Resultats de la cerca

Fill de Joan Pere Fontanella i germà de Francesc Fou professor de dret canònici civil a la Universitat de Barcelona A partir del 1640 era aleshores membre del Consell de Cent collaborà estretament, dins la línia iniciada pel seu pare, en els fets que portaren a la separació de Catalunya de la monarquia hispànica, sempre a favor de la unió a la corona francesa Participà en el consell secret reunit després del Corpus de Sang i com a assessor de la generalitat en les converses amb el govern francès Controlà el consell de guerra els primers mesos del 1641 Esdevingué l’home de confiança de D…

Estudià amb la seva mare, de família catalana, i amb Enric Broca Més tard amplià els estudis de piano amb Josep Tragó i els de composició amb Felip Pedrell Del 1907 al 1914 residí a París, on entrà en contacte amb Debussy, Albéniz, Ravel, Stravinskij i Diaghilev De retorn, s’establí a Granada fins l’any 1939, que s’embarcà cap a l’Argentina La seva producció pot dividir-se en dos períodes en el primer s’adscriví al nacionalisme musical iniciat per Pedrell i emprà elements populars estilitzats estèticament s’aproximà a l’impressionisme francès en el camp harmònic i en la…

Féu estudis, incomplets, a Sant Carles 1857-59, però cal considerar-lo de formació pràcticament autodidàctica Viatjà per Itàlia Ja fou premiat a les exposicions regionals valencianes del 1858 i el 1860, i el 1862 concorregué, amb un cert èxit, a la Nacional de Madrid, on participà sovint Cridat per Bernat Ferrandis per collaborar en la decoració pictòrica del Teatro Cervantes de Màlaga 1870, hi residí i esdevingué professor de l’escola de belles arts el 1879 entre els seus deixebles tingué Pablo Picasso, que li dedicà alguna de les seves primeres obres i que sempre el recordà amb…

Ha practicat una àmplia gamma de creació que inclou la pintura, l’ assemblage , la manipulació fotogràfica, el cerimonial, les accions i les festes Després d’una etapa catalana guanyà, el 1965, una borsa d’estudi atorgada pel govern francès Residí a París fins el 1972, i aleshores es traslladà a Nova York, on viu actualment Les seves sèries de Soldats saldats , basades en la utilització de petits soldats de plàstic policromats cobrint superfícies planes i objectes, els menjars acolorits i els cerimonials —aquests, fets juntament amb els grups de catalans de París i de Nova York—…

El 1949 abandonà els estudis de belles arts a Cracòvia i s’incorporà a l’escola de cinematografia de Łódź, on es formaren també Roman Polański i Krzysztof Kieślowski El 1955 debutà amb Pokolenie ‘Generació’, 1955, sobre l’ocupació nazi a la Segona Guerra Mundial, que assenyalà el centre de tota la seva filmografia posterior la història recent de Polònia  Amb un estil no exempt d’un cert barroquisme, aconseguí molt aviat projecció internacional amb títols com  Kanał 1957 premiat a Canes, Popiół i diament ‘Cendres i diamants’, 1958, Samson 1961, Popioły ‘Cendres’, 1965, Polowanie na muchy ‘La…

Fill de Gonçalo de Reparaz Rodríguez, diplomàtic, geògraf i historiador portugués Des de 1922, residí a Barcelona, on s’integrà en la investigació a les escoles de geografia i d’història catalanes Fou professor de l’Escola de Ciències Socials 1928-38 i de l’Escola Superior de Nàutica 1934-38 Seguí la tradició paterna en la investigació històrica de tema geogràfic de manera especial l’escola cartogràfica catalana baixmedieval Dins d’aquesta etapa i temàtica, cal esmentar diverses obres Història dels descobriments geogràfics 1927-28 La época de los grandes descubrimientos españoles…

Fill d’un periodista dissident, que fou arrestat i enviat a un camp de treball, i d’una mestra, del 1951 al 1955 serví a l’exèrcit soviètic En 1957-59 estudià a l’Institut Pedagògic de Moscou i, posteriorment, treballà a la ràdio, entre altres ocupacions Juntament amb Aks’jonov, Kazakov i altres, és un dels principals renovadors de la literatura russa dels anys seixanta La seva obra és una sàtira de la vida quotidiana a la Unió Soviètica Cal esmentar les narracions Mij zdes živjom  ‘Vivim aquí’, 1961, Khoču byt Čestnim ‘Vull ser honest’, 1963 i, especialment,  Dvatovarisča ‘Dos companys’,…

Tipògraf Formà part del primer nucli internacionalista creat el 1868 per Fanelli, i fou el principal redactor de “La Solidaridad” 1870-71 Es destacà en el Congrés Obrer de Barcelona 1870, dins la tendència antipolítica, i fou elegit membre del consell federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT La conferència secreta de València 1871 el nomenà delegat a la conferència de Londres de l’AIT, on conegué Marx i Engels personalment i on sentí una admiració apassionada per Laura Marx Després, davant l’enfrontament de marxistes i bakuninistes, adoptà una actitud ambigua Afavorí la introducció…

Passà per Llotja i fou aprenent de Manuel Fuxà Signant Jacobus Sabartés escriví proses i poemes i collaborà a Joventut El 1901 exposà escultures de caps d’infant a la Sala Parés Assidu d’Els Quatre Gats, formà part del grup de Pablo Picasso , que coneixia des del 1899 Hi mantingué tota la vida una forta amistat i hi restà indissolublement vinculat a partir del 1935 El 1904 anà a Amèrica i s’establí a Guatemala, on s’integrà al cercle d’intellectuals i artistes fins el 1927, que marxà definitivament del país Publicà articles a El Comercio , del qual fou director, Diario de los Altos , Diario…

Residí des de molt jove a Madrid Estudià a la Universidad Complutense Doctorat el 1966 en història contemporània, fou catedràtic per la Universitat de València 1977 i per la Universidad Nacional de Educación a Distancia 1981 Tingué una breu trajectòria política, iniciada en el moviment antifranquista universitari i continuada després a la Federación Popular Democràtica 1974 Posteriorment, el 1977 ingressà a la UCD i en 1979-82 fou director de Patrimoni Artístic, Arxius i Museus Des d’aquest càrrec negocià el retorn del Guernica de Picasso Destituït, abandonà la política activa i…