Jaciment de la Bisbal (Baix Empordà)

Fulla de la dicotiledònia Sapindus, procedent dels jaciments miocens de la Bisbal (Baix Empordà).

Jordi Vidal / MIPS.

A uns 2 km de la ciutat de la Bisbal, a la localitat de Cruïlles, en una pedrera dels seus voltants, hom ha trobat restes d’una flora fòssil pertanyent possiblement al Vallesià superior, ja que se situa per sobre d’un jaciment de mamífers datat com del Vallesià mitjà. Les plantes apareixen en capes argiloses de tonalitat vermellosa i groguenca amb intercalacions d’arenes i de conglomerats.

En l’estudi paleoecològic de la flora trobada es poden diferenciar dues paleofitoassociacions: la que poblava les zones humides de les vores lacustres, constituïda per Equisetum parlatorii, Typha latissima, Poacites, Myrica, Salix, etc.; i la que cobria les planúries i les petites elevacions que envolten l’antiga conca lacustre, on abunden Cinnamomum polymorphum, Pterocarya fraxinifolia, Platanus aceroides, Populus balsamoides, Acer trilobatum, etc. Aquesta vegetació s’estenia pels volts d’una zona lacustre formant masses boscoses importants on són molt freqüents les impressions de fulles d’arbres. Hi abunden les restes de Cinnamomum polymorphum (una mica més del 25%), però el seu nombre és inferior al del conjunt de les caducifòlies, que predominen ja en la flora de la zona, de les quals destaquen Pterocarya fraxinifolia i Platanus aceroides. La proximitat del mar i la poca altitud on es trobava la conca permet de suposar que les temperatures mitjanes devien ser superiors a les existents a la Cerdanya i a la Seu d’Urgell contemporàniament, que es trobaven més allunyades del mar i a una altitud mitjana. El fet que s’hagi extret a la Bisbal un percentatge més gran de restes de tipus subtropical, que són molt més escasses a les conques pirinenques, dona suport a aquesta suposició.

El clima d’aquesta zona durant el Vallesià devia ser de tipus temperat càlid, probablement amb mitjanes tèrmiques pròximes als 18°C. Les nombroses fulles de Cinnamomum permeten de suposar que les estacions fredes devien tenir temperatures suaus. La presència de formes de tipus mediterrani assenyala que els estius devien ser càlids i més aviat secs. La humitat ambiental sembla que era una mica superior a l’existent a les conques pirinenques i suficient per a la supervivència d’aquests boscos, tot disminuint a mesura que ens allunyem del llac.

A continuació, la llista presenta els cormòfits fòssils miocens dels jaciments de la Bisbal, amb dades elaborades per l'autor a partir de fonts diverses.

Jaciment de la Bisbal
PTERIDÒFITS Equisetum parlatorii
ANGIOSPERMES MONOCOTILEDÒNIES Poacites, Smilax, Typha latissima
ANGIOSPERMES DICOTILEDÒNIES Acer trilobatumAcerAlnus stenophyllaCarpinus betulusCinnamo olymorphumCarya bilinicaFraxinus deletaLaurus canariensisL. princepsMyrica vindoboniensisPaliurusPlatanus aceroidesPopulus balsamoidesPterocarya fraxinifoliaQuercus drymejaQ. ilexQuercusSalix lavateriSalixSapindus bilinicusUlmus brauniiUlmusViburnumZelkova ungeri