Resultats de la cerca
Es mostren 2880 resultats
clima monsònic
Meteorologia
Geografia
Clima regit pel sistema de vents del monsó, caracteritzat per una alternança molt marcada entre l’estació seca, que correspon a l’hivern, i l’estació plujosa, que correspon a l’estació càlida i suposa els màxims de pluviositat mundials.
Encara que la meteorologia moderna ha centrat aquest fenomen a l’Àsia meridional, on fou per primera vegada estudiat, hom ha parlat de climes monsònics en altres regions intertropicals Àfrica oriental, golf de Guinea i, fins i tot, extratropicals SW d’Europa, Escandinàvia, basant-se només en el fet superficial de l’atracció i la dispersió periòdica dels vents originada per les altes i les baixes tèrmiques d’algunes regions continentals Les pluges monsòniques, pel fet de coincidir amb l’estiu, originen un bosc tropical amb espècies caducifòlies i faciliten una agricultura rica
duro
duro amb l’efígie d’Alfons XIII nen (1899)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Nom de la moneda de 5 pessetes i amb un pes de 25 grams encunyada des de l’any 1869, i també dels pesos de la seca de Madrid destinats a la circulació de les colònies de Filipines i Puerto Rico.
pantalla de Nipher
Meteorologia
Planxa metàl·lica en forma de con truncat que envolta els nivòmetres a curta distància per a evitar remolins de vent en llur interior, especialment en els llocs freds on la neu cau molt seca i és fàcilment transportada pel vent.
Son Servera
Son Servera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, accidentat per les serres de Llevant.
Situat al SE de la robusta península d’Artà, les serres mesozoiques, deprimides, integren el llindar de Manacor Les carenes culminen a 370 m alt al puig de ses Fites amb els termes d’Artà i Sant Llorenç des Cardassar, 340 m al puig des Corb, i, al límit amb Capdepera, 370 m al puig Gros, 352 as Pinet i 315 al penyal Roig serra de son Jordi El litoral s’inicia amb el cap des Pinar des Raig i coincideix amb la meitat septentrional de la badia de Son Cervera també anomenada d’Artà S'hi troben de N a S la platja de sa Marjal amb les cales des Port Vell i des Port Nou, la punta Roja i les cales…
Sant Llorenç des Cardassar
Sant Llorenç des Cardassar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi litoral de Mallorca, entre els d’Artà (N) i Manacor (S i W).
L’angle NW, limítrof amb Petra, pertany as Pla La resta s’insereix dins es Llevant El massís d’Artà s’eleva a 487 m al puig d’Alpare, límit entre Sant Llorenç i Artà Els relleus mesozoics, sovint liàsics, de les serres de Llevant travessen el terme puig d’en Sard, 412 m alt es Telègraf, 415 fins al límit amb Manacor, on la serra de Calicant assoleix 474 m Aquests relleus, discontinus, són tallats per la plataforma miocènica de sa Marina, de 2-3 km d’ample La façana litoral és coneguda per l’arrodonida punta de n'Amer, ben destacada entre la badia de Son Cervera o d’Artà, al N, que pertany a…
ses Salines de Santanyí
ses Salines de Santanyí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, al Migjorn, on constitueix un llindar planer entre la marina de Migjorn i les serres de Llevant, l’extrem meridional de les quals és precisament la punta de ses Salines (terme de Santanyí).
Aquest llindar és constituït per una depressió allargassada i parcialment endorreica, formada per materials quaternaris a l’entorn dels estanys des Tamarells i de ses Gambes, de límits constants i compartits amb el terme de Santanyí i vers on s’escorren aigües del puig de Randa El litoral corresponent a la depressió és baix però relativament accidentat, de l’illa Llarga a la platja des Dolç, separada per sa Puntassa de la cala Galiota Segueix cap al SE un litoral inarticulat fins a cala en Togores, compartida amb Santanyí, amb llargues platges obertes a garbí i algunes illes na Guardis, na…
Onil
Onil El palau dels marquesos de Dosaigües, annexat a l’església parroquial
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alcoià, a la foia de Castalla
, en una vall eixamplada enmig del muntanyam prebètic intern valencià que culmina a més de 1 200 m alt. a la doble alineació del NW.
Al fons de la foia, al S de la vila, hi ha la Marjal, pla gairebé sense pendent, a 655 m alt, d’uns 6 km 2 , que fou dessecada a la fi del s XVIII Hi té el seu origen teòric el riu Verd o de Montnegre També s’hi aboca el glacis del pla d’Onil des dels alts de Biscoi Els terrenys no conreats ocupen el 50% del terme garriga i pasturatges Un extens secà 1 982 ha conserva unes 700 ha de vinya, però les oliveres i els cereals minven El regadiu abasta unes 120 ha Ja el 1845 hi havia una fàbrica de draps de totes classes i quatre terrisseries L’origen de la joguineria actual fou un ninot enllestit…
Xera
Municipi
Municipi de la Plana d’Utiel, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
Ocupa l’extrem septentrional de la comarca, en contacte amb els Serrans i la Foia de Bunyol Forma la vall mitjana del riu de Xera o riu de Sot , o rambla d’El Reatillo , afluent del Túria per la dreta, amb un relleu força muntanyós, que neix al S del terme de Xelva Serrans, drena una petita part dels de Loriguilla Serrans i Requena Plana d’Utiel i després de travessar els de Xera i Sot de Xera s’uneix al seu collector al S del de Xulella Serrans El territori s’alça ràpidament per sobre els 1000 m alt, al S i a l’W, mentre que el riu travessa les serres molt encaixat congost de Tormagal…
Washington

Aspecte del mont Rainier, la muntanya més alta de l’estat de Washington
© Jaume Ferrández
Divisió administrativa
Estat dels EUA, a la costa del Pacífic; limita al N amb la Colúmbia Britànica (Canadà), a l’E amb Idaho, al S amb Oregon i a l’W amb l’oceà Pacífic.
La capital és Olympia L’estructura física és dominada per la serralada de les Cascades, espina dorsal de l’estat, i pel riu Colúmbia, que el travessa de NE a SW Hi ha algunes regions naturals ben diferenciades la zona costanera, la depressió interior, la serralada de les Cascades, l’altiplà de Colúmbia i el sector de les Rocalloses El principal accident litoral és el Puget Sound, fiord complex format per una depressió tectònica, situat entre l’estret de Juan de Fuca i els centres de Seattle i Tacoma A redós de la costa s’estén una serralada, el massís Olímpic mont Olímpic, 2428 m La depressió…
Vilafranca del Maestrat
Vilafranca del Maestrat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi dels Ports, situat a l’extrem nord-occidental de la comarca, a ponent, per la ratlla d’Aragó, formada, al NW, pel riu o rambla de les Truites (límit amb Anglesola), i a l’W i al SW per la Moleta i per l’engorjat barranc dels Frares (límit amb Mosquerola i afluent, per l’esquerra, del riu de Montlleó).
La part més meridional del terme és accidentada per la serra de Brusca i la serra Negra, cobertes de pins que culminen al Picaio, a 1304 m alt, més enllà de les quals el riu de Montlleó fa de límit amb l’Alcalatén La part oriental és drenada pel riu Sec afluent, per l’esquerra, del riu de Montlleó i per alguns barrancs que li són tributaris l’esmentat riu Sec s’endinsa en l’impressionant congost de la Foç La part occidental, centrada per la caseria dels Montllats, és accidentada per un conjunt de moles i coberta d’extensos boscs Coder, 1467 m Palomita, 1379 m el…