Resultats de la cerca
Es mostren 2023 resultats
segment
Tecnologia
Cadascun dels anells d’acer, de secció generalment rectangular o trapezial, que hom introdueix en unes ranures especialment practicades a la perifèria de l’èmbol d’un motor per tal que serveixin de junta entre l’èmbol i la camisa del cilindre.
En un èmbol, que normalment té quatre segments o tres, en els motors de poca cilindrada i ràpids, hom distingeix els segments de compressió, els rascadors i els recollidors d’oli Els segments de compressió solen ésser de secció rectangular o trapezial i són dipositats, en nombre d’un o dos, a la part més pròxima a la cambra de combustió Els segments rascadors solen tenir la secció semblant a la d’una ungla, són disposats sota els de compressió i tenen per finalitat rascar l’oli de la camisa Els segments recollidors d’oli solen ésser de perfil en C i són…
crespell
Pastisseria
Pasta dolça ondada, dentada o rugosa.
La forma i la composició de la qual varien segons les regions coca de pasta adobada, molt esponjosa, feta de farina, ous i sucre Camp de Tarragona, Garrotxa, sovint fregida amb molt d’oli Ribagorça mena de bunyol de farina i oli Vallès, Priorat i, també de flor de carbassera empanada Baix Empordà petita coca de farina amb saïm o oli i, a vegades, amb ous, llet o suc de taronja, ensucrada i amb puntes o tavelles a la vorera Menorca, Mallorca
desparafinatge
Química
Operació d’eliminar dels olis de greixatge els hidrocarburs que constitueixen la parafina i que se solidifiquen a temperatura ordinària.
La presència d’aquests hidrocarburs produeix, a baixes temperatures, una disminució de la fluïdesa de l’oli i en dificulta la bona circulació en els punts de greixatge El procediment més emprat per al desparafinatge consisteix a filtrar l’oli a temperatures entre -35 i -40°C, en presència d’un solvent, generalment propà El propà, en evaporar-se, produeix el doble efecte de dissoldre l’oli i de refredar la parafina fins a la seva solidificació, amb la qual cosa permet la filtració
Viriat

La mort de Viriat, cap dels lusitans, oli de José de Madrazo (1807)
Museo Nacional del Prado
Història
Pastor i capitost lusità en la lluita contra la dominació romana.
Eludí la matança del pretor Galba 150 i el setge del pretor Vetili 147, el qual derrotà i occí en una emboscada a les muntanyes de Ronda 146 Utilitzant la tàctica de guerrilles, vencé repetides vegades els romans Malgrat ésser derrotat pel cònsol Fabi Màxim Emilià 145-144, continuà la lluita Signà un acord de pau amb el cònsol Servilià 140 i fou proclamat “amic del poble romà” El cònsol Cepió anullà el tractat i preparà un nou atac Viriat volgué pactar, però fou assassinat pels seus enviats, subornats pels romans
Domènec

Sant Domènec en un oli sobre taula de Pedro Berruguete realitzat en 1493-99
Museo del Prado
Cristianisme
Religiós i fundador de l’orde dominicà, de nom Domingo de Guzmán.
Estudià filosofia i teologia a Palència 1184-94 i, ordenat de sacerdot, esdevingué sotsprior del capítol dels canonges regulars d’Osma El 1203 acompanyà a Roma el bisbe d’Osma, Diego de Azevedo, antic prior del capítol De tornada, féu estada al Llenguadoc amb els legats i predicadors tramesos per Innocenci III per convertir els albigesos El 1208 fundà a Prouille, prop de Tolosa, una casa de monges sota la regla augustiniana Després de la croada contra els albigesos 1209-13, decidí de fundar, amb sis companys, una petita comunitat de predicadors a Tolosa El 1217, amb l’aprovació del papa, rebé…
jatrofa
Botànica
Planta oleaginosa no comestible, de la família de les euforbiàcies.
Originària de l’Amèrica Central, actualment es troba estesa per tota l’Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica Les seves llavors contenen un 40% d’oli El seu conreu es pot fer en terrenys de mala qualitat i necessita almenys una pluviositat de 300 mm anual L’oli ha estat utilitzat per a fabricar sabó, però modernament s’està utilitzant per a produir biodièsel, ja que no competeix amb productes alimentaris, ni amb terrenys aptes per al conreu d’aliments D’altra banda, l’oli és químicament molt adequat per a produir biodièsel El seu punt de congelació és inferior…
cacauet

Cacauets
© Fototeca.cat-Corel
Alimentació
Llavor del cacauet.
Els cacauets, que tenen un elevat poder energètic 5,9 cal/g i un alt contingut en calci 1 mg/g i en fòsfor 4 mg/g, són directament comestibles, però habitualment són sotmesos a uns determinats processos industrials Un procediment corrent consisteix a sotmetre'ls a torrefacció i salar-los Una altra tècnica és de fregir-los amb oli de 3 a 10 minuts a 140°C i després salar-los o no Hom n'obté farina , olioli de cacauet, una mantega i una proteïna, que és emprada en l’obtenció d’una fibra sarelon de propietats anàlogues a la llana
convertidor de parell
Tecnologia
Dispositiu que transmet el parell motor d’un arbre, anomenat conductor, a un segon arbre, anomenat conduït, i amb el qual hom aconsegueix de variar uniformement la velocitat de gir d’aquest segon arbre i evita les variacions discontínues que apareixen en els canvis de marxa d’engranatges.
El més emprat és el convertidor hidràulic de parell , que consisteix en una bomba d’àleps solidària amb l’arbre conductor, una turbina que acciona l’arbre conduït i una corona fixa amb àleps d’inclinació variable, tot això dins un càrter ple d’oli En girar, l’arbre conductor impulsa l’oli, que incideix sobre la turbina, la qual fa girar l’arbre conduït La corona fixa fa d’intermediari entre la bomba i la turbina, de manera que segons la inclinació del raig d’oli varia el parell transmès a la turbina Hom els utilitza en els canvis de marxes automàtics
màquila
Física
Antiga mesura d’oli, pròpia de Tortosa.
És igual a la vuitena part d’un cadaf Equival a 0,18 l
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina