Resultats de la cerca

Cofundador del Grup 47 i creador de nombroses revistes literàries, entre les quals Texte un Zeichen 1954-57, escriví novelles i narracions de gran èxit, sobretot l’autobiografia Die Kirschen der Freiheit ‘Les cireres de la llibertat’, 1952 i la novella Sansibar oder der letzte Grund ‘Zanzíbar o el darrer fonament’, 1957, crítica del totalitarisme que anulla la llibertat individual De gran èxit, si bé amb la crítica dividida, foren les novelles Die Rote ‘La pèl-roja’, 1960 i Efraim 1967 Entre les seves obres destaquen els nou relats publicats sota el títol de Mein Verschwinden in Providence ‘…

L’any 1866 installà un taller on construí un aparell, al qual donà el nom genèric d’ avió i l’específic d’ Éole Impulsat per un motor de vapor, l’ Éole s’elevà i recorregué uns 50 m el dia 9 d’octubre de 1890 Les proves oficials se celebraren el 14 d’octubre de 1897 al camp de Satory Versalles, on l’aparell aconseguí de rodar 60 m i de recórrer uns 150 m en successius vols curts i 300 m en ple aire És autor d’ Aviation militaire 1909, Avionnerie militaire 1912 i  La première étape de l'aviation militaire en France 1915

Metge psiquiatre de professió, fou cap del Servei de Psiquiatria de l’ Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i catedràtic de psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona  Fou autor de treballs sobre la seva especialitat mèdic, entre els quals L’orientació antropològica existencial de la psiquiatria, premiat per l’Institut d’Estudis Catalans el 1961  El nostre caràcter 1961, Què cal saber d’higiene mental 1963 i Tractat de psiquiatria 1981 i, en assaig, Tòtems actuals 1960 i altres treballs relacionats amb la literatura com Mossèn Cinto vist pel psiquiatre 1958 i Geni i catalanitat de…

Cursà la carrera de dret, però ja des de petit revelà un gust precoç pels espectacles Els seus estudis, el seu treball com a advocat i el fet de formar part de diverses companyies escèniques el portaren a viure a diferents ciutats d’Itàlia S’inicià en el teatre amb algunes obres per a la companyia de còmics del teatre San Samuele de Milà Griselda , Don Giovanni Tenorio , etc A Pisa 1745-48, on exercia la carrera d’advocat, escriví Arlecchino servitore di due padroni , bé que els anys decisius com a comediògraf començaren el 1748 A partir d’aquest any treballà com a autor per a la companyia…

Catedràtic de llengua i literatura castellanes a l’institut de Girona i als instituts Milà i Fontanals i Joanot Martorell que dirigí, de Barcelona, i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona Publicà, a més de nombrosos llibres didàctics, Historia de la literatura española 1948 nombroses edicions i Introducción a la metodología del análisis estructural 1969

Es llicencià en psicologia al Smith College 1942 i, després d’ampliar estudis a la universitat de Califòrnia s’establí a Nova York El 1963 publicà The Feminine Mystique 1963, obra de gran repercussió el 1965 en fou publicada la versió en català en la qual analitzava el conjunt de suposats valors als quals, per tal de subratllar-ne el caràcter fals, qualificà de “mística” que mantenien a la dona en un estat de subordinació respecte a l’home a través, sobretot, de la institució matrimonial Constatava, al mateix temps, l’estat d’insatisfacció declarat o latent d’una gran part de la població…

Estudià violí amb Joaquim Vidal i més endavant amb Matthieu Crickboom, i harmonia amb Eduard Frígola i després amb Enric Morera El 1896 fou contractat per a formar l'Orquestra Soler de Sant Celoni, la qual debutà dos anys més tard A 25 anys dirigí, a Sabadell, l’orquestra de balls i concerts Els Fatxendes i diversos cors, i fundà l’Orquestra Clàssica A Barcelona es féu càrrec de la direcció de diversos orfeons i, el 1908, del cor Catalunya Nova Estrenà les òperes La dona d’aigua 1911 i La Mare 1926 altres obres escèniques són El monjo de la selva, Anacreont i Una vegada era un rei , d’…

Dedicat primerament a l’estudi dels motors i de la compressibilitat dels gasos, s’orientà cap a l’aeronàutica després d’haver construït 1912 un túnel aerodinàmic a Frankenburg Àustria El 1915 féu el primer avió totalment metàllic de duralumini, que revolucionà la indústria aeronàutica

Fill i successor de Cristià I, s’apoderà del ducat de Holstein, el qual compartí amb el seu germà Frederic El 1497 succeí Sten I al tron de Suècia però, una revolta l’expulsà d’aquest país el 1501

Passà del camp de la psiquiatria a la filosofia, i n'esdevingué professor a Heidelberg 1917 Deposat pels nazis, fou rehabilitat posteriorment, fins que la Universitat de Basilea el cridà com a professor 1948 Concep la filosofia com una “dilucidació de l’existència”, és a dir, com una reflexió total —i no pas objectivadora, com és la reflexió científica— de la condició humana concreta, no abstracta Aquesta condició humana es revela en les “situacions límit” sofrença, corporeïtat, mort, etc Com que aquesta existència diu comunicació entre existents, és a dir, superació de la perspectiva…