Resultats de la cerca
Es mostren 389 resultats
Cristià I de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1448-81), de Noruega (1450-81) i de Suècia (1457-64).
Fill del comte Teodoric d’Oldenburg i fundador de la dinastia d’Oldenburg, succeí el rei Cristòfor III Dissolta la unió de Kalmar el 1448, intentà de restablir-la el 1450 proclamà la unió entre Dinamarca i Noruega, que durà fins el 1814, i el 1457 esdevingué rei de Suècia, però hi hagué una revolta el 1464 La derrota de Brunkeberg 1471 posà fi als seus intents de recobrar Suècia El 1460 succeí el seu oncle Adolf en el ducat de Slesvig i en el comtat de Holstein —del qual obtingué l’erecció en ducat— i proclamà llur unió perpètua En garantia del dot de la seva filla Margarida,…
Lluch
Coberta d’un número del 1932 de la revista Lluch
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Revista mensual que el 1921 fundà a Mallorca Gaspar Munar.
Portaveu del monestir de Lluc, en foren precedents “Guia de Lluch” 1884, cinc números i “Lluch” 1908-10, vint-i-cinc números Publicació bilingüe, prengué un to cultural que assolí la seva millor època vers els anys trenta Amb la guerra civil de 1936-39 i la postguerra minvaren força el seu to i la seva qualitat, que tardà més de vint anys a recobrar El 1962, sota l’impuls de Cristòfor Veny, es transformà en “Lluc”, de capçalera en català, i intentà una nova orientació Aviat li sortiren entrebancs i dificultats, fins que a mitjan 1963 el bisbe Enciso, en exigir la dimissió de Veny…
Pere Piulachs i Oliva
Metge cirurgià.
Estudià a Barcelona i es llicencià el 1931 Durant la guerra civil fou metge de l’Hospital Clínic fins a mitjan 1938, que fou detingut al vapor Uruguai i al castell de Montjuïc El 1940 guanyà la càtedra de patologia i clínica quirúrgiques de Santiago de Compostella Passà a Saragossa 1941 i a Barcelona 1942-76, on detingué la mateixa càtedra Autor de diverses obres mèdiques, les seves Lecciones de patología quirúrgica iniciades l’any 1948 han tingut una influència decisiva en la cirurgia hispànica contemporània Publicà també llibres de poesia El viento encadenado i obtingué el premi de poesia…
Josep Solervicens i Bo
Literatura catalana
Filòleg i historiador de la literatura.
Doctor en filologia catalana 1992, és professor de literatura catalana moderna i de teoria de la literatura a la UB des del 1993 ha impartit cursos de literatura a la Freie Universität de Berlín 2002 i 2004 Ha publicat estudis sobre gèneres literaris d’arrel clàssica al Renaixement el diàleg i la comèdia i sobre Mencía de Mendoza, l’antologia Renaixement a la carta 1996, amb E Duran, la monografia El diàleg renaixentista Joan Lluís Vives, Cristòfor Despuig, Lluís del Milà, Antoni Agustí 1997, i el manual Literatura catalana moderna el Renaixement 2000, entre d’altres Del 1992 al…
Pierre d’Ailly
Cristianisme
Científic, teòleg i cardenal francès.
Alumne del Collegi de Navarra, arribà a la cancelleria de la universitat parisenca 1389 poc temps després fou bisbe de Lo Puèi 1395 i de Cambrai 1397 l’antipapa Joan XXIII el féu cardenal el 1412 Intentà de posar fi al Cisma d'Occident demanant al concili de Constança —on atacà violentament l’heretgia hussita— la reforma de la cúria romana i la creació d’un concili general al qual el mateix papa s’hauria de sotmetre Hom li atribueix 174 obres entre altres Imago mundi , sobre geografia universal, obra que consultà Cristòfor Colom, on planteja el problema —capital a l’època— de la…
Gabriel Sánchez
Història
Tresorer general i conseller àulic aragonès.
Fill d’un jueu convers, gràcies al seu càrrec aconseguí d’aplegar una gran fortuna i d’exercir, amb els seus germans, vinculats també a la tresoreria reial, una gran influència Fou acusat d’instigar la mort de l’inquisidor de Saragossa Pedro de Arbués 1485, duta a terme per dos dels seus germans, Juan de Pedro i Alonso que pogueren fugir a Itàlia i pel seu sogre, que fou decapitat Ell fou absolt gràcies a la seva influència Amic de Cristòfor Colom, en fou un dels afavoridors aquest, en tornar del seu primer viatge, li referí el descobriment, per carta, des de Lisboa, carta…
Jordi Torra i Figueras
Música
Pianista i compositor.
Estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on el 1953 guanyà el premi d’honor de piano i harmonia El 1960 es traslladà a Alemanya, on fou deixeble de Jorgen Uhde piano i Bernhard Rövenstrunck composició El 1961 ingressà com a professor de piano al Conservatori de l’Ateneu Igualadí que també dirigí fins el 1963, mentre prosseguia la seva formació compositiva amb Cristòfor Taltabull en l’estudi de contrapunt Establert a Alemanya el 1966, fou docent en un centre d’ensenyament superior Gäsdonck-bei-Goch, Rin del Nord-Westfàlia La seva producció és de tècnica molt perfecta i d’una…
,
L’alcaldessa de Barcelona renuncia a retirar el monument a Colom
En resposta a la petició de Catalunya en Comú, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, refusa retirar l’estàtua de Cristòfor Colom Colau argumenta que l’estàtua, erigida el 1888, és una “icona de Barcelona” i proposa contextualitzar-la per tal d’explicar l’impacte negatiu del descobriment d’Amèrica sobre la població indígena El monument és objecte de diversos atacs vandàlics com els que s’han produït arreu del món des de l’onada de protestes per la mort d'un ciutadà negre per la policia contra altres monuments considerats per alguns grups icones del colonialisme i del racisme,…
el Vernet
Sector de la ciutat de Perpinyà (Rosselló) a l’esquerra de la Tet.
Era un antic terme centrat en el desaparegut castell de Vernet , a 2 km de la Tet, al N, vora l’actual bifurcació de les carreteres de Perpinyà a Narbona i a Foix En aquest indret sorgí un nucli urbà que prengué el nom de l' Alt Vernet , per oposició a la zona propera a la riba esquerra de la Tet, formada al darrer quart de s XIX el Baix Vernet A la zona intermediària, l’alt rendiment dels conreus regats pel canal del Vernet i de Pià , que rega també les veïnes terres de Sant Genís de Tanyeres i la localització d’establiments religiosos les clarisses, el Bon Pastor…
Bernat de Boïl

Fra Bernat Boil,per M. Fuxa
© Fototeca.cat
Història
Cristianisme
Diplomàtic i eclesiàstic.
De família noble aragonesa, fou secretari de Ferran II de Catalunya-Aragó, abraçà la vida eremítica a Montserrat 1480-81 i esdevingué superior dels ermitans 1482 traduí per a ells del llatí a l’aragonès el tractat De religione 1489 Interessat pel lullisme, es relacionà amb Arnau Descós i Pere Deguí Enviat per Ferran II a la cort de França per gestionar-hi la devolució dels comtats de Rosselló i de Cerdanya 1486-87, hi conegué Francesc de Paula i ingressà a l’orde dels mínims 1491, orde que introduí després a la corona catalanoaragonesa A petició dels mateixos monarques, Alexandre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina