Resultats de la cerca

Vida i obra Atestat des del 1395, pertanyia a la menestralia ciutadana era corder d’ofici, però assolí una folgada situació econòmica La seva única obra literària conservada, Testament , en 1473 versos de codolada, és datada el 1419 Es divideix en dues parts de diferent caràcter, encara que ofereixen unitat A la primera, de clar contingut humorístic, l’autor-protagonista, que apareix amb el seu autèntic nom de Bernat Serradell, emmalalteix, es confessa i fa testament, mentre la seva muller és empaitada per un framenor, que després és empresonat pel bisbe La segona constitueix una visió d’…

Exercí de metge La seva poesia és d’arrel tradicional, amb reflexos de Carner Publicà Els meus racons de Vic 1947, La finestra oberta 1954, Llaors i ofrenes 1956, Poemes de tarda 1964 i Secrets 1970 Entre els seus treballs monogràfics, cal destacar Història del Círcol Literari de Vic 1962 i Les societats recreatives vigatanes del vuit-cents 1973

Fill del paraire Pere Sala, es casà el 1592 amb Maria Sellers i féu la passantia d’examen d’argenter el 1593 El 1606 fou nomenat argenter de la catedral de Vic, on treballà tota la seva vida, fent imatges de plata, calzes, etc, tot perdut Féu l’urna de plata dels màrtirs Llucià i Marcià 1618 És autor de creus processionals per a la Móra 1598, Sant Bartomeu del Grau i Sant Julià Sassorba 1617 Intervingué, amb el seu fill, en la revolta del 1640 de Vic, d’on fou conseller, i tingué cura de les encunyacions de moneda vigatana dels anys 1640 i 1641

Es formà al seminari de Vic i a Roma És autor de diversos poemes i de treballs de crítica literària Publicà composicions a Antologia Estudiants de Vic 1951 i a la Quarta antologia universitària 1955 Fou soci fundador i director de Presbyterium  1969 i dirigí 1972-76 els Quaderns de Pastoral

Vida Estudià al seminari de Vic i començà a escriure poesies de molt jove, que aplegaria més tard en diversos reculls i amb algunes de les quals anys a venir guanyaria premis als jocs florals Fou un dels fundadors de l’ Esbart de Vic 1867, nucli poètic que emulà el paper de la suprimida Universitat Literària i del qual edità una primera antologia 1879 Aquesta institució agrupà un estol de joves poetes, entre els quals Jacint Verdaguer , amb el qual collaborà al llarg de diverses etapes de la seva vida, tots ells relacionats amb el seminari conciliar i amb un fort sentiment patriòtic…

Fill d’Andreu Febrer Vic, 1352- i de Francisca Callís, probablement neta de Barchinona Calis, la primera persona d’aquest cognom que detingué el domini útil del mas  el Callís Orís, d’on era també el jurista Jaume Callís ~1370-1434, fill de Sibilia Callis, cosina segurament de Francisca El 1398, quan ocupava el càrrec d’escrivà de Martí I l’Humà, prengué part en la croada contra Barbaria Després fou cambrer del rei Martí el Jove de Sicília, al servei del qual intervingué activament en l’acció contra el rebel Artal d’Alagó i en negocià l’extradició a la cort francesa El 1418 Alfons el Magnànim…

Doctor en farmàcia 1874, residí a Vic, on exercí la seva professió i fou professor d’història natural i fisiologia a l’institut Amic de Jacint Verdaguer i de Jaume Collell, participà en la fundació de l’ Esbart de Vic 1867 collaborà a La Renaixença , La Ilustració Catalana , La Veu de Catalunya , La Veu de Montserrat  i la Gazeta Vigatana Concorregué assíduament als jocs florals de Barcelona, on obtingué la flor natural amb Criat major 1878 i la viola amb Penediment 1892 en fou mantenidor el 1890 i el 1903 i president el 1921 La seva obra poètica, emmarcada tota dins un Romanticisme moderat…

Cursà els estudis eclesiàstics al Seminari de Vic i rebé l’ordenació sacerdotal el 1956 Amplià els estudis a l’Institut Superior de Litúrgia de París, on el 1966 obtingué el grau de m agister sacrae liturgiae amb la tesi L’ordo catalano-narbonès per a la consagració d’esglésies Retornat a Vic, exercí de director espiritual, prefecte de teologia 1973 i vicerector 1977 del Seminari i hi ensenyà també francès, religió i litúrgia 1966-77 Fou professor a la Facultat de Teologia de Catalunya 1970-2005 i a l’Institut de Litúrgia de Barcelona El 1978 succeí al doctor Eduard Junyent com a conservador…

Acompanyà l’expedició del Rosselló en temps del rei Pere III el Cerimoniós, per recomanació del qual assistí el rei de Bohèmia El rei el nomenà superinspector dels peritatges que feien els cirurgians de les lesions causades en baralles

Fill del mestre d’obres i autor teatral Marià Callís i Collell Fundà, juntament amb Lluís B Nadal, la societat catalanista Catalunya Vella 1902, en la qual ocupà el càrrec de secretari, i fou director de la Cámara Agrícola Ausetana 1903 i el delegat de Vic de la Càtedra Agrícola Pere Grau 1908  El 1906 va participar en el Primer Congrés Internacional de la Llengua catalana i, en l’àmbit periodístic, fou president de l’Associació de Premsa de Vich 1931, vocal de l’Associació de Premsa Catalanobalear 1932 i membre del Círcol Literari de Vich Des del 1933, signant com Galderic i com Isidro de…