Resultats de la cerca

És integrada per músics d’arreu d’Europa, que es reuneixen quatre cops l’any sota la batuta de directors convidats Edmon Colomer  en fou el primer Posteriorment, entre d’altres, ha estat dirigida per Neville Marriner, Gennadij Roždestvenskij, Philippe Entremont, Vladimir Ashkenazy, Christian Zacharias, Vasilij Petrenko, Pablo González, Alberto Zedda, Michał Nesterowicz, Gianandrea Noseda des de 1997, el director principal i Jaime Martín des de 2011, el director titular Ha actuat amb cantants i solistes de primer nivell, com Victòria dels Àngels, Montserrat Caballé, Alícia de Larrocha o Paco…

Visqué des que tenia quinze anys a Lleida, on cursà estudis musicals al Conservatori Municipal Després d’ampliar-los al de Barcelona, on estudià instrumentació i composició amb Xavier Montsalvatge , el 1962 s’incorporà al Conservatori Municipal de Música de Lleida Hi exercí durant molts anys càrrecs a la direcció i també la docència com a professor de llenguatge musical, acompanyament, acústica i estètica Compongué principalment per a cobla, sobretot sardanes, d’entre les quals cal esmentar El petit Oriol   i L’encís del mar primer premi Joaquim Serra, 1977 i 1979, Joguinejant primer premi…

Les primeres notícies sobre la pràctica musical a Lleida daten de l’època visigòtica El bisbe Pere segles V-VI fou destacat per sant Isidor com un gran compositor de textos litúrgics Els documents musicals més antics, i d’indubtable valor musicològic, són els còdexs procedents de la seu de Roda, que arribaren a Lleida quan s’efectuà el trasllat de la seu episcopal al segle XII Les primeres notícies sobre cantors catedralicis daten del segle XIII L’any 1279 consta el nom de P Muniz com a organista de la catedral La informació de què es disposa sobre la música dels segles XIV i la primera…

Es formà a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona El 1980 en collaboració amb Ramon Sanabria i Boix Lleida, 1950 fundà Artigues & Sanabria Arquitectes Les seves primeres obres mostren un historicisme contingut, com és el cas de l’Auditori Enric Granados a Lleida 1983-84, l’edifici per a la nova seu de la Diputació d’Osca 1985-87 —amb un vestíbul que conté frescs del pintor Antonio Saura— o la caserna de la Guàrdia Urbana a la Rambla de Barcelona 1984-88 Construïren també diverses obres a Sant Cugat del Vallès, com els edificis d’oficines Torreblanca 1988-91 i…

Inicià la seva formació musical de manera autodidàctica, però posteriorment estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Magí Alegre fou el seu primer mestre de guitarra, instrument que perfeccionà amb Francesc Tàrrega, de qui esdevingué el millor alumne Començà a fer concerts a Barcelona quan tenia disset anys, i al principi del segle XX inicià una sèrie de gires per la península Fou a París on es donà a conèixer internacionalment Durant el període 1904-14 visqué a la capital francesa i entaulà amistat amb I Albéniz, R Viñes, M Ravel, C Debussy, F Mompou i M de Falla, entre d’altres…

Nascut en el si d’una família de músics, des de ben aviat manifestà la seva inclinació per la música, i a l’edat de sis anys oferí a Barcelona el seu primer recital públic El pedagog i continuador de l’escola pianística d’Enric Granados, Frank Marshall, que assistí al concert, es feu càrrec des d’aquell moment de la seva educació pianística Als setze anys es presentà com a solista de l’Orquestra Municipal de Barcelona, amb el Concert núm 1 de Beethoven El 1957 Giménez anà a París, on estudià amb Marcel Ciampi Ha estat premiat en diversos concursos, com ara el Geneva International…

Nascut en el si d’una família de músics, des de ben aviat manifestà la seva inclinació per la música, i a l’edat de sis anys oferí a Barcelona el seu primer recital públic El pedagog i continuador de l’escola pianística d’Enric Granados, Frank Marshall, que assistí al concert, es feu càrrec des d’aquell moment de la seva educació pianística Als setze anys es presentà com a solista de l’Orquestra Municipal de Barcelona, amb el  Concert núm 1  de L van Beethoven El 1957 Giménez anà a París, on estudià amb Marcel Ciampi Ha estat premiat en diversos concursos, com ara el Geneva…

Figura de primera línia del Renaixement italià, les allusions a la música són nombroses en la seva producció, especialment en la seva obra cabdal, la Divina Comèdia , en què les referències a l’art musical se situen tant en el pla de la forma com en el del contingut En l’aspecte formal, s’ha remarcat la transposició de diversos procediments compositius que determinen l’arquitectura del poema, sigui en l’estructura estròfica, la distribució de les simetries o la disposició del material narratiu, en el qual s’ha vist una transposició de la polifonia de l’època Pel que fa al…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Oberón Cinematográfica Antonio Chavarrías, Barcelona, Nisa Emilio Oviedo REFERENT LITERARI Basat en la novel la homònima de Ferran Torrent GUIÓ SMonleón, FTorrent, Teresa de Pelegrí, Dominic Harari FOTOGRAFIA Andreu Rebés color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Rafael Jannone MUNTATGE Joaquín Ojeda, Marisol Nievas i Albert Manera so MÚSICA Pascal Comelade, José Manuel Pagán SO Daniel Fontrodona, Pablo Sanz INTERPRETACIÓ Pere Ponce Lluís Dalmau, Cristina Plazas Feli, Feodor Atkine Patrice El Belga , Juli Mira dr Ferrús, Roger Casamajor Rafael Salgado,…

Vida Fill de cantants d’òpera, el 1907 s’installà a Barcelona Estudià piano amb Enric Granados i composició amb Felip Pedrell Director de l’Orquestra de Pau Casals, collaborà, des del 1922, a l’Oficina Musical del Cançoner Popular de Catalunya, al costat de Francesc Pujols, recollint cançons de Mallorca i Menorca També feu de crític musical i assagista a "La Publicitat", "Mirador" i "Revista de Catalunya" a partir del 1923, i formà part de l’equip directiu de Ràdio Associació de Catalunya El 1927 posà música a un documental sobre l’illa de Mallorca dirigit per Josep M Verguer, que es convertí…