Resultats de la cerca

En foren adeptes més destacats ORodríguez, BPEnfantin i Saint-Amand Bazard El saintsimonisme s’estengué sobretot a França, i en menor grau en alguns països europeus Pel fet que defensa la classe “més nombrosa i més pobra”, la dels industrials patrons i obrers, hom el veu sovint com un cert precursor del marxisme, bé que en realitat els seus membres foren un grup d’idealistes que portaren la utopia socialista als seus límits, forçant les idees de llur mestre llur socialisme, així anomenat utòpic, pretenia d’ésser no sols un substitutiu de l’Església, com en Saint-Simon, sinó àdhuc…

Sis ciutats dòries Cnidos, Halicarnàs, Ko, Ialis, Camir i Lindos hi formaren una confederació hexàpoli de caràcter religiós La capital era el temple d’Apollo al cap Triopi, on eren celebrades festes en honor de Posidó, Demèter, Persèfone i Hermes Halicarnàs se separà de la Dòrida a causa de lesseves afinitats amb els jonis, la llengua dels quals adoptà La confederació prosperà gràcies al comerç amb Creta, Síria i Egipte, i gaudí d’un elevat nivell cultural, malgrat la competència i la influència jònica La seva constitució fou ara aristocràtica ara popular, a remolc…

La Llei de Reforma Universitària LRU del 1983 establí la creació dels consells socials com a instruments de participació de la societat en les universitats públiques Entre lesseves atribucions destaquen l’aprovació dels pressupostos, la composició de plantilles, la política de beques i la concessió del vistiplau a les noves titulacions Segons la llei 16/1998, de la Generalitat de Catalunya són formats per 25 membres, 15 dels quals representen els interessos socials de Catalunya, i els 10 restants, la junta de govern de la Universitat

Es distingeix d’una simple missa cantada pel fet d’ésser especialment elaborada i ambiciosa en lesseves proporcions El cas més conegut d’ús d’aquesta denominació és la Missa Solemnis , opus 123, de L van Beethoven

Fou fundada el 1988 per Carles Lladó, que la presidí fins el 1999 Té la seu a Barcelona i fou la primera federació d’orientació esportiva de l’Estat espanyol La seva creació propicià una ràpida implementació de l’orientació a Catalunya, que guanyà nivell amb rapidesa Les successives presidències de Ferran Santoyo, Carlos Casado i Carles Loré continuaren la tasca de divulgació i promoció empresa pel primer president Catalunya ha estat sempre capdavantera d’aquest esport en l’àmbit estatal, amb 24 clubs i 655 federats l’any 2009 Organitza anualment les competicions en les diverses modalitats de…

En escalfar-se un sòlid augmenta l’agitació tèrmica de lesseves molècules fins a vèncer les forces de cohesió que les manté unides, passant a l’estat líquid si la temperatura continua augmentant, el moviment arriba a ésser tan intens que les molècules s’independitzen estat gasós Segons la teoria cinètica, en el zero absolut de temperatura l’agitació tèrmica s’anulla L’observació del moviment brownià posà de manifest l’agitació tèrmica

Si E és un espai vectorial de dimensió n sobre un cos algèbric K , hom defineix el tensor covariant d’ordre r com una aplicació T r definida en E x E x r x E = E r , i per a valors en K tal que és lineal en cada component, és a dir, que per a i = 1, 2, 3, , r es compleix a T r x 1 , , x i + y i , , x r =  T r x ₁ , , x i  ,, x r + T r x 1  , , y i , ,  x r b T r x ₁ , , λ x i , , x r = λ T r x ₁ , , x i , , x r Els tensors covariants d’ordre 1 formen l’espai E *, anomenat dual de E , és a dir, el conjunt d’aplicacions lineals de E en K E * és, alhora, un espai vectorial de dimensió…

Els telèmetres més normals són constituïts essencialment per una barra llarga, a cada cap de la qual hi ha un punt de mira L’observador efectua lesseves observacions per un ocular situat a la meitat de la barra, al qual arriben les imatges dels objectes visats pels punts d’observació gràcies a un sistema de prismes Per a la determinació de distàncies amb un telèmetre hom suposa que la recta que uneix l’observador O amb l’objecte visat P és un costat d’un triangle , els altres costats del qual són una meitat de la barra del telèmetre, OA , i la visual…

Vida i obra De família benestant relacionada amb les lletres el seu avi Joan Francesc Boscà fou poeta i cronista en català, serví des del 1505 a les corts de Ferran el Catòlic i de Carles V Conegué Garcilaso de la Vega —el 1522 es trobaren a l’expedició per a socórrer Rodes contra els turcs—, fou deixeble de l’humanista italià Lucio Marineo Siculo i preceptor del duc d’Alba Una conversa a Granada, el 1526, amb l’ambaixador venecià Andrea Navagero l’impulsà a conrear l’ endecasillabo i les formes estròfiques italianes, fet que comportà una revolució en la història de la poesia hispànica El…