Resultats de la cerca

Tenia la forma d’un tronc de piràmide invertit, amb tres parets planes i una de convexa la cara de l' ore per tal de facilitar l’extracció del producte final El forn era construït de pedres fogueres, revestides parcialment de planxes de ferro La paret contrària a la cara de l' ore , el piec del foc , era la més consistent i on hom aplicava la tovera Hom li sobreposava una peça de ferro —les porgues —, foradada per donar pas a la tovera, la qual injectava l’aire amb una inclinació de 35°C a 45°C La tovera anava connectada amb la caixa de vents , on hi havia una…

Hom l’ha anomenat també barisfera i endosfera El terme és l’acrònim de níquel-ferro

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, normalment formant agregats de llargs cristalls prismàtics o fibrosos La seva densitat és de 2,98-3,35, la qual augmenta segons el contingut de ferro Quan aquest és molt elevat és anomenada nefrita Té un color blanc És un mineral freqüent en les calcàries dolomítiques metamorfosades

Dins la prehistòria catalana, l’edat dels metalls es pot dividir en dues grans etapes La primera, fins a la introducció del ferro, ocupa tot el segon millenni aC i l’inici del primer, i es pot identificar per l’ús del coure, primer, i tot seguit del bronze Correspon a la fase eneolítica equivalent a la civilització megalítica, entre poc abans del 2000 i el 1500 aC i l’edat del bronze, particularment destacada al País Valencià cultura del bronze valencià A Menorca, la fase del bronze antic, amb covetes sepulcrals artificials, correspon a la primera etapa del coneixement del coure…

Fixades amb cargols a elements de fusta o ferro i a tapes i cloendes, serveixen per a facilitar el moviment giratori de les portes i d’altres coses que tanquen i obren

Constitueix el principal emmagatzemador fisiològic del ferro en els teixits, principalment a les cèllules reticuloendotelials del fetge, la melsa i el moll dels ossos El seu component proteic és l’apoferritina, que té un pes molecular de 450 000

Als Països Catalans, al període centrat en la baixa edat mitjana segles IX o X al XVI, les citacions textuals i la toponímia descobreixen fargues i ferreries a les comarques muntanyenques, des de la Vall d’Aran i la Fenolleda fins a l’Alcalatén i enllà Tanmateix, la zona del Pirineu català no tingué una concentració metallúrgica comparable a la de l’occità, l’aragonès i el basc Els segles XVII i XVIII són els de plenitud la producció d’algunes fargues podia assolir 100 tones anuals Alins de Vallferrera, Ordino, Ripoll, i la producció total devia ésser de dos milers de tones, xifra que…

Se n’estengué l’ús a partir del segon milleni aC, a Escandinàvia En època prehistòrica es destaquen les fíbules de la cultura de La Tène A Grècia i a Roma foren profusament decorades Les invasions bàrbares difongueren per Europa el tipus nòrdic, que, amb diferents adaptacions, fou conservat fins al s XIV a partir d’aleshores la fíbula fou emprada només per a ornaments religiosos Als Països Catalans hom començà a utilitzar les fíbules tot seguit de l’entrada dels pobles indoeuropeus de la primera edat del ferro cultura hallstàttica, als primers segles del primer millenni aC n'han…

El color bru hi és degut al complex argillohúmic i als òxids de ferro hidratats que envolten les partícules del sòl Les terres brunes es formen sobre diversos tipus de roca mare, en regions de clima temperat i relativament humit

La nitruració consisteix a exposar les peces que hom vol tractar —a l’interior d’un forn i a una temperatura entre 500°C i 550°C— a l’acció d’un corrent d’amoníac, el qual a aquesta temperatura es dissocia, en contacte amb el ferro, en hidrogen i nitrogen, i aquest, per difusió en la superfície de l’aliatge, forma nitrurs, de ferro i dels altres metalls que hi són presents, de gran duresa La penetració del nitrogen és d’uns 0,4 mm en unes 50 h, i d’1 mm en unes 100 h La duresa conferida a les superfícies nitrurades, superior a l’obtinguda pels altres tractaments de…