Resultats de la cerca

Estudià dret a València, Saragossa i Madrid L’any 1877 es casà amb la filla i hereva del marquès de Mondéjar i comte de Sallent i s’establí a Madrid Fou diputat a les corts des del 1879 al 1923, excepte el 1893, i primer secretari del congrés 1884-90 Durant el govern Martínez de Campos, de qui fou admirador, el ministre de la governació Francisco Silvela el nomenà director general d’administració local 1890-92, però se separà d’aquest quan es distancià del partit conservador, seguint el consell, d’entre altres, del seu germà Nicolau Cotoner i Allendesalazar mort el 1897, marquès…

Fou alcalde d’Olot arran de la Revolució de Setembre 1868 fundà el cos de voluntaris de la Llibertat i la Milícia Republicana del Cantó de la Muntanya Durant la insurrecció federalista del 1869 intentà d’ocupar Olot militarment, però s’hagué d’exiliar a França A la proclamació de la República 1873 fou novament alcalde d’Olot es destacà pel seu anticlericalisme actiu convertí l’església parroquial de Sant Esteve en caserna i presó com a comandant de les forces locals resistí desembre del 1873 el setge d’Olot per les forces carlines de Savalls Al cop d’estat del general Pavia, dimití Tanmateix…

Alternà els estudis de filosofia i lletres 1929 amb els de dret 1931 a les universitats de València i Madrid, on es doctorà en història 1940 Culturalment, la seva obra es troba influïda pel positivisme erudit francès i l’historicisme alemany i, així mateix, per la filosofia del pensador català Eugeni d’Ors Membre del Centre de Cultura Valenciana des del 1935, entroncant-se, doncs, amb l’Escola Històrica Valenciana, mantingué posicions prou moderades dins del nacionalisme valencià de caràcter conservador i catòlic dels anys de la República El seu eclecticisme intellectual, juntament amb les…

Sense tenir un ofici definit, mantingué relacions amb el grup anarquista Benvenuto, implicat en l’atemptat contra Martínez de Campos dut a terme per Paulí Pallàs En acció individual, i per venjar la mort de Pallàs, el 7 de novembre de 1893 llançà dues bombes Orsini al pati de butaques del Liceu i causà la mort de vint persones Aconseguí de fugir i no fou detingut fins als darrers dies de desembre, a Saragossa Dins la presó de Barcelona simulà ésser convertit pel jesuïta Goberna, però en ésser-li confirmada la sentència de pena de mort dictada l’11 de juliol de 1894 reafirmà…

Fill del diplomàtic equatorià Eduardo Wright Aguirre, feu sojorn a Barcelona de sis mesos a quatre anys, pel fet d’ésser-ne el seu pare cònsol general Estudià a la Bartlett School of Architecture, i residí a l’Equador i Xile 1937-42 Serví com a voluntari a l’exèrcit britànic, i treballà després a París A Londres treballà en collaboració amb Théo Crosby Fou professor de disseny gràfic a diversos centres de Londres i Cambridge i cap del departament de disseny gràfic de la Chelsea School of Art de Londres Les seves recerques en tipografia i llenguatge el portaren a la poesia concreta, en la qual…

És un dels representants més importants de l’arquitectura castellana de la postguerra, situat en la tradició de FLloyd Wright i Alvar Aalto Formà part del grup El Paso Les seves obres més importants són la fira de mostres de Gijón, el conjunt turístic i poliesportiu de Valcarlos Navarra, la Biblioteca de Cultura Hispànica de la Ciutat Universitària de Madrid, el collegi major universitari i dos convents a Salamanca, la casa de cultura de Vitòria i el centre de dades de l’Instituto Geográfico Nacional de Madrid Ha urbanitzat un poblat per a la central nuclear de Zorita de los Campos…

La revolució espanyola del setembre del 1868 facilità les intencions dels grups nacionalistes, dirigits per Carlos Manuel Céspedes, que es pronunciaren el 10 d’octubre de 1868 Grito de Yara en nom d’una Cuba lliure de la dominació espanyola Tanmateix, l’aixecament no tingué un suport unànime els conreadors de canya de les províncies occidentals formaven una oligarquia identificada amb les autoritats espanyoles Els insurgents, de majoria criolla, eren essencialment nacionalistes i només plantejaren molt tímidament el problema de l’abolició de l’esclavatge El moviment degenerà en una guerra…

Situada a la riba esquerra del Cea, 67 km al SE de Lleó, és un centre agrícola important Antiga fortalesa d’Alfons III d’Astúries, prop de l’ermita dels sants Facund i Primitiu, el nucli urbà es formà a redós del monestir de San Benito, conegut ja el 883, i que arribà a posseir 130 cases dependents Mostra de la seva prosperitat són les set-centes escriptures del Liber testamentorum Sancti Facundi , conegut per Cartulari de Sahagún començat el 857 Entre les seves restes, la més important és l’església romànica —iniciada el 1121— de tres naus i transsepte La vila posseeix encara les esglésies…

Situada a la comarca andalusa de Campos de Antequera, el regadiu aprofita les aigües del Guadalhorce i els seus afluents i dóna lloc a l’abundant i variada producció hortícola de la Vega de Antequera És un centre d’àrea comercial i mercat agrícola cereals, oli, vi, bleda-rave, fruita, hortalisses predominça l’economia latifundista, i té indústries derivades de l’agricultura refineries d’oli, sucreres, farineres, cellers La ciutat és un encreuament natural dels camins que enllacen la costa mediterrània amb la Meseta travessant la vall del Guadalquivir carreteres, ferrocarril…

Jove, marxà de casa per combatre en les files carlines, de les quals fou nomenat oficial El 1875, intervingué en el setge de la Seu d’Urgell fou empresonat per les tropes del general Martínez Campos Fou militant actiu del Partit Tradicionalista, i gran defensor de la causa carlina Fundà i dirigí, a Barcelona, “Lo Crit de la Pàtria” 1883 —per articles del qual fou empresonat diverses vegades—, “Lo Crit d’Espanya” 1889, “La Carcajada” i “El Estandarte Real” A Catalunya fundà diverses associacions catòliques El 1892 emigrà a Amèrica i residí a Buenos Aires, on dirigí les revistes “…