, que fou rebutjat per Joaquim Gispert Guanyà la medalla d’or al concurs de la Plaça Reial 1848 —que construí i acabà 1859—, una de les més reeixides de la ciutat Arquitecte municipal, projectà l’escut de la façana de la Casa de la Ciutat El 1849 projectà la font de l’almirall Galceran Marquet a la plaça de Medinaceli 1851 Traçà el carrer de la…

Té la seu al Palau de l’Agricultura de Montjuïc, edifici noucentista construït amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929 a la ciutat Adaptat de forma provisional, el 1983, per a l’escenificació de Carmen de Peter Brook, fou rehabilitat per a acollir-hi espectacles de dansa, teatre i música, amb tres sales Maria Aurèlia Capmany, Ovidi Montllor i, per a obres de petit format, Sebastià Gasch La Sala Ovidi Montllor té l’origen en l’anomenat Espai B, contigu a l’edifici central i que fou incorporat el 1990, que s’enderrocà i es construí en el seu lloc l’edifici de l’Institut del…

Situació Una de les tombes de la necròpoli L Prat Es tracta de dues tombes situades al terme d’aquest mas de Llobera, al límit meridional del municipi, fregant ja el de Llanera Mapa 329M781 Situació 31TCG720391 Un cop a la casa la Sala vegeu Sant Pere de la Sala, d’aquest mateix municipi, cal seguir el camí de carro durant 1,500 km per arribar al mas Tubells Les dues tombes són a prop de la casa, vers el cantó sud-occidental i a cinc minuts de camí a peu Tomba A És situada en una vora de rocam a migjorn hi ha un desnivell pronunciat Des de l’indret, estratègic, del seu emplaçament, la vista…