Resultats de la cerca

Professor universitari de filosofia del dret i filosofia política de les universitats de Pàdua 1940-48 i Torí 1948-84 Fou director, juntament amb Abbagnano, de la “Rivista di Filosofia” Estudià la filosofia del dret des de la perspectiva de la filosofia analítica, i, posteriorment, en la línia d’un neopositivisme jurídic També escriví assaigs força influents de teoria política, en els quals, tot allunyant-se del marxisme, defensà des d’uns pressupòsits liberals tesis properes a la socialdemocràcia De la seva obra hom pot esmentar La filosofia del decadentismo 1944, Politica e cultura 1955,…

Començà a estudiar a l’Instituto Nacional de Música de Rio de Janeiro el 1926, on fou alumne de P Silva, F Braga i W Burle Marx Set anys després s’inicià en la composició tendint cap a un estil neoclàssic El 1935 ingressà com a professor d’harmonia en aquella institució, i al final de la dècada esdevingué director d’orquestra L’any 1940 cofundà l’Orquesta Sinfónica Brasileña, que dirigí durant vuit anys Tres anys més tard, després de realitzar treballs de camp al nord-est del Brasil, canvià el seu estil i en desenvolupà un altre basat en el folklore del país El 1949 fundà l’…

Es formà al Conservatori Grossmann i amb F Pazofskij Posteriorment, el 1942 ingressà a l’Acadèmia de Música de Viena, on estudià piano amb Bruno Seidlhofer i teoria i composició amb Joseph Marx El 1946 guanyà el primer premi del Concurs de Ginebra, fet que li comportà l’inici d’una important trajectòria internacional, amb una fita destacada en el debut, l’any 1950, al Carnegie Hall de Nova York L’any 1962 renuncià en part al concertisme i es dedicà a la composició, fet que marcà un punt d’inflexió en la seva carrera Atret cada vegada més pel jazz , inicià una nova etapa en la qual aquesta…

Es doctorà a Barcelona estudià matemàtiques i física a Zuric i seguí diversos cursos a les universitats de París, de Lovaina i de Friburg Catedràtic de filosofia de les ciències de la Universitat de Barcelona 1934, hi introduí la logística i la filosofia de les ciències Exiliat el 1939, exercí sobretot a Veneçuela, i és considerat un dels filòsofs més importants en llengua castellana Característica seva és l’atenció que fa al llenguatge filosòfic i les estretes relacions que aquest manté amb el llenguatge científic i el literari La seva obra més important és Metafísica natural estabilizada y…

Estudià Marx a Leipzig 1885 el 1896 fou encarregat a Bordeus del primer curs creat a les universitats franceses de ciències socials i pedagogia, i el 1902 ocupà la càtedra de ciències de l’educació a la Sorbona Fundà 1879 la revista l' Année sociologique , per mitjà de la qual foren difosos importants descobriments sobre les societats inferiors i sobre l’evolució de les idees morals Seguint la línia de Comte, bastí una sociologia positiva, tot cercant una comprensió dels ‘fets socials’ a partir de lleis universals, les quals han d’ésser una expressió concreta de les relacions…

Es diferencia de l'estatització i de la nacionalització en el fet que la socialització implica que els beneficis obtinguts reverteixin a la societat en socialitzar els mitjans de producció en conjunt —i no alguns, i normalment no els més importants, com és el cas de les nacionalitzacions— i transferir-los a l’estat hom intenta de consolidar un sistema econòmic de tipus socialista, mitjançant la creació d’un sector socialista potent, que impulsi el desenvolupament econòmic En una accepció més àmplia, Marx i els teòrics marxistes utilitzen aquest terme per a fer referència a una de…

Té com a objecte, d’una banda, d’emprar l’anàlisi matemàtica per a formular la teoria econòmica en la forma més convenient per a consentir l’especificació empírica de l’estadística i, de l’altra, de fornir a l’estadística instruments perfeccionats en el treball concret per als fins perseguits per la teoria econòmica Les observacions econòmiques són contemplades per mitjà d’una mostra que hom considera representativa d’un univers Les relacions entre la teoria, la matemàtica i l’estadística es donen per mitjà d’unes relacions dialèctiques entre la formulació de la teoria, l’…

Debutà professionalment a Faixes, turbants i barretines , una recopilació de Xavier Fàbregas a partir de textos de Pitarra i altres autors del s XIX 1976 Ha intervingut en nombrosos muntatges, entre d’altres, Els pispes i Marx–Bakunin 1977, L’òpera de tres rals de BBrecht 1984, Les alegres casades de Windsor de WShakespeare 1994, Woyzeck de GBüchner 2001, Mestres antics de TBernhard 2003, Homenatge a Catalunya 2004, Espectres de HIbsen 2008 i Hikikomori de JFaura 2009 Ha treballat amb diverses companyies, com la del Teatre Lliure 1981-82 o la de JMFlotats — Cyrano de Bergerac 1985—, i el 1990…

Especialista en història d’Àfrica S'orientà cap aquesta especialitat durant el seu exili a França del 1974 al 1977 a causa de la seva militància antifranquista De nou a Catalunya, es llicencià en psicologia el 1979 i en història a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1983 i es doctorà en història d’Àfrica a la Universitat de Barcelona el 1987 Ha estat professor a les universitats de Dakar 1979-80 i de Madagascar-CUR d’Antananarivo 1981-83 i ha impartit cursos en diverses universitats europees Des del 1985 és professor de la Universitat de Barcelona Fou un dels fundadors del Centre d’…

Es basa en l’afirmació que el nivell de salari no pot ultrapassar el nivell de subsistència necessari per a la manutenció del treballador i assegurar la seva reproducció La teoria de Lassalle i, en general, la de tots els socialistes no marxistes Léonard Sismondi, Louis Blanc, Charles Fourier, etc coincideix amb les formulacions d’Adam Smith i de David Ricardo, que recolzen sobre la teoria de la població, de Malthus Segons Smith, els salaris tendeixen a coincidir amb el nivell de subsistència, bé que en algun moment hi poden estar per sota o per sobre Si es troben per sobre d’aquest nivell, l…