Resultats de la cerca

Combaté els perses a Constantina 581, i gràcies a la seva victòria, Tiberi II l’escollí com a gendre i successor Reorganitzà l’administració de l’Imperi i creà els exarcats d’Àfrica i d’Itàlia preludi de la gran reforma dels temes durant el segle VII Protegí les fronteres de Bizanci contra els perses 583-91 i els moros que s’havien insurgit a l’Àfrica 587 També defensà Itàlia contra els longobards, i aturà els àvars i els eslaus a la frontera dels Balcans Malgrat això, no pogué vèncer el descontentament de l’exèrcit, que nomenà emperador el centurió Focas Fou assassinat, juntament amb els…

Intentà de mantenir la unitat de l’imperi, i a la mort de Sever 465 assumí la dignitat d’emperador d’Occident, bé que, dos anys després, elevà al tron de Roma el seu familiar Antemi Procopi No pogué abatre els vàndals a l’Àfrica El 473 designà el seu nebot Lleó com a successor Lleó II , però aquest morí un any més tard

Succeí Miquel I Rangabe com a conseqüència de la revolta militar dels iconoclastes Derrotà els búlgars i defensà enèrgicament Sicília i els territoris asiàtics contra els àrabs Féu deposar en un concili el patriarca Nicèfor i condemnà novament el culte de les imatges 815 Morí assassinat en una església

Militar brillant, es casà amb Ariadna, filla de l’emperador Lleó I Fou regent en nom de llur fill, Lleó II, amb qui després fou coemperador i a la mort del qual 484 governà sol Amb l’ajut dels ostrogots vencé l’usurpador Basilisc 476-77 i sufocà les rebellions de Marcià i Leonci 484 Envià Teodoric a Itàlia a lluitar contra Odoacre 489 Intervingué en les lluites cristològiques entre calcedonians i monofisites amb la publicació d’un edicte reconciliador conegut amb el nom d' Henōtikón

Fill de Carles II de Nàpols, es casà primer amb Tamar Àngel-Comnè, filla de Nicèfor, senyor de l’Etòlia, i després 1313 amb Caterina II de Valois, emperadriu titular de Constantinoble, juntament amb la qual s’esforçà, sense èxit, a recuperar l’imperi Lluità a Itàlia contra Frederic II de Sicília, que el vencé a Falconara 1299, i a Acaia contra la Companyia Catalana d’almogàvers

Intentà de representar la continuïtat i la legitimitat de l’imperi Bizantí caigut, i arribà a abraçar els territoris de Lídia, Bitínia, una part de la Frígia i algunes illes de l’Egea entre les quals Rodes Fou regit per cinc emperadors Teodor I Làscaris, Joan III Ducas Vatatzes, Teodor II, Joan IV i Miquel VIII Paleòleg, que estigueren en lluita constant contra els usurpadors llatins i que, per mitjà de pactes i d’aliances amb altres potentats els tsars de Bulgària, els dèspotes de l’Epir, els reis de Tessalònica, els soldans seljúcides d’Iconi, els venecians i els genovesos, aconseguiren d’…

Una de les sopranos més apreciades del Classicisme i del primer Romanticisme, fou admirada per J Haydn, que elogià la seva veu Estudià a Viena, on tingué com a mestre A Salieri, entre d’altres Debutà el 1803 amb una òpera escrita per FX Süssmayr, Der Spiegel von Arkadien El nom de Milder-Hauptmann està vinculat amb l’òpera de L van Beethoven Fidelio , de la qual el 1805 interpretà el paper de Leonora Fou ella mateixa qui, posteriorment, per tal de fer l’obra més cantable, convencé Beethoven perquè hi introduís diversos canvis, els quals foren incorporats a la nova versió que el compositor en…

Fundada el 316 aC per Antígon Monóftalmos amb el nom d' Antigonea , fou engrandida per Lisímac, que l’anomenà Nicea en recordança de la seva primera muller Nus de comunicacions important a l’època romana, fou embellida i fortificada pels diversos emperadors Solimà la conquerí el 1078 però, alliberada pels croats 1097, el 1204 passà a ésser seu de l' imperi de Nicea De bon principi tingué un bell traçat arquitectònic i posseí esplèndids edificis públics gimnàs, acròpolis, teatre, temples, basíliques i mercats i oficials palau imperial, renovat per Justinià Seu episcopal, resten encara les…

L’Església ortodoxa està organitzada al voltant de seus patriarcals patriarcat o d’esglésies sinodals, unides doctrinalment i litúrgicament, bé que amb una independència jurídica per respecte al patriarcat ecumènic de Constantinoble Després de la ruptura amb Roma Cisma d'Orient , dels mancats intents d’unió —concili II de Lió 1274 i concili de Florència 1439— i, sobretot, d’ençà de la caiguda de Constantinoble sota els turcs 1453, l’Ortodòxia s’anà desmembrant en múltiples Esglésies independents autocefàlia i Constantinoble anà perdent importància…