Resultats de la cerca
Es mostren 1141 resultats
bastidor
Art
Armadura, comunament rectangular, formada amb llistons de fusta o barretes de metall per a fixar les teles que hom ha de pintar o brodar.
Antigament els llistons dels bastidors emprats en pintura eren de secció rectangular, però, per tal d’evitar el fregament de la tela amb les arestes i les consegüents ruptures, foren introduïts els llistons amb el cantell bisellat o arrodonit, i posteriorment els de secció trapezial Els bastidors són denominats fixos quan els encaixos entre llistons són immobilitzats amb clavilles, cola o claus, i mòbils quan disposen d’un sistema de falques A partir de mitjan s XIX aparegueren els bastidors universals, que, mitjançant una numeració i els noms figura, paisatge i marina ,…
corno di bassetto

Corno di bassetto construït a Viena el 1800
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família del vent-fusta.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta senzilla Consisteix en un tub, corbat al principi i a la campana, d’uns 110 cm, de forma bàsicament cilíndrica, proveït de forats i claus El corno di bassetto fou inventat cap a l’any 1760, possiblement pels Mayrhofer de Passau Baviera És un tipus de clarinet , habitualment en fa, que té una característica especial si la nota més greu d’un clarinet és la sexta inferior a la nota del seu to, en el cas del corno di bassetto la nota més greu és la mateixa que la del to de l’instrument Per tant, un clarinet en fa…
art borgonyó
Art
Art desenvolupat a la regió borgonyona.
La història de l’art borgonyó es devia iniciar a l’època galloromana, bé que els seus monuments, dels quals destaquen els d’Autun, no presentin unes característiques locals pròpies sota el domini imperial L’establiment dels burgundis suposà la introducció de l’art germànic sepultures de Charnay-lès-Chalon Del domini carolingi resta una obra summament important les criptes de Saint-Germain d’Auxerre mitjan segle IX Amb el romànic sorgí el veritable art borgonyó, car, en realitat, solament algunes escasses esglésies Saint-Philibert de Tournus entren dins el marc del primer art romànic els…
Les ferramentes d’aplicació
Art gòtic
S’entén per ferramentes d’aplicació el conjunt d’elements de ferro clavats als batents de fusta de les portes, que tenen una funció estructural determinada els claus de porta, les plaques i les planxes de ferro tenen la missió de reforçar la fusta els golfos i frontisses permeten articular els batents els bernats i les lleves, barrar-los i fixar-los els tiradors i picaportes faciliten la mobilitat i exerceixen funcions d’avís els panys, claus i forrellats serveixen per a tancar en ferm Molts d’aquests elements estan ricament ornamentats, especialment quan van clavats a les portes principals…
cilindre
Música
En alguns instruments de vent-metall, mecanisme que permet canviar a voluntat i instantàniament la llargària del tub sonor i modificar-ne el so fonamental.
És un tipus de vàlvula rotatòria que gira damunt el seu eix dins un revestiment cilíndric comandada per un sistema de lleves o claus Normalment, el sistema bàsic de cilindres n’inclou tres, disposats de tal manera que l’ús de la primera clau -la més propera a l’intèrpret- abaixi l’altura del so un to, la segona mig to i la tercera un to i mig Poden combinar-se i accionar-se’n dues o tres alhora per tal d’aconseguir llargàries del tub que permetin fer sons encara més greus La invenció del cilindre, patentat a Viena el 1832, sa J Riedl S’aplica a diversos instruments de metall,…
tonari
Música
Llista d’íncipits de les antífones de l’ofici i de la missa classificats d’acord amb el seu mode.
També pot contenir responsoris o altres cants del repertori Per a cadascun d’aquests cants es dona la fórmula salmòdica i la terminació o diferència que ha de permetre un millor encadenament de la cadença final amb la repetició de l’antífona La seva finalitat és fonamentalment pràctica ajudar el cantor eclesiàstic a aprendre de manera metòdica els elements variables de la salmòdia Sovint apareix incorporat en altres tipologies com antifonaris, graduals, tropers, prosers o costumaris També es troba sovint vinculat a volums on hi ha tractats teòrics Foren especialment freqüents abans del…
perxa
Peça llarga de fusta amb claus, clavilles, etc, que serveix per a penjar-hi robes, mercaderies, etc.
L’escultura decorativa a la catedral de Girona
Art gòtic
L’arquitectura gòtica catalana, racional i austera, exhibeix uns trets diferencials respecte del gòtic del centre i el nord d’Europa que es concreten en la simplicitat d’estructures i la senzillesa de formes, cosa que no va facilitar gens ni mica la presència d’escultura monumental o decorativa a les catedrals catalanes i en altres construccions religioses i cíviques En general, els murs i els elements estructurals, com ara pilars, columnes, arcs, impostes o voltes, mostren preferentment una nuesa ornamental al llarg de tot el període gòtic, fins i tot en l’etapa de més proliferació…
art luxemburguès
Art
Art desenvolupat al Luxemburg, el qual, tot i no tenir unes característiques pròpies ben definides i bé que produït normalment en col·laboració amb artistes d’altres nacionalitats, ha donat noms com els escultors barrocs Albert Hames i Barthélemy Namur (1728-79).
En la pintura del s XIX sobresurten Jean Zens 1832-1920, Pierre Blanc 1872-1945 i Jean Jacoby 1891-1936, mentre que l’escultura monumental fou conreada per PFederspiel Al començament del s XX cal esmentar els arquitectes Pierre i Paul Funk i l’enginyer ARodenge, autor del Pont Adolphe 1899-1903 Escultors del s XX són Claus Cito i Auguste Tremont, i entre els pintors hi ha Max Ersfeld, Edmond Goergen, Joseph Probst i Mathis Wildanger En l’arquitectura recent hi ha Robert Lentz i la parella Michel Mousel i Gaston Witry, autors del gran Centre Européen 1962-66 Tanmateix, els…
història de vida
Educació
Metodologia de recerca qualitativa que permet reconstruir els esdeveniments més rellevants de la vida d’una persona.
Aquesta reconstrucció es pot realitzar de manera lliure o bé dirigida i la seva eina principal és la memòria S’intenta captar la totalitat de l’experiència biogràfica tot descrivint els canvis que han afectat l’individu, amb la visió subjectiva amb què un es veu a si mateix i veu els altres També inclou les claus d’interpretació de nombrosos fenòmens socials que només troben una explicació adequada per mitjà de l’experiència personal d’individus concrets En la recerca pedagògica, se solen presentar en forma d’històries de vida casos singulars d’alumnes i de docents que illustren…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina