Resultats de la cerca

De família de propietaris rurals i de professionals liberals, un cop cursat el batxillerat, al collegi dels jesuïtes de Manresa i al seminari de Barcelona, es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, i s’hi doctorà a la de Madrid 1900 Els estudis jurídics li donaren una cultura i una actitud cíviques que el distingiren de molts altres eclesiàstics del seu temps Després d’haver exercit d’advocat a Barcelona, decidí de passar al servei de l’Església Dissuadit per Torras i Bages d’entrar a la Companyia de Jesús, per motius altament religiosos cursà els estudis de teologia i de dret…

D’un llinatge d’homes de paratge molt addicte a Ramon Berenguer IV de Barcelona S'educà sota la direcció del bisbe Guillem Pere Havia estat el primer rector de Tamarit de Llitera 1150 el 1175 era canonge de Lleida, i després ardiaca major El 1192 el capítol el nomenà bisbe Clogué el concili provincial obert el 1190 Anà a Roma, on aconseguí de Celestí III 1195 una butlla que reconeixia els límits de la diòcesi lleidatana fins a la línia Cinca-Alcanadre, en disputa amb el bisbe d’Osca L’any 1193 encomanà a Pere de Coma l’obra de la seu, iniciada el 1203…

Es doctorà en teologia i dret canònic a la Universitat de València i obtingué un benefici a la parròquia de Sant Martí de València Allà conegué el canonge magistral Josep Climent , que en ésser nomenat bisbe de Barcelona 1766 se l’endugué i el nomenà ardiaca de Santa Maria del Mar i, després, provisor, vicari general i canonge de la catedral de Barcelona Després del 1775 obtingué la canongia doctoral de València, on defensà d’escrit i de paraula l’ortodòxia del bisbe Climent Nomenat bisbe de Terol 1795 es remarcà per les seves pastorals i zel i sobretot…

Partidari acèrrim de la teologia de Nicea, és autor de cinc tractats polèmics, sense cap excessiu interès historicodogmàtic, a causa de l’estancament obsessionat de l’autor Consagrà Paulí bisbe d’Antioquia, i allargà, així, el cisma melecià

Ingressà al monestir de San Martín, de Santiago de Compostella, on s’ordenà el 1834, poc abans de l’exclaustració Després d’aquesta, se n'anà a l’abadia d’Itala Cava, a Salern Itàlia, i d’allà a les Missions d’Austràlia Occidental Fundà un monestirmissió al nord de Perth i el 1847 fou nomenat primer bisbe de Port Victòria 1849 Cansat de treball i lluites, el 1859 renuncià el càrrec retornà el 1861 i s’installà a Madrid, amb el títol de bisbe titular de Daulia El 1863 fundà, amb Antonia de Oviedo, la Congregación de Oblatas del Santíssimo Redentor, per a la…

Segurament visità els llocs sants de Palestina i, ja bisbe de Bolonya 433, erigí una església imitant la del sant Sepulcre de Jerusalem Hom li ha atribuït falsament nombrosos escrits És patró de la ciutat de Bolonya La seva festa se celebra el 4 d’octubre

Dominicà, anà a Manila 1868 i a la Xina, on fou vicari provisional d’Emuy 1881, bisbe d’Avara i vicari apostòlic de Fuzhou 1884 Escriví sobre literatura, història i religió en caràcters xinesos És autor de diverses obres, com el Mes del Roser , en xinès, impresa moltes vegades

Hom en coneix històricament ben poca cosa És probable que sigui Sever el personatge anònim que Sisebut imposà com a bisbe de Barcelona, segons que diu la carta del rei a l’arquebisbe Sisebut de Tarragona, que en volia un altre Sever no pogué assistir, per vell o per malalt, al quart concili de Toledo 633, al qual envià un representant seu, el prevere Joan Devia morir abans del 636, en què apareix el successor, Oia La llegenda, del segle XIII, n'ha fet, sense cap fonament, un màrtir que hauria sofert o bé el 290 sota Dioclecià, o bé sota Euric, el 478 La falsa passió del Sever de…

Convertit al cristianisme a 14 anys, fou deixeble d’Orígenes Bisbe de Neocesarea de Capadòcia ~240, evangelitzà la Capadòcia i el Pont La llegenda dels seus miracles li valgué el títol de Taumaturg Deixà, entre altres escrits, un panegíric d’Orígenes La seva festa se celebra el 17 de novembre

Fill d’Ermemir de Besora Besora i germà de Gombau de Besora El 997 tenia un benefici eclesiàstic a Barcelona Nomenat bisbe d’Elna, intervingué en tots els afers religiosos importants del país, com en la restauració de les canòniques de Barcelona 1009 i d’Urgell 1010, i en l’elecció del bisbe Borrell de Vic 1010