Resultats de la cerca

Ala pivot conegut com Fali , formà part de l’ Indústries García de Santa Coloma de Gramenet  durant tota la seva carrera esportiva És l’únic jugador del club que té retirada la samarreta, amb el dorsal número 6 Debutà amb el primer equip la temporada 1980-81 i es retirà el 1992 La temporada 1985-86, el club es proclamà campió de Catalunya i ascendí a primera divisió estatal, i la següent guanyà el Campionat d’Espanya i pujà a la divisió d’honor Formà part de la selecció espanyola i participà en el primer Campionat del Món FIFA Guanyà dos campionats estatals amb la selecció…

Començà a jugar l’any 1955 al Club Banesto Posteriorment jugà al CD Cottet-Indo i obtingué una Copa 1960 i tres Campionats de Catalunya 1961, 1962, 1963 Del 1968 al 1972 fou jugadora del Picadero JC i finalment de l’Om de Santa Cruz de Tenerife Fou internacional absoluta A les Canàries exercí durant setze anys d’entrenadora de diferents equips, entre els quals el CB Tenerife Krystal, on aconseguí l’ascens a la màxima categoria També fou entrenadora del Cajalón Zaragoza i el CN Canoe Parallelament, fins el 1991, fou tècnica de la federació espanyola, en què exercí d’entrenadora ajudant la…

S’inicià al CD Milan i el 1992 s’incorporà al juvenil del RCD Espanyol Encara formant part de l’equip filial, debutà a primera divisió el 1997 La temporada 1997-98 anà cedit al Deportivo Alavés, i a l’inici de la següent, a la Unió Esportiva Lleida, fins que el desembre del 1998 s’incorporà al primer equip del  Reial Club Esportiu Espanyol de Barcelona  de manera definitiva Durant tretze temporades 1996-2010 disputà 380 partits oficials, 340 dels quals a la Lliga, on marcà 134 gols i es convertí en el màxim golejador català de la història de la competició Fou capità i el màxim golejador de la…

Es llicencià a Barcelona l’any 1928 Entrà al Servei d’Urologia de l’Hospital de Sant Pau 1933 i a partir del 1951 en fou el director El dirigí també un cop convertit 1953 en Institut d’Urologia, i dirigí l’escola d’especialització urològica que hi radica 1967 L’any 1971 fou nomenat catedràtic d’urologia de la Universitat Autònoma de Barcelona Publicà un Atlas de Urología 1933 i 1986, Endoscopia urinaria 1942, que li valgué el premi Rubio de l’Academia Nacional de Medicina, un Tratado de urología clínica 1944 i Tuberculosis urinaria y genital masculina 1958

Prengué l’alternativa a Castelló de la Plana el 1956 D’estil molt elegant amb la capa i la muleta, tingué un persistent defecte a l’hora de matar Es retirà l’any 1983 Fou el torero espanyol que més vegades torejà a Mèxic, amb un total de 155 A la plaça Monumental de Barcelona torejà 243 vegades Fou comentarista en les corrides televisades i professor de l’Escola Taurina de Madrid

S'incià professionalment el 1998 als diaris El País i El Periódico de Catalunya L'any 2000 fou enviat a l'Orient Mitjà per a documentar el conflicte palestinoisraelià per a l'Agència EFE El 2004 s'incorporà a l'Associació de Fotògrafs Professionals d'Espanya, i des del 2006 treballa com a freelance per a alguns dels diaris més importants del món, especialment el New York Times Ha realitzat reportatges fotogràfics en molts dels punts més conflictius del món, amb una especial dedicació a l'Orient Mitjà Palestina, el Líban, l'Iraq, el Sàhara Occidental, etc, bé que ha cobert també altres zones…

En categoria juvenil, guanyà nou Campionats d’Espanya tres de tres bandes, tres de lliure i tres de quadre 47/2 i dos Campionats d’Europa de tres bandes 1992, 1995 En categoria absoluta, es proclamà onze vegades campió d’Espanya de tres bandes 1995, 1998-2005, 2007, 2014 i una de biatló En l’àmbit internacional, aconseguí quatre Campionats del Món 1998, 2005, 2010, 2016, una Copa del Món 2005, tres Supercopes del Món 2005, 2006, 2017, dos Campionats d’Europa 1997, 2000 i dos Campionats Iberoamericans També guanyà dues medalles d’or en els Mundials 2002, 2006 i fou nomenat millor jugador de l’…

Llicenciat en dret, l’any 1990 ingressà als Mossos d’Esquadra  i ascendí en l’escalafó fins a arribar a cap de la Comissaria General d’Investigació Criminal 2013 L’abril del 2017 fou nomenat major dels Mossos d’Esquadra, càrrec vacant des de la retirada del primer titular Joan Unió 1994-2008 Comandà l’operatiu policial que feu front als atemptats de l’agost del 2017 a Barcelona i a Cambrils , tasca per la qual el cos rebé reconeixement internacional i les medalles d’Or de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona, juntament amb altres cossos policials i d’emergència Dies…

S’inicià l’any 1990 i formà part de l’equip de Barcelona, amb el qual aconseguí diversos títols estatals Posteriorment es traslladà a València i s’incorporà a l’equip d’aquesta ciutat Participà en els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996 i obtingué la medalla d’argent als Jocs Paralímpics de Sydney 2000 També participà en diversos campionats del món i d’Europa

Membre del Club Orientació Catalunya, fou el primer campió absolut de Catalunya 1994, campió d’ultrallarga distància 1995, 1997, de mitjana distància i esprint 1997 Vencé també en la Copa Catalana 1993, 1997, 1998, i en la Lliga 1993, 1994, 1996 Ha estat vicepresident de la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya 1991-2006 i n’és el president des del 2006 Fou primer classificat en el Campionat de França de raids d’estratègia 2002, subcampió de la Copa de França de marató-O 1999 i guanyador de la Lliga Espanyola de marató-O 2008, junt amb Miquel Soro És autor dels manuals de l’…