Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià comerç a Suïssa i a Alemanya, on es formà literàriament Era nebot de Joan Maragall , el qual l’encoratjà vers la poesia Conreà el gènere, des d’un doble vessant D’una banda, s’hi entreveu la influència del romanticisme alemany especialment de Goethe en poemes de to narratiu, tal com exemplifiquen Elegies germàniques 1910 o Tres poemes 1920 De l’altra, s’hi adverteix la impressió lírica i el ritme maragallià, sobretot a La merla i altres cants 1914, 2a ed revisada 1937 Tant en un cas com en l’altre s’adverteix un component vitalista i, en definitiva, la…

De formació autodidàctica, el 1914 es donà a conèixer com a compositor amb l’obra per a cor i orquestra Der Zauberlehrling 'L’aprenent de mag', amb text de JW Goethe Del 1916 al 1931 exercí la docència a la Toonkunst Muziekschool de Rotterdam Fou un gran dinamitzador de la vida musical del seu país, juntament amb S Dresden, M Vermeulen i D Ruyneman, des del Vereniging voor Moderne Muziek Societat per a la Música Moderna, entitat dedicada a la divulgació de la música contemporània Així mateix, presidí la Societat de Compositors Holandesos Seguidor del filòsof R Steiner, pare de l’…

Fill d’un kantor que li forní els primers coneixements musicals, a Viena fou alumne de GCh Wagenseil, gràcies al qual després ensenyà clavicèmbal a Maria Antonieta reina de França i Maria Carolina reina de Nàpols Obtingué fama d’excellent clavicembalista, i també de pianista quan aparegué el fortepiano Malgrat que es tornà cec i hagué de retirar-se 1755, continuà component peces per a piano i lieder La seva música per a teclat inclou divertiments, sonates, cadències, variacions i preludis, a part dels Sis concerts , opus 3 1773 Bona part de la seva producció orquestral nombrosos concerts i…

La tradició prové de les odes gregues de Píndar segle VI-V aC i d’Horaci segle I aC La seva temàtica és variada, i es pot categoritzar en anacreòntica inspirada en els poemes lleugers i sensuals d’Anacreont, pindàrica sobre les virtuts dels herois a la manera de Píndar, moral seguint Horaci, sagrada i amorosa Durant el Renaixement es produí una recuperació del gènere, i els seus paràmetres s’incorporaren a la poètica vulgar P de Rostand en fou un dels poetes més representatius al segle XVI Parallelament, alguns músics de l’època posaren música polifònica a les odes clàssiques A l’Anglaterra…

Estudià dret Del 1988 al 2005 fou jutge del Tribunal Constitucional del land del Rin del Nord-Westfàlia Ha estat professor de dret a les universitats Friedrich-Wilhelm de Bonn 1982-91, Johann Wolfgang Goethe de Frankfurt del Main 1982-92 i imparteix filosofia del dret a la Universitat Humboldt de Berlín Com a escriptor, s’inicià en el gènere de la novella negra amb Selbs Justiz ‘La justícia de Selb’, 1987, escrita conjuntament amb Walter Popp, protagonitzada pel detectiu Gerhard Selb nom que es pot…

Estudià a la Universitat de Viena on fou deixeble de J Von Schlosser i M Dvořák L’any 1935 es traslladà a Londres, on començà a treballar per al Warburg Institute, del qual esdevingué director 1959-76 Exercí a més, la docència a les universitats de Londres, Oxford i Cambridge La seva obra The Story of Art 1950, traducció catalana de 1999 obtingué una difusió extraordinària La seva especialitat fou, però, la de l’art del Renaixement italià, que enfocà des d’una perspectiva psicosociològica Art and Illusion 1959, Norm and Form 1966, Symbolic Images 1972, The Heritage of Apelles 1976, The Sense…

Fou alumne de Melchinger i de Strehler Les seves escenificacions es caracteritzaren per un ritme equilibrat i harmònic L’any 1972, realitzà el seu primer muntatge a la Schaubünhe Berlín amb l’obra Geschichten aus dem Wiener Wald  ‘Històries dels boscs de Viena’, de Hórvath Com Stein i Hübner, reivindicà una reforma del teatre burgès amb solucions alternatives com les imatges i la pantomima, però contraposà al realisme de Stein la creació de mons fantàstics El 1975 celebrà a París amb el Faust Salpêtrière un dels seus èxits més grans La seva predilecció especial per Hölderlin es mostrà en…

Fill de Thomas Arnold Fou professor de poesia a Oxford 1857-67 Durant molts d’anys exercí d’inspector d’ensenyament i, a través de contactes amb professors europeus, treballà en la reforma dels mètodes educatius anglesos Schools and Universities on the Continent 1868 La seva poesia, molt de l’època victoriana, es distingeix per la influència dels grecs, de Goethe i d’alguns contemporanis com Browning o Tennyson Entre d’altres, publicà el poema dramàtic Empedocles on Etna 1852, dues sèries de Poems 1853 i 1855 i la poesia completa 1869 El seu to greu i melangiós traeix una ironia…

Estudià a la Musikhochschule de Frankfurt, i després amplià la seva formació amb Wolfgang Fortner a Friburg El curs 1963-64 estigué becat a la Villa Massimo de Roma per a estudiar direcció d’orquestra amb Bernd Alois Zimmermann Posteriorment, ocupà diversos càrrecs com a director a les orquestres de les òperes de Bonn 1964-68, Kiel 1969-71, Saarbrücken 1971-84, Hamburg 1984-87 i Hilversum 1987-90 Exercí també la docència a la Musikhochschule de Frankfurt i collaborà en la difusió de les obres contemporànies al capdavant tant d’orquestres com de grups especialitzats De la seva producció,…

Estudià a la Universitat de Budapest i treballà d’infermer, de periodista i de sociòleg Amb el sociòleg István Szelény preparà el volum Els intellectuals i el poder 1969, a causa del qual fou detingut i, posteriorment, hagué d’abandonar el país Un dels principals intellectuals crítics amb les estructures de l’antiga Europa de l’Est, la seva obra assagística continuà a Antipolítica Meditacions a Europa Central 1980, La malenconia de renéixer 1991,  Inventari canviant 1996, The Invisible Voice Meditations on Jewish Themes 2000 i A Guest in My Own Country A Hungarian Life 2003, entre d’altres…