Resultats de la cerca

Generalment utilitza la llengua castellana i és de caràcter profà, tot i que a partir del segle XVI començaren a ser freqüents els de temàtica religiosa A l’origen es tractava d’una cançó breu, sovint d’arrel popular, utilitzada com a tornada o refrany i alternada amb una o diverses estrofes o cobles Amb el temps el terme començà a designar la composició sencera, molt freqüentment tractada polifònicament, i esdevingué el principal gènere musical del Renaixement ibèric Les colleccions més importants de villancicos polifònics a tres i quatre veus es troben en el Cancionero Musical de Palacio i…

Vida De formació bàsicament autodidàctica, rebé les primeres lliçons de música de la seva mare El contacte que establí amb Manuel de Falla, a partir del 1929, fou essencial en el desenvolupament del seu talent Membre, com el seu germà Ernesto , de l’anomenada Generació del 27, les seves primeres obres s’adscriuen al neoclassicisme, però posteriorment s’interessà per llenguatges més avantguardistes com el dodecatonisme i el serialisme Durant la Segona República fou crític d’ El Sol En acabar la Guerra Civil Espanyola s’exilià a Mèxic, on a partir del 1940 fou professor del Conservatori…

Fill del pintor de Morvedre Marià Maella Se n'anà a Madrid, on treballà amb l’escultor Felipe de Castro i fou un dels primers deixebles d’Antonio González Ruiz a l’Academia de San Fernando, acabada de crear, on guanyà diversos premis Amb la intenció d’anar a Amèrica, el 1759 anà a Cadis, on pintà una gran tela — El terratrèmol del 1755 — per al monestir de Santo Domingo probablement la que ara hi ha a la casa de la ciutat i diversos retrats Anà, però, a Roma, on guanyà diversos premis a les acadèmies de San Luca i del Campidoglio d’aquesta època és l' Autoretrat de l’Academia de San Fernando…

Vida Fou mestre de capella a Granollers abans de ser-ho de la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona el 1715, en substitució de Lluís Serra Pel novembre del 1733 assolí la plaça de mestre de capella de la catedral de Toledo, càrrec que conservà fins a la seva jubilació per malaltia el 1762 La seva producció es conserva majoritàriament a l’arxiu musical de la seu de Toledo, per bé que també n’hi ha algunes obres a El Escorial, la Biblioteca de Catalunya i a Montserrat Compongué obra vocal religiosa en romanç, en què cal destacar nombrosos villancets, alguns d’ells a vuit veus amb violins…

Estudià a Granada al taller d’Ade Mena 1638-46 El 1646 s’installà a Sevilla, on obrí taller propi, que aviat tingué una gran fama féu, entre altres, el Retaule de l’església de Santa Anna , a Montilla 1652, el de la Capilla de los Vizcaínos de Sevilla, avui a l’església del Sagrario 1666, el de l’Hospital de la Caridad, de Sevilla, i el Crist de la Caritat de l’església d’aquest hospital Del 1675 són quatre relleus de la façana de la catedral de Jaén A partir d’aquest moment les seves obres acusen un predomini de taller, amb repetició de tipus i inferior qualitat artística, bé que del 1680 és…

Estudià a Montserrat 1778 Fou mestre de capella a les catedrals de la Seu d’Urgell 1780-81, de Girona 1781-85 i de Còrdova 1785-1822 i al convent de La Encarnación de Madrid 1787-89 Gràcies a unes bones assignacions i emoluments econòmics de la catedral cordovesa es pogué dedicar a viatjar A Barcelona, Madrid, Saragossa i altres llocs, cercà bons músics a fi de contractar-los per a aconseguir un lluïment més gran de la capella musical de la seu cordovesa L’obra de Balius és extensísima i consta d’unes 435 composicions, que es conserven a diversos arxius de catedrals i monestirs de la…

Fou deixeble de Ricardo Dorado a Madrid i de Samuel Rubio a El Escorial El 1960, gràcies a una beca d’intercanvi cultural del Ministeri d’Afers Estrangers, anà a ampliar coneixements a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, on fou alumne de G Petrassi, Boris Porena i Bruno Maderna Tornà a Madrid el 1963, i el 1969 la seva obra Solo a Solo , per a flauta i guitarra, guanyà el premi convocat per Joventuts Musicals Aquest fou el punt de partida d’una carrera compositiva marcada per l’èxit i el reconeixement Entre d’altres, guanyà el premi de la Radiotelevisió Italiana per Al-gamara  …

Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles de València, i el 1786 fou pensionat per aquesta entitat per estudiar a l’Academia de San Fernando Les primeres obres foren la decoració de la façana de la sala de ball del palau del marquès de Cogolludo i l’ornamentació de l’escala del Palacio Real Carles IV li encarregà 1790 alguns grups per al seu famós Pessebre són notables l’harmonia de conjunt i la perfecció de detall del dels Innocents El 1794, malgrat la seva joventut, fou nomenat escultor de cambra honorari Intervingué com a tal en ornamentacions per a la Casita del Príncipe d’El Escorial…

Ingressà a l’Academia de San Fernando el 1851 Des del 1856 patí d’una malaltia que limità les seves possibilitats La pintura italiana d’El Escorial li desvetllà l’interès per Itàlia i, passat un quant temps a França, s’establí a Roma el 1857 Iniciat en l’idealisme natzarenista Tobies i l’àngel , 1860-62, Madrid, Casón del Buen Retiro, ben aviat passà al realisme, sense deixar, però, la temàtica històrica Testament d’Isabel la Catòlica , 1864 —medalles d’or a Madrid 1864 i a París 1867— Presentació de Joan d’Àustria a Carles V , 1869 o La mort de Lucrècia , 1871 —medalla d’or a Madrid— tots…

Una antiga tradició feia néixer a Portell, antic cap del terme, sant Ramon Nonat El convent mercedari es fundà vers el 1245, després que Guerau, prior de l’església de Solsona, concedís la propietat de l’església de Sant Nicolau, existent en el dit lloc, a Pere Nolasc, mestre de l’orde mercedari La tradició vol que es traslladés al convent el cos de Sant Ramon, i l’augment de devoció al sant fou causa de l’ampliació del convent els anys 1597 i 1625 i que el general de l’orde Pedro de Salazar el 1675 iniciés la construcció del gran convent i església, anunciats pomposament com l’Escorial de la…