Resultats de la cerca
Es mostren 209 resultats
collegium musicum
Música
Terme que designa les associacions d’afeccionats a la música sorgides a l’Europa germànica durant els segles XVI i XVII.
S’originaren a partir de les fraternitats religioses de la Baixa Edat Mitjana que es transformaren, durant el Renaixement, en societats corals sacres o comunitats de músics i filòsofs, a la manera de les acadèmies italianes El terme aparegué per primera vegada en les Missae de M Vogt 1568, però el primer collegium musicum conegut és el de Praga, de l’any 1616 Aquest fou seguit per molts d’altres tant a Alemanya Bremen, 1652 Frankfurt, 1672 Leipzig, 1704 com a Suïssa Sankt Gallen, 1620 Berna, 1674 i Àustria Al llarg del segle XVII, nombroses associacions oferien concerts,…
Plantes superiors legalment protegides
L’acció de l’home, modificant o destruint els ecosistemes naturals, posa en perill la supervivència de nombroses espècies vegetals d’àrea molt reduïda, i també de les poblacions extremes d’espècies d’àrea dispersa, malmetent així el patrimoni genètic i biològic En alguns casos s’ha arribat ja a l’extinció total d’alguna d’aquestes espècies o poblacions La causa més comuna és la destrucció de l’hàbitat on viu la planta, però en altres ocasions la desaparició d’una espècie pot ser deguda a causes que poden semblar més inofensives, com és l’acció indiscriminada de colleccionistes i botànics…
Jove Europa
Política
Associació política fundada a Berna, el 1834, per Mazzini, amb una doctrina semblant a la de la Jove Itàlia.
Reunia teòricament tots els partidaris nacionalistes europeus i volia regenerar el continent Fou dissolta el 1836, quan el govern suís expulsà Mazzini
Joaquim Trias i Pujol
Metge cirurgià.
Estudià farmàcia i medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1910, i el 1911 es doctorà amb una tesi sobre la importància dels lipoides en biologia Ingressà a la sanitat militar, i durant uns tres anys féu, com a membre del Cos de Sanitat Militar, la campanya d’Àfrica 1911-14, destinat al Marroc Estudià després a Berna, París i Viena Catedràtic d’anatomia topogràfica a Granada 1916, passà després a Saragossa 1918 i finalment a Barcelona 1919 El 1926 ocupà la càtedra de terapèutica quirúrgica, i el 1931 passà a la de patologia quirúrgica Fou degà de la facultat de…
A l’Associació Internacional de Treballadors. 1868-1876
El primer sindicat català de treballadors, la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó, és del 1840 Així, la constitució de la Federació de la Regió Espanyola de l’Associació Internacional de Treballadors, el 1870, no fou una sorpresa Els obrers catalans constituïren, segons Miquel Izard, un “proletariat internacionalista” i el regne d’Espanya seria la “Regió Espanyola” Un matís que Pompeu Gener remarcà “El concepte d’‘obrer’ no era, a Catalunya, sinònim de peó o de manufacturer La federació admetia tots els qui exercien una professió liberal, incloses les carreres científiques L’únic…
Pere Tort i Roig
© Imma Tort
Pintura
Pintor.
De formació autodidàctica, exposà per primer cop a Terrassa amb l’escultor Yepes el 1942 Exposà individualment patrocinat pels amics de les Arts 1942 i 1945 i després a Madrid 1947 El 1946 féu grup amb Joan Ponç, August Puig i Francesc Boadella, i exposaren plegats a Els Blaus de Sarrià, presentats per JVFoix en un memorable catàleg Aquesta exposició —que precedí en dos anys el Dau al Set — tingué una gran importància com a intent d’un grup jove de recerca creadora d’avantguarda dins l’aridesa cultural de la postguerra La seva pintura aleshores és figurativa, de caire realista i…
Prealps
Conjunt de relleus muntanyosos a la perifèria dels Alps Centrals.
D’altitud moderada —menys de 3 000 m en general—, són constituïts per un potent gruix de sediments, amb neta preponderància de les roques calcàries El sòcol cristallí aflora en pocs indrets Hi ha, però, excepcions, com en el sector de Klagenfurt, als Prealps austríacs En general, es tracta de sediments no gaire plegats i sense metamorfisme aparent No són abundants tampoc les estructures complexes, com per exemple els mantells de corriment És, doncs, un material autòcton en la majoria dels casos El seu plegament és una conseqüència de l’orogènesi alpina, i, per tant, cal considerar que formen…
casal
Entitats culturals i cíviques
Entitat, de caràcter popular, específica dels Països Catalans, amb finalitats culturals, recreatives, religioses o polítiques, semblants a les dels centres o cercles formats a la segona meitat del segle XIX.
Sovint depenen d’una parròquia, especialment en les petites poblacions Alguns s’han destacat per les seves activitats culturals, com el Casal de Montserrat de Barcelona, que aplegà les activitats montserratines entre el 1940 i el 1965, o el Casal del Toro, creat el 1972, dependent del bisbat de Menorca Les comunitats de catalans radicades en països estrangers, especialment a Amèrica i Europa, s’han aplegat sovint en casals Casals catalans arreu del món Alemanya Casa Nostra Frankfurt, 1969 Casal Català Hannover, 1977 Casa Nostra Mögglingen, 1963 Argentina Casal de Catalunya Buenos Aires, 1886…
Joan Calví
© Fototeca.cat
Història
Cristianisme
Teòleg i reformador protestant francès.
El seu nom original era Jean Cauvin , que llatinitzà en Calvinus Inicià la carrera eclesiàstica i estudià filosofia a París 1523-27 amb l’humanista Mathurin Cordier i amb Noël Beda i es vinculà amb Guillaume Budé i Nicolas Cop, deixebles de Lefèvre d’Étaples en 1528-31 es llicencià en dret a Bourges, on treballà amb el luterà Melchior Wolmar, i es doctorà a Orleans El 1532 publicà un comentari al De clementia de Sèneca La seva conversió a la fe reformada l’obligà a fugir de França i s’establí a Basilea 1535, on acabà Christianae Religionis Institutio i en publicà la primera edició 1536, la…
Fabià Puigserver i Plana
© Fototeca.cat
Teatre
Escenògraf i director teatral.
Passà la infantesa a França i des del 1951 a Polònia, on es llicencià en escenografia a l’Escola Superior de Belles Arts de Varsòvia De retorn a Barcelona 1959 collaborà un cert temps a l’estudi d’AVallvé Establert pel seu compte, féu decoracions per a grups de cambra, universitaris o independents, i també amb l’ADB i l’Escola Adrià Gual Tingué el títol de llicenciat en escenografía per l’Institut del Teatre de Barcelona, on fou director del departament d’escenografia i membre de la Comissió d’Estudis Realitzà nombrosos espectacles amb un criteri renovador, entre els quals Primera història d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina