Resultats de la cerca
Es mostren 2199 resultats
Francesc Figueras i Albert
Literatura catalana
Comediògraf, narrador i periodista.
Fou empleat de l’Ajuntament de Gràcia, i, durant la República, governador de Mallorca i cap de personal del ministeri d’Ultramar Fou collaborador d’“Un Tros de Paper”, amb el pseudònim Sistacs En els seus articles de costums, hi destaca la presentació de tipus poc habituals en altres autors, com els procedents de la burgesia plutocràtica Lo americano , 1866 També s’acostà a la Barcelona industrial, i depassà així el món menestral més característic del costumisme de l’època Com a dramaturg, fou autor d’alguna peça original, al costat de traduccions del francès al castellà, entre…
Francesc Sanahuja Toledano

Francesc Sanahuja Toledano
CLUB EXCURSIONISTA DE GRÀCIA
Esport general
Dirigent esportiu.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC i del Club Excursionista de Gràcia CEG Inicià la seva activitat excursionista a la dècada de 1960 amb sortides i escalades per les muntanyes properes a Barcelona i el Pirineu Oriental Durant els anys setanta consolidà la seva activitat i amb els anys ascendí els principals cims dels Pirineus i dels Alps Participà en expedicions a Grenlàndia Esquimo, 1985 i Alaska McKinley, 1995 El 1990 formà part del comitè organitzador de la final del Campionat del Món d’escalada esportiva a Barcelona Fou president de la Federació d’Entitats…
Jaume Pons i Martí
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
Aprengué la tècnica a l’acadèmia del seu oncle R Martí i Alsina, on s’inicià en l’observació del natural El 1870 fundà a Gràcia una escola de dibuix i pintura i començà a realitzar obres d’encàrrec Aviat excellí com a retratista amb una producció abundosa de to neoclàssic impregnat de Romanticisme Autoretrat , 1872 Carolina Pons , 1876, collecció Pairó-Pons, Girona El 1878 s’establí a Sant Feliu de Guíxols, on muntà novament una escola i pintà nombrosos paisatges marins, atapeïts de personatges que expressen el to real del costumari de l’època El Moll, La Cucanya, El Recó ,…
Medir
Sant llegendari que, segons una versió molt tardana, era un pagès català que habitava en un mas prop del camí ral de Barcelona a Sant Cugat del Vallès.
Segons la mateixa llegenda, passà per allà el bisbe de Barcelona Sever, que fugia dels seus perseguidors, el qual féu el miracle de fer florir i granar de sobte les faveres que plantava en aquells moments Medir Interrogat pels perseguidors, els digué que el bisbe Sever havia passat quan ell plantava les faves, cosa que, presa com a burla, fou la causa del seu martiri Pere Serra i Postius escriví sobre això Lo pagès sant del Vallès 1733 El seu culte se centra a la capella de Sant Medir , dins el terme de Sant Cugat del Vallès, on és visitat cada any, el dia de la festa 3 de març, per colles…
Josep Maria de Sucre i de Grau
Pintura
Literatura catalana
Intel·lectual, poeta, assagista, traductor i pintor.
Vida i obra Per línia paterna fill de nobles, el llinatge dels quals, d’origen flamenc, és certificat des del 1663, i per línia materna entroncat amb la burgesia catalana dedicada a les professions liberals El seu quadravi Carlos de Sucre y Gairedo mort el 1736, marquès de Preux, d’origen flamenc, fou tinent de rei de Barcelona, governador de Cuba i rebesoncle del mariscal Antonio José de Sucre El seu pare, Joan de Sucre i Llopis, ideològicament de tendència republicana, fou procurador dels tribunals i, durant un cert temps, tinent d’alcalde de la vila de Gràcia Fortament…
,
Josep Maria Madurell i Marimon
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Historiador i arxiver.
Vida i obra Després d’assistir a les aules dels Germans de la Doctrina Cristiana de la Bonanova, cursà estudis a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona i a l’Escola d’Arquitectura, estudis frustrats per una greu malaltia i per la dedicació als negocis familiars De formació autodidàctica, es vinculà al món dels arxius catalans i de la investigació històrica des del 1921 En aquesta línia, fou adscrit a l’arxiu del Museu Marítim de Barcelona durant els anys 1940-44 i al de la Sociedad Anónima Cros del 1940 al 1969 Tanmateix, la seva tasca més transcendent fou el…
, ,
Grup Excursionista de l’Orfeó Gracienc
Excursionisme
Entitat excursionista del barri de Gràcia de Barcelona.
Fou fundada l’any 1912, integrada dins de l’Orfeó Gracienc L’any 1940 es fusionà amb el Centre Excursionista Pallars i el Centre Excursionista Rafael Casanova 1916, amb la qual cosa sorgí la Unió Excursionista de Catalunya de Gràcia UEC-Gràcia Editava el butlletí Drecera
Jaume Clotet i Fabrés
Cristianisme
Claretià.
Es formà al seminari de Vic i fou ordenat sacerdot a Roma el 1842 Amb Antoni Maria Claret fundà la Congregació de Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria Fou superior de la Casa Missió de Vic 1861 i secretari general 1888-95 Publicà Catecismo de los mudos 1870 i una biografia d’Antoni Maria Claret 1882
Club d’Escacs Tres Peons
Escacs
Club d’escacs del barri de Gràcia de Barcelona.
Fundat el 1971, nasqué de la fusió del CE Gràcia, del CE Rosselló i del CE Torre de Rei S’uní l’experiència del primer, la categoria del segon i l’empenta del tercer La primera seu s’ubicà a la Cooperativa de Teixidors a Mà, antiga seu del CE Rosselló El 1981 es traslladà al Club Helena i el 2004 al nou centre del carrer de Ros de Olano Reuneix jugadors amateurs , disposa d’escola d’escacs i té per objectiu la formació Des de la seva creació participa en el Campionat de Catalunya per equips El 2004 es proclamà campió de Catalunya de segona divisió El 2007 fou campió de primera…
Unió Gracienca d’Escacs
Escacs
Club d’escacs del barri de Gràcia de Barcelona.
Un cop acabada la Guerra Civil, les quatre entitats escaquistes de Gràcia Penya Gracienca d’Escacs, Avant Escacs, Club Escacs Gràcia i Cercle Gracienc d’Escacs foren obligades per les autoritats franquistes a fusionar-se per tal d’estar ben controlades Els quatre clubs, després d’una fase intermèdia en què es convertiren en dos, es fusionaren en un de sol, cosa que donà lloc al naixement de la Unió Gracienca d’Escacs, coneguda amb l’acrònim UGA La Penya Gracienca d’Escacs guanyà el primer Campionat de Catalunya per equips 1924 l’any de la seva fundació En el palmarès…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
