Resultats de la cerca

L’any 1924 fou empresonat pel règim de Primo de Rivera acusat de participar en els fets de Prat de Molló Quan en sortí l’any següent, encara pendent de condemna, fugí a la Cerdanya, on feu de pastor, i, poc després, s’exilià a França El 1930 fou indultat i tornà a Manlleu, on començà a participar en diverses publicacions com Manlleu , El Record , La Nostra Dansa i, posteriorment, a Comarca Publicà diversos llibres de poesia Record de Manlleu 1924, Aires dels cims 1933, Aplec de Caramelles 1933, Esparses de la meva arpa 1970, Folklore nadalenc 1974 i a l’ Antologia poètica 1985,…

Fou alcalde 1901 i president de la Diputació de Lleida 1919, diputat provincial per Balaguer 1913 1917-23 i degà del Collegi d’Advocats 1928 Membre del Consell Permanent de la Mancomunitat 1919-23, ocupà la presidència accidental de la Mancomunitat arran de la mort de Prat de la Riba El 1917 presidí l’assemblea de parlamentaris de Catalunya que formulà i aprovà el primer Estatut d’Autonomia Portà a terme una gran activitat com a conseller de cultura de la Mancomunitat 1919 Fou detingut i processat durant la Dictadura de Primo de Rivera President a Lleida de la Lliga Regionalista…

Les primeres reunions foren a Madrid a finals de 1959 i aplegaren falangistes joves Miguel Primo de Rivera y Urquijo, nebot de José Antonio, i Diego Márquez i històrics Miguel i Pilar Primo de Rivera, germans de José Antonio, Jesús Fueyo i Patricio González de Canales Inscrits en el registre d’associacions, van implantar-se en diversos indrets A primers de 1960 es constituí el CJA de Barcelona, que, presidit per Celestino Chinchilla, comptà amb Luis de Caralt i Joaquín Encuentra El 1961 tenien 21 centres Els presidents estatals foren Julián Pemartín 1960, Luis…

Vida i obra Fill de pescadors, de jove collaborà a revistes vinculades a la Unió Catalanista com Renaixement  o La Nació  i d’altres de caràcter literari o popular De Tots Colors , L’Escena Catalana , La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa Feu articles a l’ Empordà Federal  de Figueres i a Ciutadania  de Girona El 1912 viatjà a Buenos Aires, on s’establí Un any després fundà el grup i la revista Catalunya Nova El 1916, amb Pius Àrias, Manuel Cairol i Francesc Colomer, va crear la publicació mensual Ressorgiment  1916-72, de la qual fou director i un dels principals redactors amb…

La seva melodia mètrica, en mode dòric, és d’una gran melanconia Se’n poden distingir tres classes la petenera antigua , avui dia desconeguda, la petenera corta , la més coneguda i ballable, i la petenera larga , la fama de la qual es deu a la cantaora Pastora Pavón, més coneguda com La Niña de los Peines La seva estrofa, derivada de la quarteta tradicional, consta de fins a nou versos intercalats que permeten variants en la interpretació Cal destacar les similituds musicals que presenta amb alguns cants villanescos medievals La petenera s’ha relacionat amb una llegendària cantaora flamenca…

Bé que hom pot agrupar sota aquest terme un bon nombre de corrents originals de la literatura llatinoamericana —des de les lletres funcionals de les guerres d’independència, al començament del s XIX, fins a l’indigenisme dels primers decennis del s XX—, el seu moment més important fou entre el 1890 i el 1910, com a hereu dels romàntics i precursor del Modernisme Als països andins, on aconseguí el seu punt culminant, es caracteritzà per una reacció sana i vital enfront del predomini de les retòriques europees aleshores en voga S'han beneficiat de la seva influència novellistes com Rivera,…

Químic i catedràtic a la Universitat de Madrid 1928 S'oposà a la dictadura de Primo de Rivera i participà en la fundació d’Acción Republicana En ésser proclamada la República, el 1931, fou conseller d’estat, rector de la Universitat de Madrid i ministre de marina 1931-33 Ministre també amb el Front Popular 1936, fou cap de govern 19 de juliol — 5 de setembre, però no pogué impedir que la revolta militar s’estengués i que esclatés la revolució a la zona republicana Fou ministre amb els governs de Largo Caballero i Negrín, i el 1939 s’exilià a Mèxic, on presidí el govern republicà…

Les tropes espanyoles comandades per aquest general, en llur precipitat avanç cap a Alhucemas, foren desfetes per les forces d’Abd-el-Krim L’intent de proveir la localitat d’Igueriben, assetjada per aquest, donà lloc a la pèrdua de quatre mil homes i a la retirada immediata d’Annual, el desordre de la qual possibilità una matança general dels soldats espanyols i l’apropament dels marroquins a Melilla Fernández Silvestre fou mort, i Alfons XIII, acusat d’haver encoratjat l’operació sense tenir-ne coneixement l’alt comandament militar La discussió sobre les responsabilitats d’Annual fou una de…

La Unió Gremial convocà una assemblea a la qual acudiren una sèrie d’entitats, entre altres, la Cambra de Comerç, la Federació Patronal i Lo Rat Penat A partir d’aquesta assemblea fou creada Acción Valenciana Aquesta entitat lliurà un document al general Primo de Rivera on era demanada la creació d’un organisme supraprovincial Aquesta iniciativa es materialitzà en l’avantprojecte d’estatut de la Mancomunitat Valenciana, aprovat per la diputació provincial de València el febrer de 1924 El canvi d’orientació de la política de la Dictadura supressió de la Mancomunitat de Catalunya i…

Fou passant de Vallès i Ribot i s’afilià al Partit Republicà Federal Fou elegit diputat a corts per Figueres els anys 1905, 1907, 1910 i 1914, destacà com a brillant parlamentari i presidí la minoria de la conjunció republicanosocialista el 1910 Cofundador de la UFNR, signà el 1914 el Pacte de Sant Gervasi El 1916, en perdre l’acta de diputat, s’installà a Madrid i s’uní al partit liberal dinàstic fou ministre d’instrucció pública en els governs de Romanones 1918-19 i de García Prieto 1922-23 El 1930 fou jutjat pel fet d’haver acusat Alfons XIII d’ésser l’instigador del cop d’estat de Primo…