Resultats de la cerca
Es mostren 25798 resultats
Banc de Catalunya
Entitat bancària constituïda a Barcelona l’any 1920 com a continuadora de la societat regular col·lectiva Fàbregas i Recasens.
En deu anys esdevingué el primer banc català comercial i industrial gràcies al sentit comercial dels seus fundadors, Evarist Fàbregas i els germans Eduard i Francesc Recasens Arribà a tenir 64 oficines obertes Obtingué el control del Banc de Reus i del Banc de Tortosa L’activitat industrial del banc fou molt important Participà decisivament en la constitució del Banco Exterior de España, del Banco de Crédito Local, de la Compañía Española de Petróleos, de la CAMPSA i de l’Alena El 7 de juliol de 1931 presentà la suspensió de pagaments, seguida d’una liquidació desafortunada Les causes d’…
Dreta de Catalunya
Política
Organització política conservadora constituïda a Barcelona el 1935.
Aplegà els elements dels antics partits monàrquics l’advocat Santiago Torent, l’industrial Joan Campmajó i es presentà a les eleccions per a diputats a les corts del 16 de febrer de 1936, dins el Front Català d'Ordre , sense èxit
La Catalunya pintoresca
Àlbum de dibuixos de Xavier Nogués amb texts de Francesc Pujols i pròleg de Joan Sacs, editat per Salvat-Papasseit el 1919 (reeditat el 1933 i el 1947).
La sèrie, que havia estat iniciada a la Revista Nova , supera amb escreix el pintoresquisme i la categoria del simple dibuix humorístic Esdevingué l’obra típica de l’ala realista del Noucentisme, d’equilibrada composició i d’una aguda, però mai estrident, ironia Bona part dels originals són al Museu d’Art Modern de Barcelona
Revista de Catalunya
Publicacions periòdiques
Revista mensual apareguda a Barcelona de l’octubre del 1896 a l’abril de 1897.
Dirigida per Josep M Rabassa, era pràcticament tota redactada en català encara que admetia collaboracions en castellà Allunyada volgudament de temes polítics i dedicada als artístics i literaris, hi collaboraren moltes de les figures més importants del moment
Diari de Catalunya
Periodisme
Diari del matí, portaveu d’Estat Català, publicat durant la Guerra Civil de 1936-39 en deixar de sortir el Diari de Barcelona.
Sortí des del 15 d’agost de 1937 fins al 21 de gener de 1939
La Jove Catalunya
Política
Entitat política fundada a Barcelona cap al final del 1869.
Fou el primer grup obertament catalanista, amb matisos radicals, i en certa manera precedent de la Unió Catalanista Entre els fundadors, tots ells participants destacats del moviment de la Renaixença , hi figuren Àngel Guimerà , Pere Aldavert , Josep Roca i Roca , Francesc Matheu i Fornells , Antoni Aulèstia i Pijoan , Joan Montserrat i Archs , Pere Nanot i Renart , Ramon Picó i Campamar , Joaquim Riera i Bertran , Francesc Manel Pau, Francesc Ubach i Vinyeta , Andreu Balaguer i Merino i Jaume Ramon i Vidales El nucli inicial s’amplià amb l’entrada, al final del…
,
Obra del Cançoner Popular de Catalunya
Música
Entitats culturals i cíviques
Institució dedicada a la recopilació sistemàtica de música tradicional en l’àmbit dels Països Catalans fundada el 1922 i activa fins el 1939.
Finançada per la Fundació Concepció Rabell i Cibils , de la qual era marmessor Rafael Patxot i Jubert , fou articulada i dirigida per l’ Orfeó Català , amb la cooperació d’un consell on eren representats el Centre Excursionista de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya creat l’any 1915 per Tomàs Carreras i Artau, entre d’altres Des de la seva creació, reuní un gran nombre de collaboradors experts en música, literatura i folklore —Marià Aguiló, Antoni Noguera o Cosme Bauzà, per exemple—, amb la finalitat de recopilar,…
,
Federació de Joventuts Musicals de Catalunya
Música
Organització dedicada al foment de l’educació i el conreu musicals entre els joves.
Té el seu origen en les Joventuts Musicals fundades a Bèlgica el 1940 El 1951 es fundaren les Joventuts Musicals de Barcelona i, posteriorment, es crearen delegacions a València 1953, Terrassa 1954, Sabadell 1956, Palma 1956, Mataró 1956, Ciutadella 1958, Igualada 1958, Manresa 1959, Maó 1959, Tàrrega 1959, Badalona 1960, Tarragona 1962, Vilafranca del Penedès 1962, Granollers 1963, Berga 1966, Súria 1966, Sóller 1966, Pollença 1966, Solsona 1968, Olot 1969, Figueres 1972, Martorell 1972, Sitges 1972, Vilanova i la Geltrú 1974, Sant Celoni 1974, Ferreries 1974 i Alaior 1975 El…
Institut de Seguretat Pública de Catalunya
Centre de formació del personal dels diversos cossos que garanteixen la seguretat a Catalunya (mossos d’esquadra, policies locals, bombers, personal de protecció civil i agents rurals).
Centre creat per la Llei 10/2007, de 30 de juliol, de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, com a transformació de l’anterior Escola de Policia de Catalunya fundada el 1985 La preparació de les primeres promocions de mossos d’esquadra començà el 1983 en una institució precedent L’ISPC és un organisme autònom adscrit al Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya Supervisa també els centres i els programes formatius dels membres de les empreses de seguretat privada Té per finalitats, a més de la formació pròpiament dita, la creació,…
Convergència Socialista de Catalunya

Cartell de Convergència Socialista de Catalunya
Política
Organització política formada el 1974 per l’ala esquerra del Moviment Socialista de Catalunya
—encapçalada per Joan Reventós—, el Movimiento para la Autogestión y el Socialismo, Reconstrucción Socialista de Catalunya, i altres grups i persones independents.
Membre de l’Assemblea de Catalunya, del Consell de Forces Polítiques i de la Federació de Partits Socialistes , des d’un socialisme marxista, nacionalista, democràtic i autogestionari, volgué vertebrar la unificació dels socialistes del Principat des del federalisme Assolit parcialment aquest objectiu després d’un míting al Palau Blaugrana de Barcelona juny del 1976, al novembre següent contribuí a la creació del Partit Socialista de Catalunya-Congrés
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina