Resultats de la cerca

Morfològicament és inclosa dins l’anomenat Subpirineu, i estructurada per eixos anticlinals que fan canviar al Ter la direcció N-S que reprèn a partir de Ripoll per la NE-SW Una falla E-W separa aproximadament els termes de Sant Pau de Seguries i Sant Joan de les Abadesses, amb la vila mercat de la vall D’economia agrària patates i pomeres, farratge i prats i industrial tèxtil i extractiva

Es doctorà en ambdós drets a la Universitat de Cervera i exercí d’advocat a la Reial Audiència de Catalunya De gran, ingressà a la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri de Barcelona En el seu vessant d’autor canonista escriví dues dissertacions, que resten manuscrites a l’Arxiu Històric Nacional de Madrid Contra la pluralidad y no residencia de los beneficios de las comunidades eclesiásticas erigidas en varias iglesias i Sobre los títulos, con los quales los ordenados son admitidos a las sagradas órdenes A més, publicà Tractatus de mutuo, usura et contractibus 1792, Tratado de ayuno…

Inicià la carrera musical a Mataró, probablement a Santa Maria, on romangué fins el 1916, any en què fou nomenat mestre de capella de l’església parroquial de Sant Esteve d’Olot, càrrec que exercí fins a la seva mort el 1836 Compongué música sacra, de la qual s’han conservat un Dixit Dominus a vuit veus i una salve a quatre veus i orquestra dipositats a la Biblioteca de Catalunya

Ha combinat diferents disciplines d'esport i aventura Des de molt jove s'inicià en l'alpinisme i els esports de motor Entre el 2006, que ascendí el Kilimanjaro 5895 m, i el 2010, que assolí l’Everest 8848 m, completà el repte dels 7 cims, que consisteix a ascendir als cims més alts de cada continent, i es convertí en el segon alpinista català que havia assolit aquest objectiu Els altres cims foren l’Elbrus 5642 m, cim més alt d’Europa l’any 2007 l’Aconcagua 6959 m, el més alt de l’Amèrica del Sud el 2008 la piràmide Carstensz 4884 m, cim culminant d’Oceania el 2008 el Denali 6194 m, cim més…

Es doctorà a Cervera i, de gran, ingressà a l’Oratori Publicà Tractatus de mutuo et usura Roma 1792, diversos estudis sobre dret canònic i biografies de sants

Es graduà en teologia i dret canònic al seminari de Vic, hi fou professor de teologia i guanyà per oposició, contra Jaume Balmes i Jaume Passarell les oposicions dels tres Jaumes una canongia de la catedral Nomenat rector del seminari, fou també vicari capitular en la vacant del 1835 al 1848 El 1850 Isabel II el nomenà bisbe de Terol, on es remarcà per les seves pastorals i diligència Morí anant de camí a València i fou enterrat a la catedral de Sogorb

Fundà i dirigí l’Orfeó de Ripoll i fou director de la Banda Municipal i l’Escola de Música de Terrassa Compongué obres simfòniques, de cambra i cançons i fou autor de sardanes com La Verge vella i Les campanes del monestir , a més de l’obra lírica El roser de Vallfogona

Jesuïta Començà a escriure poesia en català 1925-35 i retornà a aquesta llengua en un exercici de retrospecció personal amb les proses Del meu poble, encara 1982 Ensenyà literatura castellana als collegis de Gènova 1935-38, València 1943-59 i finalment Barcelona 1959-70, on collaborà amb l’Acadèmia de la Llengua Catalana i diverses activitats del Fòrum Vergés Publicà diversos reculls de poesia, la majoria en llengua castellana Arca de fe 1946, Del ángel y el ciprés 1950, Me canta el mar 1956, Me acercaré al fuego 1966, Ciudad, afán y cántico 1970, Del lienzo al verso 1973 i Més…

Estudià al seminari de Vic i exercí el sacerdoci al bisbat de Vic, i, a partir del 1871, al de Barcelona, on fou capellà de la Casa del Retir Publicà nombroses monografies i articles referits a indrets i personatges d’aquests bisbats, a partir de dades recollides sobre el terreny i que no sempre interpretà amb sentit crític entre d’altres, San Juan de las Abadesas y su mayor gloria el Santísimo Misterio 1859 reed 1874 i 1894,  Nostra Senyora del Remey en Grexenturri 1863, Historia de San Pedro de Casserras 1867,  Martirologi català 1880 i Manlleuencs illustres 1890 Reelaborà la llegenda del…