Resultats de la cerca

Vida Mostrà un talent inusual per a la música quan encara era un infant, i la seva veu li permeté d’entrar al cor de l’església de Sant Joan de Leipzig Quan només tenia dotze anys, ja escriví alguns motets i una cantata Els seus estudis musicals, però, es veieren interromputs per la mort del seu pare, circumstància que deixà la família en una greu situació econòmica El seu tutor l’apartà dels estudis musicals i l’encaminà cap al magisteri Durant alguns anys es formà autodidàcticament, fins que el 1896, gràcies a una beca, aconseguí d’entrar al Conservatori de Leipzig Poc després inicià una…

Vida A l’edat de sis anys rebé la primera formació musical de part del seu pare, Bartolomeo Cherubini, que era maestro de cembalo al teatre florentí de la Pergola Posteriorment estudià tècniques de composició amb Bartolomeo Felici i el seu fill Alessandro P Bizzarri i G Castrucci foren altres músics florentins que contribuïren a la seva formació musical Cherubini s’inicià en lde compositor amb obres de gènere religiós, i la seva primera peça fou la Missa in credo en re m per a quatre veus i orquestra, estrenada a Florència el 1773 sota la direcció de Bartolomeo Felici A divuit anys, Cherubini…

Deixeble de P Mascagni al Liceu Musical Rossini de Pesaro, fou organista en diverses esglésies, professor de música a Carrara 1909-13 i Rímini 1914-29 i director del Conservatori de Música de Parma 1929-55 El seu llenguatge musical és tradicional i poètic, amb una línia melòdica clara La majoria de les seves obres estan pensades per als infants, als quals dedicà des d’òperes fins a peces de piano i obres corals Les composicions que obtingueren un major èxit foren les òperes Ciottolino Roma 1922, Ghirlino Milà 1940, L’orso re Milà 1950 i La capanna dello zio Tom Parma 1953 També…

Aquest tipus de veu, també coneguda com a "veu lliure" pel fet de no estar subjecta a la disciplina imitativa, té un caràcter d’acompanyament i no és infreqüent en els cànons Acostuma a estar situada al baix vegeu els diferents cànons de les Variacions Goldberg , BWV 988, de JS Bach i a tenir una funció de sosteniment harmònic Tanmateix, malgrat mantenir-se externa a la trama imitativa, la veu complementària també pot assumir el paper de cantus firmus com és el cas d’alguns cànons de L’ofrena musical , BWV 1079, de Bach o d' ostinato Cànon i giga en re M, de J Pachelbel

La síllaba si també s’utilitza per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota Equival a la lletra B del sistema de notació alfabètica anglosaxona i a la H en la notació germànica Aquesta síllaba, afegida al segle XVII i, per tant, amb posterioritat al sistema medieval de sis síllabes de l' hexacord , probablement fou creada a partir de les inicials de Sancte Iohannes , les dues últimes paraules de l' Himne de vespres a sant Joan Baptista , a partir del qual, prenent les primeres síllabes de cadascun dels seus hemistiquis, es formaren les sis síllabes originals ut, re…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec Fou inventat a Londres l’any 1562, destinat tant al repertori solista com a l’acompanyament del cant Formà part dels consorts consort en combinació amb les violes de gamba, flautes dolces, llaüts i cítares, i cap al final del segle XVII s’usà també per a reforçar el baix continu Consta de sis o set ordres de cordes dobles, afinades do1, re1, sol1, do2, mi2, la2 T Morley i J Dowland l’inclogueren en els seus consorts , i A Ferrabosco el Jove publicà un llibre d' Ayres amb acompanyament de llaüt o pandora

Competí representant el Club Esportiu Institut Guttmann Fou campiona d’Espanya individual una vegada i subcampiona en diverses ocasions En el terreny internacional, guanyà l’Obert Tolosa-Balma 2010, 2011 en individual i, en dobles, l’Obert Ath 2008, 2011, l’Obert de Baviera 2011, l’Obert de Montfermeil 2010 i l’Obert de l’illa de Ré 2010 Amb la selecció espanyola participà en set edicions de la Copa del Món per equips 2003-07, 2010, 2011 i disputà els Jocs Paralímpics d’Atenes 2004 En el rànquing mundial assolí la trentena posició en individual i la vintena en dobles Es retirà el 2011

Especialitzat en crol, es formà al Club Natació Palma de Mallorca i el 1982 marxà a Barcelona, on s’afilià al Club Natació Montjuïc El 1985 passà al Club Natació Catalunya Fou campió de Catalunya de 100 m lliure 1982 i d’Espanya d’hivern d’aquesta mateixa prova 1985 També fou campió de Catalunya en 4 × 100 m estils 1982, en 4 × 100 m lliure 1982, 1983, 1985 i en 4 × 200 m lliure 1982, 1983, i d’Espanya en 4 × 100 m estils hivern del 1985, en 4 × 100 m lliure hivern del 1982 i en 4 × 200 m lliu-re hivern i estiu del 1982 i del 1984

Vida Format al Liceo Musicale de Torí, estudià violoncel, harmonia i contrapunt i es graduà el 1911 Posteriorment feu classes privades, primer amb Giovanni Cravero i després amb Marco Enrico Bossi Una de les seves primeres feines fou la de director substitut de l’Orquestra del Teatre Reial de Torí A partir del 1918, però, es dedicà a la docència en diversos centres, com ara l’Escola Municipal de Cant Coral de Torí 1918-20, i més tard 1920-38 al Liceu Musical de la mateixa ciutat També fou professor de composició del Conservatori de Música de Parma 1938 i del de Milà 1941, centre aquest darrer…

Estudià amb Galina Turščaninova i Zakhar Bron A deu anys guanyà el primer premi del concurs Wieniawski de Polònia en la categoria júnior, i el 1990 el Carl Flesch Posteriorment es traslladà a Tel-Aviv, on debutà amb la Filharmònica d’Israel la temporada 1990-91 Dins la seva curta, però brillant trajectòria internacional, ha actuat al costat de les principals orquestres i directors, com Abbado, Mehta, Giulini i Barenboim, i disposa ja d’una important discografia Debutà a Barcelona el 1995, amb l’orquestra del Maggio Musicale Fiorentino, sota la batuta de Zubin Mehta, interpretant el Concert en…