Resultats de la cerca

Conreà els temes d’història i sobretot el retrat mitològic Membre de l’Académie Royale 1718, des del 1742 fou pintor de la cort de Lluís XV Entre les seves obres cal esmentar Enriqueta de França com a Flora 1742 Galleria degli Uffizi, Florència, Mme de Caumartin com a Hebe 1754 National Gallery, Washington i Maria Leczińska 1748 Dijon

Fou un dels impulsors de la fundació de la Societat d’Història Natural de Balears i estudià la flora de Mallorca i, especialment, la de Cabrera Publicà Les plantes medicinals baleàriques 1954, reeditat el 1981 i el 1983 i, pòstumament, Catàleg de la flòrula de l’illa de Cabrera i dels illots que l’envolten 1976

La creació de la liquenologia parteix sobretot de l’obra del suec Erik Acharius 1757-1819, autor de la Synopsis methodica lichenum 1814 La seva labor de descripció i ordenació de les noves espècies, basada encara sobre caràcters macroscòpics, però feta ja segons criteris moderns, fou ampliada per Elias Magnus Fries 1794-1878 Posteriorment, l’italià De Notaris començà a emprar els caràcters microscòpics, i Fréderic Nylander 1822-89 hi afegí la utilització de reaccions acolorides Simon Schwendener 1826-1919 demostrà el 1867 i el 1869 la composició doble dels líquens, opinió que aixecà, a la…

Fulla de la dicotiledònia Sapindus , procedent dels jaciments miocens de la Bisbal Baix Empordà Jordi Vidal / MIPS A uns 2 km de la ciutat de la Bisbal, a la localitat de Cruïlles, en una pedrera dels seus voltants, hom ha trobat restes d’una flora fòssil pertanyent possiblement al Vallesià superior, ja que se situa per sobre d’un jaciment de mamífers datat com del Vallesià mitjà Les plantes apareixen en capes argiloses de tonalitat vermellosa i groguenca amb intercalacions d’arenes i de conglomerats En l’estudi paleoecològic de la flora trobada es poden diferenciar…

Fill del farmacèutic i botànic  Antoni de Bolòs i Vayreda  i germà de la geògrafa Maria del Tura de Bolòs i Capdevila Catedràtic de botànica a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona 1953 membre de la Institució Catalana d’Història Natural 1945, de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1963, de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans 1964, del comitè permanent de la Station Internationale de Géobotanique Méditerranéenne et Alpine SIGMA de Montpeller 1964 i de la Societat Catalana de Biologia 1965 consultor regional per a la península Ibèrica i les Illes…

Existia ja el 1099, i la seva demarcació formà sempre part del terme jurisdiccional de Sau La seva església fou reedificada entre els anys 1780 i 1782 avui es troba tancada i sense culte El seu cens normal era de 10 masies el 1885 tingué un màxim de 26 famílies la principal, el mas Tortadès, amb planters d’avets i altra flora especial

Fou catedràtic d’història natural a la Universitat de Santiago de Compostella 1849-68 i a Barcelona 1868-88 on exercí també interinament de rector 1880 Deixeble de Joan Francesc de Bahí, és autor de l' Ensayo de una flora fanerogámica gallega 1852, que fou el primer catàleg florístic de Galícia El seu herbari es conserva a la facultat de Biologia de Barcelona

Creà un jardí botànic privat i aplegà un herbari considerable Fou un dels principals corresponsals d’Antoni Palau i Verdera, a qui envià regularment llavors i plantes vives per al Real Jardín Botánico de Madrid, i amb qui herboritzà pel Principat, la flora del qual arribà a conèixer força bé S'enfrontà sovint amb els botànics acadèmics del seu temps

Fou membre fundador de la Institució Catalana d’Història Natural i un dels fundadors i conservador del Museu d’Artà es dedicà sobretot a l’estudi de les plantes i dels insectes de Mallorca Publicà diversos treballs Contribució a la flora balear 1905-49, Insectes de Mallorca Artà i Capdepera 1907, Els Limonium de la península d’Artà Mallorca 1974, etc

És autor de nombrosos treballs florístics sobre les terres mediterrànies, dels quals cal destacar Notes sur un voyage botanique dans les îles Baléares et dans la province de Valence 1882, on recull moltes dades d’interès de la flora de Mallorca i del País Valencià, i el començament de la Flore des Alpes Maritimes 1892, que continuà després John Isaac Briquet